Anna Murià (1904 – 2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L’articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L’Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d’una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l’evolució d’una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l’autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Els contes d?Anna Murià són sensualitat i són misteri, són crònica i són èpica, són memòria i són anticipació. Murià és una de les millors narradores del nostre segle XX, encara que la seva obra i el seu nom hagin quedat al marge de les grans vindicacions. Fins ara. Aquest volum aplega les seleccions de contes que va fer l?autora a Via de l?est (1946) i El país de les fonts (1978) i s?hi rescaten dues narracions més sobre la Barcelona en guerra. La primera part inclou un retaule únic protagonitzat pels companys d?exili a Roissy-en-Brie (Rodoreda, Trabal, Obiols, Bartra, ella mateixa...) i la segona part és una mostra de la narrativa entre gèneres de Murià dels anys setanta, tornada a Catalunya, un país que ja no era ben bé el seu.

Sigui com sigui, per Anna Murià l’obra de Bartra és un sistema o una estructura on cada part només té el seu sentit últim integrada en el tot. També es poden percebre concomitàncies amb les teories del psicòleg suís Carl Gustav Jung i amb les teories estètiques de filiació neo-kantiana a partir d’Ernst Cassirer i, sobretot, de la pensadora nord-americana Susanne K. Langer. Aquests paral·lelismes es veuen en l’interès constant que mostra Murià per l’ús que fa Bartra dels símbols i dels mites. Com si seguís Jung al peu de la lletra, Murià intenta identificar les grans idees sobre la humanitat que sostenia Bartra per mesurar la seva profunditat i el seu abast universal. Respecte a la poesia de Bartra, Anna Murià també podia compartir tranquil·lament la definició revolucionària del fenomen artístic tal com el tipificava la pensadora Susanne K. Langer a Feeling and form (1953): «L’art és la creació de formes que simbolitzen el sentir humà» (D. Sam Abrams)

Aquest volum presenta les dues últimes produccions literàries d’Anna Murià, Reflexions de la vellesa i vet aquí la bellesa de la vellesa, fruit de dos diferents estats intel·lectuals que convivien dins l’autora: un que li feia escriure sota el signe del dubte per orientar-se existencialment, per trobar un sentit al seu destí com a ésser humà, i un altre que l’abocava a adreçar-se al proïsme, sense nom ni rostre concret, amb qui compartia la condició humana, per oferir la seva experiència amb veu ferma i fraternal.