Pier Paolo Pasolini és un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, que va alçar la veu per denunciar la violència i l?empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d'idees, compromès i poètic, en què tot el pes recaigués en el llenguatge.
Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer la seva obra i la seva vida, com la qüestió de la diferència o la crítica als totalitarismes, acompanyades del Manifest per a un nou teatre.

Aquesta antologia ens brinda l’oportunitat d’endinsar-nos en la singularitat del teatre rus contemporani a partir de dramaturgs de generacions diferents i d’una selecció de set dels textos més rellevants dels darrers anys. Es tracta de L’advocat, de Leonid Zorin (2014); El gen recessiu, d’Aleksandr Jeleztsov (2000); Moskausee, d’Andrei Vixnevski (1999); Projecte «La palma del tsar», de Ievgueni Kazatxkov (2009); Vida de Dària Saltikova, de Vadim Levànov (2009); Tinc por de l’amor, de Ielena Issàieva (2009), i El camí de la mà esquerra, d’Olga Mikhàilova (2015).

Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l?art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d?idees de l?autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l?han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d?autobiografia col·lectiva». Som davant d?un viatge pel temps i l?espai que reuneix cinc generacions d?artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Fontcuberta, Amat, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.

Koyama es un pintor global que, entre muchas otras cosas, ha sabido captar la belleza y la esencia de uno de los paisajes más icónicos y representados del mundo: Cadaqués y Cap de Creus. Su emblemática obra cautivó a otros grandes artistas, como Dalí y Richard Hamilton, y conjuga de forma magistral la influencia de Oriente y Occidente. La vida de Shigeyoshi Koyama es una historia de superación personal, pintada a base de pinceladas de esfuerzo, de pasión y de discreto dolor. Una trayectoria existencial definida por la lucha constante para conseguir el equilibrio y la paz entre dos mundos, entre dos universos pictóricos y entre dos familias. Este libro repasa por primera vez la vida del hombre que hay detrás del artista y ofrece, al mismo tiempo, una muestra generosa de su obra pictórica.

La guia definitiva per menjar i viure amb qualitat i bons aliments. Un llibre que condensa més de 20 anys de recerca. Abel Mariné és el gran mestre de la nutrició catalana de les últimes dècades. Un savi que s’ocupava de la divulgació científica aplicada al menjar abans de l’actual onada d’interès per la qüestió. Quan les dietes saludables o la sostenibilitat ecològica ocupaven ben poques pàgines, Mariné ja bregava en mitjans com TV3 o COM Ràdio per fer agafar consciència sobre qüestions bàsiques de la nostra alimentació. En aquest llibre, confabulat amb la periodista Imma Amadeo per fer aquest gran llibre com a llegat dels seus coneixements. Un manual exhaustiu que analitza didàcticament cada família d’aliments, trencant alguns mites recents i posant exemples de preguntes reals rebudes a consulta o als mitjans de comunicació en què han col·laborat.

L?Anne pensava que seria incapaç d?encarar el procés de transició de gènere de l?Alex. El seu món semblava que s?hagués d?ensorrar, perquè ser trans, per a ella, era una font de problemes. Però, lluny d?ensorrar-se, el món de l?Anne guanyarà matisos, i descobrirà molts paranys de la normativitat que li han condicionat la vida. La relació amb l?Alex i tota la seva família en sortirà reforçada, d?aquest camí. Un llibre per eixamplar horitzons, obrir portes i divulgar coneixements sobre la identitat de gènere.

L’apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d’Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l’apotecari està cansat. A partir d’aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre els quals hi ha en Pau, l’aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau ha d’escapar i arriba a ca l’apotecari, que s’hi reconeix estranyament. La novel·la inèdita de Guillem Viladot és una festa que irromp ara, amb quaranta anys de retard, per celebrar el centenari de l'autor.

«Al llarg de la darrera dècada el debat de sobiranies ens ha sacsejat, des de les places s’ha debatut un nou model democràtic, i el feminisme i l’ecologisme han irromput amb una força enorme. També hem viscut un episodi de terrorisme que va fer esclatar una percepció de pau que donem per descomptada i, ara mateix, un escenari pandèmic que ens ha trencat tots els esquemes. Ens han passat moltes coses en molt poc temps, i tinc ganes d’aturar-me i valorar-ho.» Per fer possible aquesta radiografia d’on som i cap a on anem, Jordi Mayoral conversa amb disset professionals d’àmbits ben diversos que aporten, en conjunt, una visió plural, rigorosa i rica en matisos del moment que viu el país.

Les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transformació històrica. Són un fenomen social magnífic i de lectura inesgotable. Resseguint el traç d?aquestes línies dibuixades sobre els mapes, ens endinsem en la història dels seus pobles de manera privilegiada. Vicent Partal n?ha viscut de tots colors i en moments de gran transcendència, i aquí en deixa una bona mostra. Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong... Trenta-set espais fronterers en què assistirem a l?esmicolament de la Unió Soviètica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de repúbliques i al renaixement de llengües oficialment extingides. Un viatge fascinant.
Vicent Partal és director i cofundador de VilaWeb. Ha treballat a El Punt, El Temps, La Vanguardia, Catalunya Ràdio i TVE, entre d?altres. És un dels pioners d?internet als Països Catalans i, arran dels seus anys de corresponsal i expert en política internacional, és un dels periodistes amb més trajectòria i coneixements sobre geopolítica i espais de frontera. En aquesta línia, ha publicat llibres com La revolta nacionalista a l?URSS o Llibreta de Pequín. És Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, Premi Nacional de Periodisme, Premi Nacional d?Internet, Premi Nacional Joan Coromines i Premi Valencià de l?Any, entre d?altres.

El teatre valencià actual es troba en expansió constant i passa per un moment de vitalitat i dinamisme. En aquesta antologia presentem cinc textos d?autoria valenciana, estrenats els darrers anys, que combinen realitat i ficció per parlar de qüestions contemporànies com la memòria col·lectiva, el vincle entre pares i fills o la violència obstètrica. Es tracta d?El fill que vull tindre, de Pont Flotant (2016); I tornarem a sopar al carrer, de Begoña Tena i Xavier Puchades (2017); Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, de Núria Vizcarro (2018); La sort, de Juli Disla (2020); i La confiança, de Guadalupe Sáez (2021).