Vet aquí el primer recull de contes d'Italo Calvino, inèdit fins ara en català. Deia Cesare Pavese que Calvino va ser el primer escriptor a convertir en poesia la lluita contra el feixisme. Aquests contes són això, sí, i també són el naixement d’un dels millors contistes de la literatura universal: la pulsió per la faula, la ironia, la pinzellada fantàstica, el lirisme, la picaresca, l’atracció pel bosc, pels animals, per la mirada dels infants... Tot plegat amb una llengua carnosa, traduïda magníficament per Pau Vidal, que combina els extraordinaris paisatges de la Ligúria amb la duresa de la resistència partisana. El sacrifici heroic i la traïció; l’amor i la brutalitat; la lleugeresa i la contundència. En aquest Calvino hi és tot, i per fi podem celebrar-lo.

Un llibre imprescindible per a qualsevol amant dels castells!
Dels castells, aquella dèria catalana d?apilar-nos per tocar el cel, ja se?n parlava al segle XVIII. L?Estel·la és una castellera de pedra picada i no se n?ha volgut perdre cap: al llarg d?aquestes pàgines haureu de buscar la nostra amiga per les principals fites històriques que ens han portat a l?esplendor castellera d?avui. Les èpoques d?or, el «somni de Pau Casals», Santa Úrsula, la «Renaixença», l?eclosió dels grans castells... Hi trobareu un munt de convidats sorprenents, colles de tots els colors i una mostra divertida de la nostra tradició més estimada. Anem a plaça!
Per aprendre una mica de la nostra història i passar-s'ho pipa!

'Les demoiselles d’Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d’això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d’una revelació artística i d’una transformació personal. El 1906, en un poblet de l’Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l’enigmàtica Hermínia, per les «pageses d’Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d’aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d’un dels artistes més influents de la història.

«Cris? Desperta!». Així comença aquesta aventura d?abandonaments que també són oportunitats, i amistat, i creativitat.
Cris no té clar per on tirar, només sap que, quan dibuixa, tot agafa una altra llum. I de sobte aquesta colla d?ombres: d?on venen? Amb el seu tercer còmic, que és el primer en solitari, Oriol Malet aborda l?abandonament escolar prematur sense carregar-lo d?estigmes i espolsant-ne els fantasmes que l?acompanyen més habitualment. La història de Cris i les seves «ombres de colors» demostra que les raons per abandonar són d?una gran diversitat, i que la vida no s?acaba en aquesta cruïlla.
«És un privilegi poder empatitzar amb tu, Cris» (Cesc Triquell)

Recuperem en edició facsímil de màxima qualitat el llibre amb què Cadaqués va commemorar els 100 anys de la filoxera, una plaga que va arrasar la majoria de vinyes del país i va transformar per sempre més l?orografia de tants paisatges. En són exemple les prodigioses esteses de terra de Cadaqués que van quedar despullades. Les parets seques van passar a encerclar l?absència, i això va ser una font prolífica d?inspiració per a pensadors i poetes enamorats d?aquell país arraconat a mar.
Un homenatge fotogràfic per a un món perdut, a partir de textos de Josep Pla.

Si el conte que dona títol a aquesta antologia ha estat considerat el millor de la història de la literatura per lectors com James Joyce, cal parar-hi atenció. Lev Tolstoi, en tot cas, és una figura tan enorme que no necessita gaires floretes, i la seva narrativa breu va molt més enllà d’aquest emblema. En aquest recull hi trobem contes tan referencials com «La història d’un cavall» i «Després del ball», i també peces prou desconegudes, com les «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d’escorça de til·ler».

L?Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d?amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l?última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s?han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d?un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d?Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D?on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.
«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s?havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l?alcohol, bé per l?aspecte desemparat d?en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».

Vet aquí una península aspra constituïda entre dos golfs, en una raconada del Mediterrani, batuda per la tramuntana. El país insondable. Territori de confluències tel·lúriques i magnètiques, isolat fins fa quatre dies, on reverbera encara l’eco de divinitats paganes, anacoretes, criatures pelàgiques, corallers, contrabandistes, nimfes marines, pescadors, bruixes, pirates, grecs d’èpoques antigues, monjos, éssers mitològics, humans de l’edat de pedra i artistes tocats de l’ala. Un paratge ple d’històries i llegendes de naufragis, encantades, tresors amagats, almadraves, simiots i pelegrins miraculosos que fou casa de pescadors homèrics, tenaços i solidaris. Un festival de meravella.

Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l?estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l?estiueig: del mas a Instagram.
Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n?ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d?estiueig són llocs d?inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d’esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí ha dedicat anys d’investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques. Seguint l’estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.