Es la hora del baño, una rutina diaria que puede convertirse en una auténtica aventura cuando le echamos imaginación. Si el envase del jabón nos recuerda a un platillo volante, la esponja nos transporta al autolavado y la espuma del champú se parece mucho a un iceberg, ¿hay algo mejor que un baño para vivir grandes emociones? Sí, que mamá se bañe contigo. Pero? ¿es mamá o es una isla desierta? Una invitación a jugar y dejar volar la imaginación en el baño.

El gos i la gallina actuen plegats per primera vegada. Representaran la SEVA pròpia història.
La cosa va així: la gallina somia trobar un tresor pirata i al gos li agradaria tenir un amic alt i fort. Els dos animals s?han trobat per casualitat i sembla que s?hauran de separar, però decideixen ajudar-se. En el teatre, com a la vida, no hi ha res impossible. I com que això el públic ho sap, els dedica un gran aplaudiment. L?àlbum Pèl i plomes es basa en una òpera infantil del mateix nom de Lorenz Pauli (llibret) i Rodolphe Schacher i Charlotte Perrey (música), que van escriure per encàrrec de l?orquestra simfònica
Argovia Philharmonic. L?espectacle es va estrenar la primavera de 2018.

La llegada de Helio al mundo despierta una gran curiosidad en su hermana Estrella, que observa fascinada a esa personita que ahora forma parte de la familia. Sin embargo, poco a poco, la curiosidad se transforma en recelo, cuando ve que Helio se gana un protagonismo que parece robarle la atención de la que antes disfrutaba: Helio se pasa el día enganchado al pecho de la madre; mamá está muchas veces cansada y no puede leerle el cuento por la noche; hay que guardar silencio cuando Helio duerme... Los celos afloran y también la rabia contra ese intruso que parece haberse convertido en el centro del mundo.
Un cuento estelar sobre el nuevo hermanito y nuestro lugar en el mundo.

Calvin y sus tres hermanos, cuatro hermanas y numerosos primos nacieron bajo el alero de un viejo establo. Calvin podría ser uno de tantos pájaros, pero es completamente distinto a los demás. Mientras los otros pequeños estorninos aprenden a lanzarse en picado, planear y hacer figuras en el aire, Calvin entierra su pico en los libros. En la biblioteca su imaginación remonta el vuelo y le lleva a lugares que, con sus alas, nunca podría alcanzar. Tan absorto está en sus libros que se olvida de ir a las clases de vuelo. Así que cuando llega el invierno y toca migrar, Calvin no puede volar. Por suerte, su familia no lo deja solo y, al final, sus conocimientos de metereología le permitirán salvar a toda la bandada. Una fábula para que no olvidemos que los libros son importantes, pero que hay cosas que no se pueden aprender solo con libros.

«Com és que em poso vermella quan em cau un tampó de la bossa? Per què li dic al professor de gimnàstica que no em trobo bé quan tinc dolors menstruals? En poques paraules: com és o per quina raó el tema de la menstruació és un tabú?» Inspirant-se en converses i observacions, Lucia Zamolo reuneix diversos fets i reflexions en una mena de diari on parla sense embuts del tema de la menstruació. D?aquesta manera contribueix a aclarir diverses creences errònies i dona importància a les dones perquè en parlin obertament i desinhibidament.

«¿Por qué motivo me pongo un poco roja cuando se me cae un tampón del bolso? ¿Por qué razón siempre le digo a mi profesor de deportes que estoy enferma cuando tengo dolores menstruales? O dicho en pocas palabras: ¿por qué motivo o razón el tema de la menstruación es tabú?» Inspirándose en conversaciones y observaciones, Lucia Zamolo va reuniendo, en una especie de diario, reflexiones y hechos en torno al tema de la menstruación de los que no se suele hablar sin tapujos. Pretende así contribuir a aclarar algunas creencias erróneas y dar valor a las mujeres para relacionarse de una manera abierta y desinhibida con su periodo. El objetivo del libro es empoderar a las chicas que van a tener o han tenido sus primeras experiencias con la regla, contribuyendo a crear una nueva cultura sobre el cuerpo de la mujer que sirva para respetar sus ciclos fisiológicos y valorar su aportación a la comunidad. El libro está escrito en un lenguaje juvenil y con un cierto tono irónico; y se presenta con un formato entre diario personal y novela gráfica, con el texto escrito a mano, con tachaduras, borrones y palabras destacadas, a modo de anotaciones o subrayados, que logran crear una gran empatía con las lectoras y también, como se propone la autora, con los posibles lectores. Ganador del Premio Serafina de Ilustración 2019

El Tractor és un més de la família, si més no, per al nostre protagonista. Quan li diuen que la família se’n va a viure a la ciutat, no li fa gaire gràcia, però d’entrada ho accepta amb resignació, fins que se n’adona que aquest fet comporta la separació dels seu company de jocs i aventures, el seu amic fidel, el Tractor. Es veu que a la ciutat no hi ha prou espai per a ell i que allà no servirà per a res, li diuen. Però ja se sap que el Tractor sempre és útil sigui on sigui i que hi ha una pila de coses que el Tractor pot fer a la ciutat. No deixarà el Tractor abandonat. No se n’anirà sense el seu Tractor. El que ens pot semblar una dèria d’un nen o nena —les il·lustracions no revelen el gènere dels protagonistes—, encapritxada amb el seu tractor, es converteix en un al·legat de la vida a pagès, en la qual l’espai i el temps es mesuren de manera diferent, i en una crítica d’alguns costums absurds que imposa la vida a ciutat. Els autors, amb un gran sentit de l’humor, converteixen el tractor en el Tractor, com si fos una persona més de la família o una mascota; d’aquesta manera estableixen també un vincle personal amb el lector, que les imatges càlides a tres tintes acaben de reforçar. Una bona oportunitat per reflexionar amb la mainada sobre la nostra forma de vida. I alhora, també, una crida a fer-los partícips de les decisions que els afecten. Selecció dels Llibres més bells d’Alemanya 2018 Nominat al Premi de Literatura infantil i juvenil d’Alemanya 2019

El Tractor és un més de la família, si més no, per al nostre protagonista. Quan li diuen que la família se’n va a viure a la ciutat, no li fa gaire gràcia, però d’entrada ho accepta amb resignació, fins que se n’adona que aquest fet comporta la separació dels seu company de jocs i aventures, el seu amic fidel, el Tractor. Es veu que a la ciutat no hi ha prou espai per a ell i que allà no servirà per a res, li diuen. Però ja se sap que el Tractor sempre és útil sigui on sigui i que hi ha una pila de coses que el Tractor pot fer a la ciutat. No deixarà el Tractor abandonat. No se n’anirà sense el seu Tractor. El que ens pot semblar una dèria d’un nen o nena —les il·lustracions no revelen el gènere dels protagonistes—, encapritxada amb el seu tractor, es converteix en un al·legat de la vida a pagès, en la qual l’espai i el temps es mesuren de manera diferent, i en una crítica d’alguns costums absurds que imposa la vida a ciutat. Els autors, amb un gran sentit de l’humor, converteixen el tractor en el Tractor, com si fos una persona més de la família o una mascota; d’aquesta manera estableixen també un vincle personal amb el lector, que les imatges càlides a tres tintes acaben de reforçar. Una bona oportunitat per reflexionar amb la mainada sobre la nostra forma de vida. I alhora, també, una crida a fer-los partícips de les decisions que els afecten. Selección de los Libros más Bellos de Alemania 2018 Nominado al Premio de Literatura Infantil y Juvenil de Alemania 2019

Un bon dia va començar el món i va començar el temps, i del xoc entre planetes en va sorgir la Terra. I van començar les estacions. I primer vam ser peixos dins l’aigua, després, rèptils i, més tard, mamífers. Vam començar a caminar sobre dues cames i vam fer les nostres primeres eines. I el món semblava enllestit, però d’ençà d’aleshores sempre hem continuat inventant i fabricant coses noves que ens han portat progrés, però també destrucció. I des de llavors el món no s’ha aturat, i nosaltres tampoc. Kaia Dahle Nyhus acompanya el lector a través d’un viatge meravellós per saber d’on venim i quan ens vam convertir en humans. Les seves frases curtes i plenes de ritme, juntament amb les il·lustracions lineals de vívids colors plans, representen una manera original i atractiva d’explicar l’evolució als infants amb la intenció de despertar-los la curiositat sobre dues qüestions fonamentals: Qui som i cap on anem? Una reflexió intel·ligent sobre la història de l’evolució i el progrés, i sobre la necessitat de frenar la producció i el consum desbocat per evitar la destrucció del medi ambient i l’escalfament global. Guanyadora del Premi de la Crítica de Noruega 2018. Nominada al Premi Brage 2018 de la Fundació Premi de les Llibreries de Noruega.

Al mar cada vegada hi ha més residus per tot arreu. La Lota, la catxalota, vol saber d’on ve tota aquella brutícia. Amb el seu amic Malacu, el cranc, decideixen començar una investigació que els porta, primer, a un vaixell ple de turistes i, després, a un port. Allà veuran com els plàstics envolten la vida dels humans... Conseqüentment, els animals marins decideixen emprendre una operació de neteja del mar. La proliferació de plàstics i altres residus no-biodegradables en el medi ambient, i especialment al mar, s’ha convertit en un tema de gran rellevància social. El relat, redactat per Roser Rimbau a partir de la idea del Col·lectiu Rosa Sardina, es dirigeix al públic més petit. És una història en què els animals prenen la iniciativa per tal d’evitar les conseqüències de les males pràctiques dels humans. L’objectiu del conte és conscienciar sobre aquest tema i animar a canviar hàbits de consum des de ben petits. Les vives i acolorides il·lustracions, realitzades en collage per dotze artistes que despleguen harmònicament la seva creativitat, ajuden a la consecució d’aquest objectiu.