De la tragèdia de la plaça de Tian?anmen, tothom en recorda una fotografia, avui dia ja històrica, en la qual es pot veure un jove protestant, anònim, enfrontant-se a un tanc. La imatge condensa la determinació dels manifestants i la violència desmesurada exercida per la República Popular de la Xina. El que va ocórrer aquells mesos a Pequín, però, va ser molt més complex i, sobretot, molt més inclement.

Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Per tant, tot el relat entorn del seu suïcidi queda fet miques. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l?experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d?història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d?haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l?autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d?altres, amb Dani Karavan, l?autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d?espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s?ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
«La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
Santi Vancells va ser el metge titular de Portbou durant quinze anys, i en va estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. Ha treballat en l?organització d?esdeveniments relacionats amb aquest projecte a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Va col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys ha guiat ?i ho continua fent? grups de persones pel camí que va seguir Benjamin, des de Banyuls fins a Portbou. El seu relat uneix en una mateixa veu la memòria de Benjamin, de Portbou i de Karavan, i culmina una dedicació tenaç de molts anys divulgant la relació entre la vila i el filòsof.

Pier Paolo Pasolini és un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, que va alçar la veu per denunciar la violència i l?empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d'idees, compromès i poètic, en què tot el pes recaigués en el llenguatge.
Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer la seva obra i la seva vida, com la qüestió de la diferència o la crítica als totalitarismes, acompanyades del Manifest per a un nou teatre.

Aquesta antologia ens brinda l’oportunitat d’endinsar-nos en la singularitat del teatre rus contemporani a partir de dramaturgs de generacions diferents i d’una selecció de set dels textos més rellevants dels darrers anys. Es tracta de L’advocat, de Leonid Zorin (2014); El gen recessiu, d’Aleksandr Jeleztsov (2000); Moskausee, d’Andrei Vixnevski (1999); Projecte «La palma del tsar», de Ievgueni Kazatxkov (2009); Vida de Dària Saltikova, de Vadim Levànov (2009); Tinc por de l’amor, de Ielena Issàieva (2009), i El camí de la mà esquerra, d’Olga Mikhàilova (2015).

Koyama es un pintor global que, entre muchas otras cosas, ha sabido captar la belleza y la esencia de uno de los paisajes más icónicos y representados del mundo: Cadaqués y Cap de Creus. Su emblemática obra cautivó a otros grandes artistas, como Dalí y Richard Hamilton, y conjuga de forma magistral la influencia de Oriente y Occidente. La vida de Shigeyoshi Koyama es una historia de superación personal, pintada a base de pinceladas de esfuerzo, de pasión y de discreto dolor. Una trayectoria existencial definida por la lucha constante para conseguir el equilibrio y la paz entre dos mundos, entre dos universos pictóricos y entre dos familias. Este libro repasa por primera vez la vida del hombre que hay detrás del artista y ofrece, al mismo tiempo, una muestra generosa de su obra pictórica.

La guia definitiva per menjar i viure amb qualitat i bons aliments. Un llibre que condensa més de 20 anys de recerca. Abel Mariné és el gran mestre de la nutrició catalana de les últimes dècades. Un savi que s’ocupava de la divulgació científica aplicada al menjar abans de l’actual onada d’interès per la qüestió. Quan les dietes saludables o la sostenibilitat ecològica ocupaven ben poques pàgines, Mariné ja bregava en mitjans com TV3 o COM Ràdio per fer agafar consciència sobre qüestions bàsiques de la nostra alimentació. En aquest llibre, confabulat amb la periodista Imma Amadeo per fer aquest gran llibre com a llegat dels seus coneixements. Un manual exhaustiu que analitza didàcticament cada família d’aliments, trencant alguns mites recents i posant exemples de preguntes reals rebudes a consulta o als mitjans de comunicació en què han col·laborat.

L?Anne pensava que seria incapaç d?encarar el procés de transició de gènere de l?Alex. El seu món semblava que s?hagués d?ensorrar, perquè ser trans, per a ella, era una font de problemes. Però, lluny d?ensorrar-se, el món de l?Anne guanyarà matisos, i descobrirà molts paranys de la normativitat que li han condicionat la vida. La relació amb l?Alex i tota la seva família en sortirà reforçada, d?aquest camí. Un llibre per eixamplar horitzons, obrir portes i divulgar coneixements sobre la identitat de gènere.

L’apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d’Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l’apotecari està cansat. A partir d’aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre els quals hi ha en Pau, l’aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau ha d’escapar i arriba a ca l’apotecari, que s’hi reconeix estranyament. La novel·la inèdita de Guillem Viladot és una festa que irromp ara, amb quaranta anys de retard, per celebrar el centenari de l'autor.

«Al llarg de la darrera dècada el debat de sobiranies ens ha sacsejat, des de les places s’ha debatut un nou model democràtic, i el feminisme i l’ecologisme han irromput amb una força enorme. També hem viscut un episodi de terrorisme que va fer esclatar una percepció de pau que donem per descomptada i, ara mateix, un escenari pandèmic que ens ha trencat tots els esquemes. Ens han passat moltes coses en molt poc temps, i tinc ganes d’aturar-me i valorar-ho.» Per fer possible aquesta radiografia d’on som i cap a on anem, Jordi Mayoral conversa amb disset professionals d’àmbits ben diversos que aporten, en conjunt, una visió plural, rigorosa i rica en matisos del moment que viu el país.

Vet aquí una porta d?entrada generosa i diversa a l?obra de Gabriel Ferrater més enllà de 'Les dones i els dies'. Costa d?imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d?una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
«Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».