Justícia quasi poètica

Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s?hi mouen. Perquè costa d?imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d?ell mateix. La resta és l?angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients... Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d?endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d?enganys, de personatges sospitosos, d?encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s?hi dona condueix directament a l?abisme de l?ambigüitat, a l?extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions. Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?