L'apicultura tradicional ha comptat al nostre país amb un passat mil·lenari. Fins a l'arribada del segle XX, la producció de mel i cera va respondre a necessitats físiques i culturals que varen ajudar a donar personalitat a aquesta pràctica. El conreu de les abelles sempre ha estat un tipus de ramaderia especial, perquè la seva propietat és molt difícil d'individualitzar. D'aquí que la seva explotació -en forma de mel, de cera o d'altres productes menors- s'acompanyés d'altres mostres culturals diferents. Les cultures de les abelles pretén ser un compendi de tots aquests elements culturals, primer de tot des d'un punt de vista de l'explotació, però també des d'un punt de vista exclusivament cultural.

'EL GERMÀ ROGER VA COMPRENDRE profundament el cor humà, perquè va confiar-hi i va procurar no jutjar mai, fins i tot en contexts de dificultat i violència extremes. Aquesta comprensió es reflecteix en la Regla, deixant clar que no es tracta d'una proposta per a herois, sinó per a homes que necessitaran un entorn que cal cuidar, que estaran temptats per moltes i variades circumstàncies, que la pregària, els compromisos, la vida de comunitat no són quelcom que s'esdevingui en línia recta, en progressió perfecta, sinó que tot està solcat de llum, però també d'ombres. Tot i aquesta ambigüitat, la pro-posta que fa és profundament optimista, recolzada en la fe que Jesucrist ressuscitat pot transfigurar-nos i posar-nos en el camí clar de l'amor a Déu i al proïsme.' (Del pròleg de Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat.)

La Montse Batlle ens descobreix les seves receptes de cuina, només un tastet de tot el seu coneixement. Ens convida a aprendre a meravellar-nos per les plantes, per la muntanya; en definitiva, per la vida! Però el més valuós que ens ofereix és la seva mirada i l?art per fer ressaltar la bellesa de les plantes en les seves propostes culinàries. La Montse ens anima a sortir amb un cistell, ben segur que alguna planta aromàtica o fruita trobarem. Ens encoratja a estimar i tenir cura del nostre entorn per adonar-nos que ell ens cuida a nosaltres. Els tresors vegetals que trobarem a la muntanya es convertiran en els ingredients màgics que apareixen en les receptes d?aquest llibre. Sortiu, cuineu i prepareu-vos per nodrir cos i esperit!

Una any més l'Ajuntament de Molins de Rei mostra el seu compromís amb la igualtat entre homes i dones, ja que malauradament la crisi sanitària i també ja social que patim, de nou ha agreujat les diferències i ens recorda que encara tenim camí per recórrer. Més que mai en aquest context d'incertesa necessitem comptar amb espais de creació que ens aportin il·lusió, que permetin desenvolupar els talents i que mantinguin en peu l'esperit de justícia social que ha de possibilitar a totes les dones i homes una vida millor, diferent, més agradable, en què tinguin cabuda totes les persones i totes les diferències, basades en el respecte, l'empatia i la igualtat d'oportunitats.

Les sèries de televisió no són un fenomen nou i, per això, algunes d'elles ja ens semblen clàssics, però mai no n'hi havia hagut tantes com ara, ni ho havíem tingut tan fàcil per mirar-les. Durant els darrers anys, s'han convertit en un dels principals productes de consum cultural, ens han canviat la manera de veure la ficció i, fins i tot, han marcat la percepció dels debats públics. Per què mirem sèries? Per què a vegades ens costa tant escollir-ne una? En aquest llibre ens proposem repassar com mostren les sèries els grans temes de la societat actual i per què les hem convertit en part indissoluble de la nostra quotidianitat. Al capdavall, és innegable que les sèries, com les plataformes que les aglutinen als seus respectius catàlegs, ens han canviat la vida.

Segons el poeta i editor Àlex Susanna, Eugeni Perea 'ha aixecat un dels corpus dietarístics més sòlids, amens i personals d'aquest últim quart de segle en català'. Per això i perquè, a més, ha destacat d'una manera més que notable en els camps de la història, l'onomàstica, l'arxivística i la poesia, ara que compleix 70 anys calia retre-li un homenatge en forma d'allò que ell més s'estima: els llibres. En aquest volum, doncs, hi trobareu -a més de la seva bibliografia i cronologia biogràfica- un recull de trenta-dos textos que, de manera afectiva, tracten els diversos ves-sants que han omplert la vida de l'Eugeni Perea: novel·la, memorialística, poesia, excursionisme, gastronomia, art, viatges, docència, història, toponímia, vincle entre paisatge i literatura, activisme cultural... En definitiva, el volum que teniu a les mans confegeix el perfil d'un homenot d'incontestable talla intel·lectual alhora que en destaca la indiscutible dimensió humana.

Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) és una síntesi de la història humana i cultural dins del recinte de Montserrat durant la Guerra Civil. S'hi dona a conèixer la instal·lació de dependències de l'Exèrcit de l'Est, primer a la Colònia Puig i posteriorment a Montserrat, amb la creació d'un hospital militar conegut com a Clínica Z. S'hi explica la vida quotidiana d'artistes, sanitaris, treballadors, mossos d'esquadra, polítics, nens, refugiats i espies, i la creació d'una biblioteca que va sobreviure a la retirada de l'exèrcit destinada a la formació política i cultural dels soldats. Finalment, s'hi presenta la creació del segell editorial Ediciones Literarias del Ejército del Este, amb la presència del poeta Manuel Altolaguirre. S'hi exposen títols, fins ara no identificats, d'aquest segell editorial i detalls inèdits sobre la confecció del paper d'autèntiques edicions de bibliòfil d'obres de poetes com Neruda, Vallejo i Prados.

Aquest volum aplega les cartes glosades i en prosa que Antoni M. Alcover (Manacor 1862 - Palma 1932) va adreçar, mentre cursava a Palma els estudis sacerdotals, al seu oncle patern Pere Josep Alcover Galmés, capellà a Manacor, i a Pere Joan Riera, àlies 'Baió', també sacerdot i amic de l'oncle, amb els quals compartia els seus ideals religiosos i polítics. Els escrits, un total de 97, abracen el període comprès entre 1882 i 1884, i donen compte de les activitats del jove manacorí. Aquestes no es limitaven a les que estaven relacionades amb la seva formació teològica i acadèmica, sinó que abraçaven igualment les seves aficions artístiques: el dibuix i la poesia. S'hi observen també, de manera embrionària, els seus interessos lingüístics. Tot l'epistolari és amarat d'un to humorístic i té una riquesa lèxica inusitada. I en sobresurt, ineludiblement, la ideologia politicoreligiosa carlista, integrista i tradicionalista, que va impregnar una bona part de la seva joventut.

Aquest volum aplega dotze articles sobre el llegendari, agrupats en tres eixos temàtics: llegenda i territori, llegendari vinculat a la Bíblia i cicles llegendaris de personatges històrics. El primer bloc està format per tres articles que descriuen l'arrelament dels arguments i els personatges llegendaris sobre un territori determinat, i un quart que dona pautes per bastir itineraris culturals a partir de les llegendes, com una eina eficaç de divulgació del patrimoni oral. El segon bloc conté cinc estudis que revisen les vinculacions entre la narrativa folklòrica i la Bíblia, des de llegendes sobre la creació del món fins als relats etiològics que es relacionen amb l'Antic i el Nou Testament. Finalment, el tercer apartat conté tres estudis sobre altres tants personatges que estan a cavall de la història i la llegenda: el rei Jaume I el Conqueridor, el comte Arnau l'anomenat comte Mal a Mallorca i el savi Ramon Llull. Els articles són fruit del treball de l'au-tora com a investigadora, docent universitària i narradora oral. Tenen com a objectiu donar a conèixer aquest ric llegat que estableix una interessant simbiosi entre la literatura, la història, la creativitat popular i el territori. I ho fan des de la descripció, l'anàlisi i la reflexió, per tal de convidar el lector a endinsar-se en una literatura d'arrel oral que és, alhora, senzilla, fascinant i polièdrica.