Pedro Vivancos era un sant, o un farsant?

El guru d'una secta, o pare de família nombrosa?

Va ser un dels millors ballarins de flamenc dels anys seixanta a Barcelona, i actuant per tot Europa. A principis dels setanta, va obrir a Sant Cugat una acadèmia de dansa i arts marcials, gràcies a la qual va començara reunir un grup de seguidors fidels i set dones que l'acompanyarien tota la vida i amb les que va tenir quaranta fills.

Després d'un viatge misteriós del que va tornar amb el cap afaitat i un quimono negre, Vivancos va passar a ser conegut com el Raschimura, va obrir una fàbrica de productes macrobiòtics a l'Hospitalet, i clíniques i consultoris arreu de Catalunya i Espanya, on proclamava poder curar malalties com la diabetis o el càncer amb mètodes radicals, mentre augmentava el nombre d'adeptes que s'hi acostaven.

El 1983, el cas Raschimura ocupava els titulars de tota la premsa: investigat per la mort de diversos pacients a la seva clínica de Sant Cugat i amb la Fiscalia General de l'Estat trepitjant-li els talons, Vivancos, la seva família i els fidels més acèrrims, van fugir al Canadà, on van tornar a fundar la comunitat. Uns anys després, moriria a Amsterdam en circumstàncies poc clares deixant com a llegat la llegenda de la seva família i una gran pregunta: eren la primera secta espanyola o només una família que va decidir viure fora dels esquemes socials de la època?

La fascinante historia de la primera secta española y de Pedro Vivancos, un hombre irrepetible.

Pedro Vivancos: ¿un santo o un farsante?

¿Era el gurú de una secta o solo el padre de una familia numerosa?

Pedro Vivancos fue uno de los mejores bailarines de flamenco de los años sesenta y actuó por toda Europa. A principios de los setenta abrió una academia de danza y artes marciales en Sant Cugat del Vallès (Barcelona), gracias a la cual llegó a reunir un grupo de seguidores fieles, entre los que se encontraban sus siete mujeres, quienes le acompañaron durante toda la vida y con las que tuvo cuarenta hijos.

Tras un misterioso viaje del que volvió con la cabeza afeitada, un kimono negro y el sobrenombre de Raschimura, Vivancos abrió una fábrica de productos macrobióticos en L'Hospitalet, además de clínicas y consultorios por toda España, donde proclamaba curar enfermedades como la diabetes o el cáncer. A pesar de sus métodos radicales, el número de adeptos que se le acercaban iba en aumento.

En 1983, el caso Raschimura ocupó los titulares de la prensa. Investigado por la muerte de varios pacientes en su clínica del Vallès y con la Fiscalía General del Estado pisándole los talones, Vivancos huyó a Canadá junto con su familia y sus seguidores más acérrimos, y allí refundaron la comunidad. Unos años después, Vivancos murió en Ámsterdam en circunstancias poco claras, dejando como legado la leyenda de su familia y una gran pregunta: ¿eran miembros de la primera secta española o solo eran una familia que decidió vivir fuera de los esquemas sociales de la época?

Des de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel?

En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel?

Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat...

Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.