Hi ha un dia a la vida que has de decidir si desitges tenir la raó o la tranquil·litat.

Albert Espinosa torna amb una bella història sobre els records, el perdó i l'amor que transcorre el 23 d'abril, el dia del llibre i les roses, entre la ciutat de Barcelona i les illes d'Ischia i Menorca.

A la Barcelona modernista germina una història d'amor entre dos joves de classes socials diferents. Una gran novel·la històrica de passió, ideals i venjança.

A final del segle XIX Barcelona viu una època d'esplendor. S'hi acaba de celebrar amb gran èxit l'Exposició Universal, i una burgesia pròspera i culta, que busca la inspiració en els salons parisencs, exhibeix la seva elegància en festes i vetllades musicals. Però a l'altra banda de la ciutat, on els carrers són estrets i fan olor de pobresa, la rancúnia i la injustícia estan forjant una revolució mitjançant la violència més descarnada.

Pràxedes Ripoll dirigeix amb mà de ferro els obrers de la fàbrica que porta el seu nom, però no aconsegueix que els seus fills vagin pel camí que ell vol. El gran, Germà, és un vividor que gaudeix del favor de les dones i assaboreix els plaers que ofereix la Barcelona més canalla, mentre que el petit, Antoni, està decidit a abraçar el sacerdoci. I Candela, la neboda jove i rebel, que no està conforme amb el paper que la societat masclista de l'època destina a la dona, tampoc no està disposada a seguir els seus designis.

I és que, des de fa temps, Candela es veu d'amagat amb Joan Pere Bonafont, el fill de la cosidora; un noi de mirada franca i amant dels llibres, de qui s'ha enamorat perdudament. Un amor impossible a causa dels rígids costums dels Ripoll, que no dubtaran a posar en joc tots els mitjans que tenen a l'abast per frustrar els plans de la parella.

Amb l'habilitat dels grans mestres de la novel·la històrica, Chufo Lloréns teixeix un tapís geogràfic i humà apassionant. La seva ploma, àgil i perspicaç, ens porta als luxosos reservats del teatre del Liceu i també als soterranis tenebrosos on es tramen les conjures anarquistes, alhora que el destí de tots els personatges es trena en una Barcelona que es debat entre l'atracció per la modernitat i el temor davant d'uns canvis socials violents i inevitables.

La crítica ha dit...
«Aquesta lectura depara excel·lents pàgines que són pura crònica dels episodis més o menys feliços d'aquesta ciutat.»
Lilian Nueman, Culturas, La Vanguardia

«Descripcions minucioses, diàlegs precisos, una documentació que es dissol en la intriga, i uns personatges en tres dimensions fan de la lectura una addicció.»
Víctor Fernández, La Razón

Una dona sola i vulnerable, reclusa a casa seva, veu des de la finestra una cosa que no hauria d'haver vist.

Però ningú no la creu.

Una història poderosa i recargolada. Una protagonista intensa i molt real. Un sofisticat thriller psicològic per al nou mil·leni, amb l'atmosfera tensa i l'elegància fosca dels millors clàssics del cinema negre.

Més d'un milió d'exemplars venuts en tot el món.

No sap si ho ha vist o s'ho ha imaginat.

L'Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues, recordant temps més feliços... i espiant els veïns.

Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l'Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d'haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum.

Què ha vist? I què s'ha imaginat? Qui està en perill? I qui ho està manipulant tot? En aquest thriller absolutament fascinant, res ni ningú és el que sembla.

Tortuosa, estremidora, original i emocionant, La dona a la fi nestra és una sofisticada novel·la de suspens que ja va cridar l'atenció abans de publicar-se. Els seus drets de traducció es van vendre a 39 idiomes i la cadena Fox va començar a treballar en la seva adaptació a la gran pantalla.

Va debutar al número 1 dels llibres més venuts de The New York Times només una setmana després de sortir a la venda -cosa que no passava amb una primera novel·la d'un autor desconegut des de feia dotze anys- i va romandre-hi diverses setmanes. Ha rebut nombrosos elogis de la crítica, d'altres escriptors i dels lectors nord-americans; una acollida entusiasta i ben merescuda, que es repeteix en el moment en què la novel·la es publica en altres països.

Crítiques:
«El primer llibre de misteri del 2018 que s'enlaira directament a l'estratosfera.»
The New York Times

«Una història d'amor, de pèrdua i de bogeria magníficament escrita. Entreteniment de primera. Un thriller captivador.»
The Washington Post

«El debut d'A.J. Finn, que ja ha estat comparat amb els grans èxits i considerat el gran llançament del 2018, compleix totes les expectatives.»
Library Journal

«Hi ha alguna cosa irresistible en aquesta novel·la.»
USA Today

«Intel·ligent, feta amb amor, centrada en un personatge femení que em va semblar molt real.»
The Globe and Mail

«Una tensió que espurneja, el cruixit del paper en passar pàgina, mentre un gir de la trama rere un altre esborra per complet totes les hipòtesis que ens hàgim pogut plantejar.»
Kirkus Reviews

«Amb la seva ingeniosa trama, La dona a la finestra garanteix al lector (...) diverses hores d'inquietud ben distreta de la millor diversió.»
El Periódico de Catalunya

«Amb la història de l'Anna Fox, A.J. Finn dona un gir molt original a un tema clàssic i reinventa el thriller tradicional.»
Dagbladet

«Sorprenent. Extraordinària. Suspens per al nou mil·leni, amb personatges magnètics, girs increïbles i una bella escriptura.»
Gillian Flynn

«Un d'aquests llibres, tan escassos, que t'és impossible deixar de llegir. A vegades, excepcional.»
Stephen King

«Suspens com el de Hitchcock amb un punt de segle XXI.»
Val McDermid

«Un nou talent amb el toc d'un mestre.»
Tess Gerritsen

«Un thiller meravellosament negre, elegant, que recorda Hitchcock i el cinema negre clàssic. Un llibre que es llegeix d'una tirada.»
C.J. Tudor

La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes.

Aquesta és la història d'Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.

Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries.

Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.

Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors.

Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l'existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.

«La demanda dels Catalans sembla estranya en un món que no està acostumat a dibuixar fronteres amb la força dels vots. Però hi haurà un dia que votar per decidir fronteres serà normal. I quan ho sigui, la gent mirarà enrere i pensarà que la situació del 2014 era anacrònica i indecent.»

Amb un estil directe, clar i contundent, Sala i Martín ens fa una radiografia magistral de quina ha estat la situació econòmica i política dels darrers anys i de quin pot ser el futur de Catalunya.

Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden més que contestades en aquestes pàgines. Un llibre imprescindible per a tots els que avui es pregunten si realment ha arribat l'hora dels adéus.

Una dona sola i vulnerable, reclusa a casa seva, veu des de la finestra una cosa que no hauria d'haver vist.

Però ningú no la creu.

Una història poderosa i recargolada. Una protagonista intensa i molt real. Un sofisticat thriller psicològic per al nou mil·leni, amb l'atmosfera tensa i l'elegància fosca dels millors clàssics del cinema negre.

Més d'un milió d'exemplars venuts en tot el món.

No sap si ho ha vist o s'ho ha imaginat.

L'Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues, recordant temps més feliços... i espiant els veïns.

Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l'Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d'haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum.

Què ha vist? I què s'ha imaginat? Qui està en perill? I qui ho està manipulant tot? En aquest thriller absolutament fascinant, res ni ningú és el que sembla.

Tortuosa, estremidora, original i emocionant, La dona a la fi nestra és una sofisticada novel·la de suspens que ja va cridar l'atenció abans de publicar-se. Els seus drets de traducció es van vendre a 39 idiomes i la cadena Fox va començar a treballar en la seva adaptació a la gran pantalla.

Va debutar al número 1 dels llibres més venuts de The New York Times només una setmana després de sortir a la venda -cosa que no passava amb una primera novel·la d'un autor desconegut des de feia dotze anys- i va romandre-hi diverses setmanes. Ha rebut nombrosos elogis de la crítica, d'altres escriptors i dels lectors nord-americans; una acollida entusiasta i ben merescuda, que es repeteix en el moment en què la novel·la es publica en altres països.

Crítiques:
«El primer llibre de misteri del 2018 que s'enlaira directament a l'estratosfera.»
The New York Times

«Una història d'amor, de pèrdua i de bogeria magníficament escrita. Entreteniment de primera. Un thriller captivador.»
The Washington Post

«El debut d'A.J. Finn, que ja ha estat comparat amb els grans èxits i considerat el gran llançament del 2018, compleix totes les expectatives.»
Library Journal

«Hi ha alguna cosa irresistible en aquesta novel·la.»
USA Today

«Intel·ligent, feta amb amor, centrada en un personatge femení que em va semblar molt real.»
The Globe and Mail

«Una tensió que espurneja, el cruixit del paper en passar pàgina, mentre un gir de la trama rere un altre esborra per complet totes les hipòtesis que ens hàgim pogut plantejar.»
Kirkus Reviews

«Amb la seva ingeniosa trama, La dona a la finestra garanteix al lector (...) diverses hores d'inquietud ben distreta de la millor diversió.»
El Periódico de Catalunya

«Amb la història de l'Anna Fox, A.J. Finn dona un gir molt original a un tema clàssic i reinventa el thriller tradicional.»
Dagbladet

«Sorprenent. Extraordinària. Suspens per al nou mil·leni, amb personatges magnètics, girs increïbles i una bella escriptura.»
Gillian Flynn

«Un d'aquests llibres, tan escassos, que t'és impossible deixar de llegir. A vegades, excepcional.»
Stephen King

«Suspens com el de Hitchcock amb un punt de segle XXI.»
Val McDermid

«Un nou talent amb el toc d'un mestre.»
Tess Gerritsen

«Un thiller meravellosament negre, elegant, que recorda Hitchcock i el cinema negre clàssic. Un llibre que es llegeix d'una tirada.»
C.J. Tudor

Segon llibre de la sèrie de novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra ambientada a la Barcelona de postguerra. Després de passar vuit anys a la presó, l'inspector Mascarell torna a la ciutat, on haurà d'enfrontar-se a un cas fascinant que només ell pot resoldre.

1947. Miquel Mascarell, l'últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d'haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça.

Al llarg d'una setmana descobrirà els nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l'estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts.

Amb una recreació de l'ambient de la ciutat i l'època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l'eterna esperança que l'anima.

Ressenyes:
«Sierra i Fabra ha demostrat un domini cada cop més excel·lent de la professió amb l'ús de registres literaris ben diversos i propostes més singulars i efectives.»
Pep Molist, El Quadern, El País

«El millor de Sierra i Fabra és la seva paraula viva en pàgines creades des d'una sensibilitat de músic i poeta, autèntica i actualment exquisida.»
El Correo de Andalucía

El setè cas de l'inspector Mascarell, protagonista de la sèrie de novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra.

Miquel Mascarell té tres dies per resoldre un misteri vigent des de fa dotze anys, i relacionat amb els bombardejos del 1938 a Barcelona.

Agost del 1950. En Miquel i la Patro es disposen a gaudir d'un dia de platja magnífic. Però tot es complica quan la Patro desapareix sense motiu i en Miquel rep una nota molt explícita: si en tres dies no resol un cas que va deixar pendent l'any 1938, la Patro morirà. Des d'aquell instant, contrarellotge, en una Barcelona colpejada per la canícula estival, en Miquel haurà d'afrontar un cop més els fantasmes del passat.

El cas, que no va tancar a causa d'una malaltia sobtada, i que va resoldre amb presses un altre inspector causant d'aquesta manera la mort d'un innocent, es remunta als cruels bombardejos del març del 1938 sobre la ciutat de Barcelona. Uns bombardejos que, després dels de Guernica, van ser els més sanguinaris i salvatges de la guerra. La bomba que va fer esclatar la cantonada de la Gran Via amb el carrer de Balmes és el detonant de la història. Allí va aparèixer el cadàver d'un soldat que no va morir per causa de l'explosió, sinó que va ser assassinat. Qui ho va fer? Per què?

A més a més, en plena investigació en Mascarell descobrirà una cosa que li canviarà la vida. Una cosa que afecta la Patro. Una cosa que el farà suar tant com la calor, o potser més.

Tres dies d'agost torna a mostrar-nos l'obscuritat de l'Espanya de la postguerra, i també ens fa reviure el dolor d'aquells bombardejos que, el març del 1938, van arrasar la població civil i van marcar el camí de la derrota. Com ja és habitual, la recreació de l'època és tan rigorosa com ja ho va ser a Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d'octubre, Dos dies de maig, Sis dies de desembre i Nou dies d'abril.

La cinquena i sorprenent entrega de la sèrie de novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra, ambientada a la Barcelona de postguerra. Un robatori sense importància i un vell conegut, col·loquen l'ex inspector Mascarell al capdavant d'una investigació sobre obres d'art espoliades pels nazis.

Desembre del 1949. Lenin, el pispa que en Miquel Mascarell va retrobar al maig d'aquest mateix any a la presó, li demana ajuda per sortir d'un embolic: ha robat una cartera a un presumpte turista anglès que ha estat assassinat precisament per posseir-la. Ara, el perseguit és ell. Què conté aquesta cartera? Doncs un dels catàlegs dels quadres que els nazis van robar abans de la Segona Guerra Mundial i durant el conflicte bèl·lic. L'home assassinat formava part dels Monuments Men -l'organització que després de la guerra es dedicava a buscar i recuperar les obres d'art espoliades pels nazis- i seguia els passos d'un nazi amagat a Barcelona amb un preuat botí pel qual valia la pena matar.

Amb la família d'en Lenin instal·lada a casa seva i alterant la pau familiar, amb l'alè del comissari Amador al clatell i amb el misteri d'una trama enrevessada que s'escola entre les teranyines de la ciutat derrotada, plena de personatges ocults i de nous assassinats que ho compliquen tot, en Miquel tornarà a enfrontar-se, sense més armes que la seva ferma voluntat, als fantasmes del passat, mirant com sempre de ser fidel als seus principis i de tenir un comportament ètic.

Després de Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d'octubre i Dos dies de maig, constants en la seva recreació històrica, Sis dies de desembre no decebrà els seus seguidors.

Ressenya:
«No només escriu bé. La seva prosa és densa, reflexiva, amb una profunditat gairebé religiosa.»
María Solé, ABC

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del ex policia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com adictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra.

Són els anys cinquanta, l'inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d'agitació social a causa de l'augment del preu del tramvia.

Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d'en Mascarell d'abans de la guerra, li explica que en Piñol, l'Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l'exinspector van marxar junts a l'exili, al camp de refugiats d'Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen.

Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d'un oficial alemany va desencadenar l'horror, va obligar en Piñol a matar l'Arnella d'un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l'Humet, però la pistola només tenia una bala: l'Humet es va salvar i va jurar venjar-se d'en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners.

L'Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida.

En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l'endemà a dinar a casa seva, però l'Humet no s'hi presenta. Quan l'inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l'antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L'acusat és en Nicolau, l'exnòvio de la noia, però l'instint de policia d'en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.

Ressenyes:
«Sierra i Fabra explica la vida d'aquesta ciutat. Els petits costums i el tracte diari: els taxistes, les porteres [...]. Tan de bo tinguem en Mascarell per molt de tems. És història viva.»
Lilian Neuman, Cultura/s de La Vanguardia

«Una història ben construïda que es desenvolupa amb senzillesa, amb un estil fresc, directe, un ritme àgil i una intriga que l'autor dosifica de manera convenient per mantenir al lector enganxat fins a arribar al final de la lectura.»
Blog Me gustan los libros