Un recull de més de cent mots catalans intraduïbles a altres llengües que hem de reivindicar perquè no caiguin en l'oblit.

No val a badar recull més de cent mots que cal preservar i reivindicar si no volem que es perdi la riquesa lèxica de la nostra llengua. Andròmina, arreu, cabòria, cagadubtes, cofoi, patxoca, somiatruites, terrabastall… tots aquests mots són tan genuïns que no tenen una traducció directa a una altra llengua. Justament, aquesta manca de traducció és el que els fa més vulnerables i el que genera aquesta necessitat de preservar-los com un bé preuat.

El llibre també recull mots que estan a la corda fluixa perquè se substitueixen per d'altres que tenen un significat més ampli. És el cas de trencar, un verb que cada cop s'utilitza més i que deixa de banda altres verbs de significat semblant, com ara esqueixar, esquinçar, espatllar, que són més precisos semànticament.

Jordi Badia recull dos-cents mots que estan en perill d'extinció i que, entre tots, cal que salvem i reivindiquem

A cal dentista, hi aneu quan teniu una "dent corcada" o una "càries"? Per assistir a una celebració, "us arregleu", hi aneu "mudats" o ben "empolainats"? Trobeu que l'alemany és un idioma "enrevessat" o "complicat"? La llengua ens ofereix expressions sinònimes per parlar del nostre entorn o de les accions que fem cada dia, però d'alguns d'aquests mots n'abusem i, sense voler, fem que uns altres vagin caient en desús. I quan un mot o una locució perden pistonada, tenen molts números d'extingir-se.

El lingüista Jordi Badia, amb aquest llibre, vol reivindicar totes aquelles paraules i expressions que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n'han acabat ocupant l'espai genuí.

Ressenya:
«En Jordi Badia documenta (i reivindica) una llengua rica, fresca, natural, eficaç, rotunda i poderosa. Vivíssima arreu del país.»
RAFEL NADAL