Més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la continuació, en versió íntegra, d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
Després de l'èxit de Donetes, Louisa May Alcott va escriure'n la continuació, en què les quatre germanes March prenen algunes de les decisions més importants de les seves vides.
El llibre arrenca amb el casament de la Meg, que haurà d'adaptar-se a la seva nova vida de mestressa de casa amb escassos mitjans. La Beth ha quedat molt feble després de la seva malaltia, però no es queixa mai. La Jo continua perseguint el seu somni de ser escriptora i comença a vendre històries, però encara no ha satisfet les seves inquietuds. L'Amy pren el relleu de la Jo com a dama de companyia de la tieta March i, sens dubte, encaixa més en les expectatives de l'anciana. I en Laurie... creu que està enamorat d'una de les germanes March.
En aquest segon volum les veurem enamorar-se, fracassar en la recerca de complir els seus somnis, frustrar-se professionalment, patir angoixa per la malaltia d'una de les persones que més s'estimen... Sigui com sigui, en aquest procés d'esdevenir dones, l'amor serà molt més present.

La culminació de la cèlebre A la recerca del temps perdut, una experiència literària inoblidable.
Després d'uns anys d'absència, el protagonista torna a París i, just arribar, troba una invitació per a una matinée a casa del príncep de Guermantes. Un cop arriba al pati del palauet del príncep, ensopega amb una llamborda i aquest moviment li provoca una reminiscència molt potent, tant com la magdalena que uns anys abans havia sucat en una tassa de te.
Mentre espera per entrar en una biblioteca del palau del Príncep, descobreix la clau d'aquests records tan poderosos i decideix que l'única manera de treure l'entrellat de la seva vida i, al mateix temps, d'abordar per fi la seva vocació, és escriure una obra que reculli els seus records dels personatges, els llocs i les situacions que té atresorats vívidament en la seva memòria.
Quan penetra en el saló on s'està celebrant la recepció, s'adona que totes les persones que coneixia i a qui feia tant de temps que no veia, han envellit enormement. Aquesta impressió el reafirma en la seva voluntat d'esbrinar com opera el pas del temps i de quina manera la memòria aconsegueix capturar alguns moments precisos amb una nitidesa trasbalsadora. L'obra que sorgeixi del seu esforç serà l'única manera de retrobar el temps perdut.

Una petita obra mestra de la literatura francesa i un dels títols més representatius de la resistència contra l'ocupació nazi.
L'any 1940, en una petita població de la França ocupada, un vell i la seva neboda es veuen obligats a allotjar a casa un oficial nazi. L'alemany, que és un home educat que sent una gran admiració per la cultura francesa, s'esforça per parlar en francès als seus amfitrions, que mai no li dirigeixen la paraula. Nit rere nit, el silenci obstinat de tots dos es converteix en la seva forma de resistència, tot i els esforços de l'oficial per fer-los veure que ell no és l'enemic.

47è PREMI VILA DE MARTORELL 2022. PREMI LOCAL
A començament del segle XX, les avantguardes artístiques van donar cobertura a la majoria de moviments pictòrics, arquitectònics i també musicals. Tot artista que volgués definir la seva posició, el seu model, es podia incorporar a la tendència que més li convingués. Però, vet aquí que un artista alemany, nascut a Hannover l'any 1887, va tenir l'audàcia de crear el seu propi moviment, la seva illa exclusiva, com un veritable nàufrag, ja que cap dels ismes establerts el podia acollir íntegrament. Era Kurt Schwitters, creador del moviment Merz, una proposta que només ell podia ocupar, de la qual només ell sabia els requisits. Un model inabastable per a la resta dels companys de la seva generació. I, com a gran creador, va elaborar propostes en totes les disciplines: en pintura, música, escultura, poesia... En cadascun d'aquests territoris va aixecar una obra considerable, sòlida, perfectament definida i clarament avantguardista.

47è Premi Vila de Martorell - Premis Categoria Oberta de Poesia
Ningú és un llibre de poemes relacionat amb la noció d'identitat, tan necessària, perquè a tothom ens cal alguna cosa que ens identifiqui, i tan difícil alhora. «L'oblit de ser m'ha dut a ser ningú», es pot llegir en un vers. En l'obra apareixen una multiplicitat de veus que aborden els temes habituals de la poesia lírica: el pas del temps, les relacions amoroses, el sentit de l'escriptura, la percepció de la plenitud o l'estímul de la contemplació artística.

Una història d'aventures reals i que alhora fa de guia de la costa catalana.
L'escriptor i periodista Daniel Romaní va recórrer l'estiu del 2021 el litoral català, del Delta de l'Ebre al Cap de Creus, amb patí de vela. En aquest llibre explica la ruta que va fer per badies, penya-segats, desembocadures, platges i cales, i per les poblacions costaneres, amb aquest extraordinari catamarà inventat a Catalunya fa un segle, que no té timó i es governa desplaçant el propi cos.
Amb el seu estil amè i molt personal, Romaní narra amb detall les seves vivències i dona veu als qui el van acompanyar -des de terra o navegant-, i que van contribuir decisivament a l'èxit de la travessa i a fer-la encara més apassionant.

«Si fos un noi, m'escaparia amb tu i ens ho passaríem la mar de bé, però soc una pobra noia i he de comportar-me com cal i tornar a casa.»
El senyor March se n'ha anat a la guerra i les seves filles s'han quedat amb la mare, la tia i els amics, durant un hivern en què hauran d'aprendre moltes coses. La Meg, la Beth, l'Amy i la Jo, les quatre germanes March, tenen interessos molt diferents, però miren de conviure tan bé com poden i d'afrontar els canvis que suposa créixer i fer-se un lloc al món. I encara més sent dones.
Per fi, més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la versió íntegra d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
«Hi ha un llibre en què em va semblar veure reflectit el meu futur: Donetes, de Louisa May Alcott... Jo volia, com fos, ser la Jo, la intel·lectual. Compartia amb ella el rebuig per les tasques domèstiques i l'amor pels llibres. La Jo escrivia i, per voler imitar-la, vaig començar els meus primers contes curts.» Simone de Beauvoir
«Vaig trobar consol en els llibres. Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes, qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona.» Patti Smith

Una tendra història d'amor a la Barcelona dels anys cinquanta que es llegeix sense deixar de somriure.
Un escriptor d'èxit retirat és víctima d'un petit accident de trànsit sense transcendència, però, com que s'ha fet mal al canell, li donen la baixa i li recepten una temporada de repòs. Desvagat per obligació, aprofita aquesta pausa per recordar com va conèixer per casualitat la Maria... quan ell era considerat el nou prodigi de les lletres catalanes, estava força pagat de si mateix i prou perdut a la vida.
Una petita joia oblidada de la literatura catalana.

Virginia Woolf narra amb les seves pròpies paraules la quotidianitat d'una escriptora compromesa amb la literatura i la seva lluita per trobar sentit a la vida.
«Les entrades d'aquest diari, que van del 1918 (quan Virginia Woolf tenia 23 anys) fins al 1941 (quatre dies abans de la seva mort a 59 anys), són les que va seleccionar el seu marit, Leonard Woolf, l'any 1953 a partir dels 27 quaderns de què constava el diari complet. El testimoni que presenta aquesta selecció de la vida literària de Virginia Woolf, i de les alegries i incerteses que li procurava la seva obra, és d'un gran interès i segurament el que més ens commou de la seva vida com a escriptora.
Les notes del diari ens permeten acompanyar l'autora en la redacció i la publicació de cadascun dels seus llibres i sentir amb ella la joia i alhora la desesperació que es deriva de la seva consagració absoluta a la literatura. Són unes pàgines plenes de vida, de passió incontenible, d'ànsia de saber, de necessitat d'escurar la vida fins a la darrera gota i d'escriure-la en cartes, ressenyes, assaigs, novel·les i en aquests apunts que escrivia quotidianament per descansar de l'esforç ingent que feia per trobar una nova manera de fer ficció.» (De l'epíleg de Dolors Udina.)

En el París luxós i crepuscular del 1900, els plans de matrimoni d'una parella topen frontalment amb els convencionalismes i la hipocresia de l'aristocràcia del Vell Continent.
Un elegant cavaller novaiorquès anomenat John Durham arriba a París amb la intenció de demanar matrimoni a la seva amiga d'infantesa, la Fanny Frisbee, que ara ja és tota una dona acostumada a la sofisticació del Vell Continent. Encara que tots dos estan molt enamorats, el pla té un greu impediment: la Fanny està separada (però no divorciada) del marquès de Malrive, un aristòcrata dissolut que es nega concedir-li el divorci per evitar l'escàndol que, fins i tot, està disposat a retirarli la custòdia del fill que tenen en comú. Durham, resolutiu i directe, demana ajuda a la cunyada de la Fanny, l'enigmàtica Madame de Treymes, que es mostra disposada a intercedir per ells, però a la seva manera.
Edith Wharton, la primera dona en guanyar el premi Pulitzer.