La M#nica, la J#lia i el dest#

“Viu avui... el demà és massa lluny”.

Molts diuen que el destí no existeix. Que cadascú és el forjador del seu propi destí. Potser! Però d'una cosa sí que n'estic convençuda. Tots naixem amb el camí que ens tocarà fer, davall del braç. El destí de la Mònica i la Júlia va entossudir-se a separar-lescada vegada que es trobaven. La Mònica emprendrà una aventura per buscar la nena abandonada. La Júlia farà realitat el somni de trobar aquella mare que en néixer no va voler saber res d'ella. I en mig de tantes penes i alegries la passió per la música com a company de viatge. I un amor furtiu i pecaminós, tant intens com efímer.