Quan, acabada la Guerra Civil, el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya, Joan Miró es refugia a Mallorca, on viu la família de la seva dona, Pilar Juncosa. Des d'allà, i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona, Miró es concentra a continuar la seva obra i, el que és més sorprenent, a esdevenir una de les figures centrals de l'escena artística internacional de postguerra, des d'una Mallorca i una Barcelona miserables, derrotades i aïllades. En aquest llibre fascinant, fruit d'una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d'aquí i d'arreu del món, Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista, i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves, criades en la dictadura. El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l'aïllament durant la Segona Guerra Mundial, i com el MoMA, l'Escola de Nova York -Pollock, Motherwell, Rothko-, i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l'artista viu més influent del món. Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica, Miró manté les seves conviccions d'un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l'artista per damunt de tot. Però a més d'una innovadora biografia de Miró, el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta, revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l'art abstracte.

Raymond Queneau aseguraba que de todos los artistas contemporáneos, Miró 'pasa por ser el más secreto'. Su marchante francés, Pierre Loeb, no dudaba en afirmar que 'era el hombre más misterioso, el más impenetrable que he conocido en mi vida', y Joan Prats, amigo de infancia del artista, decía: 'lo sé todo de él y no sé nada de él'. Miró es el único gran artista que revolucionó el arte del siglo xx que no contaba con una biografía exhaustiva. Hay muchos libros que estudian desde el punto de vista académico su obra, pero hacía falta una investigación que tratara de desvelar el enigma Miró, basada en la consulta de archivos y testimonios inéditos. Joan Miró. El niño que hablaba con los árboles desmiente clichés y desvela la titánica lucha de superación personal de un hombre que tuvo que enfrentarse a sus demonios interiores, a sus padres y a su entorno; resitúa a Miró en el centro de la vibrante familia vanguardista y sigue el hilo de sus relaciones con Picasso, Picabia, Tzara, Breton, Bataille, Leiris, Duchamp, Kandinski, los expresionistas abstractos norteamericanos o la filosofía zen, hasta convertirse en un artista total que abarcó poesía, música, arquitectura, escultura, performance, danza y teatro. El libro incide en sus hasta hoy desconocidas relaciones sentimentales, reconstruye por qué se ausentó de España durante la Guerra Civil y cómo se las arregló para sobrevivir durante los años más duros del franquismo. La biografía se centra en los años 1893-1947, fecha de su primer viaje a Estados Unidos, y se completa con un largo epílogo con los sucesos más destacados hasta su muerte en 1983.

Raymond Queneau assegurava que de tots els artistas contemporanis, Miró 'passa per ser el més secret'. El seu marxant francès, Pierre Loeb, no dubtava a afirmar que 'era l'home més misteriós, el més impenetrable que he conegut a la vida', i Joan Prats, amic d'infància de l'artista, deia: 'ho sé tot d'ell i no en sé res'. Miró és l'únic gran artista que va revolucionar l'art del segle xx que no disposava d'una biografia exhaustiva. Hi ha molts llibres que estudien des del punt de vista acadèmic la seva obra, però calia una recerca que tractés de revelar l'enigma Miró, basada en la consulta d'arxius i testimonis inèdits. Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres desmenteix clixés i revela la titànica lluita de superació personal d'un home que va haver d'enfrontar-se als seus dimonis interiors, als seus pares i al seu entorn; ressitua Miró al centre de la vibrant família avantguardista i segueix el fil de les seves relacions amb Picasso, Picabia, Tzara, Breton, Bataille, Leiris, Duchamp, Kandinski, els expressionistes abstractes nord-americans o la filosofia zen, fins a convertir-se en un artista total que va abastar poesia, música, arquitectura, escultura, performance, dansa i teatre. El llibre incideix en les seves fins avui desconegudes relacions sentimentals, reconstrueix per què va marxar d'Espanya durant la Guerra Civil i com s'ho va fer per sobreviure durant els anys més durs del franquisme. La biografia se centra en els anys 1893-1947, data del seu primer viatge als Estats Units, i es completa amb un llarg epíleg dels fets més destacats fins a la seva mort el 1983