Qui no ha estat tocat per l'emoció que desperta la música? Melodies de l'ànima es presenta com un viatge musical a través del temps (les estacions de l'any) i l'ànima (les emocions). Cada estació inclou tretze emocions i una peça clàssica que la representa. Així, el Nocturn de Chopin ens parlarà de malenconia, Tristany i Isolda de Wagner, d'amor i mort i Quadres d'una exposició de Mussorgski, de l'admiració cap a un amic. Aina Vega ens condueix per obres literàries, peces artístiques i pensaments filosòfics relacionant- los amb meravelloses peces clàssiques musicals i creant una proposta discogràfica imprescindible. Un esplèndid compendi de l'estètica, la música i el pensament occidental a través de les emocions expressades en la música clàssica.

Hi ha dies en què la vida és bella, bellíssima; n'hi ha d'altres, en canvi, que sembla un infern. Això ho descobreixen tres cosins, fills dels tres germans fundadors d'un grup turístic amb hotels arreu del món. Als divuit anys, gaudeixen com mai i com ningú durant la inauguració del nou hotel a Sri Lanka: festes, alcohol, submarinisme, paisatges exòtics, luxe asiàtic... Ebris de tota la inconsciència de la joventut i de les facilitats econòmiques al seu abast. Però les coses canviaran dràsticament quan una alerta de tsunami s'escampa per tots els racons de l'oceà Índic. En qüestió de minuts, hauran de deixar enrere l'illa i les bretolades que hi han perpetrat. Som al 2004 i aprendran que totes les accions tenen conseqüències -per a bé i per a mal- i que aquest, segurament, no serà el darrer tsunami de les seves vides. Sobre El franctirador: «Té ressons de la magistral cruesa narrativa de Boris Vian i de la pregona caracterització dels personatges de Dostoievski.» - Francesc Ginabreda Sobre Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà: «Tothom, absolutament tothom, s'haurà de treure el barret davant d'aquest escriptor, de la seva prosa encertada i de la seva gegantina creativitat.» - Jordi Sellarès Obra guanyadora del XXX Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

Torna el calendari de les Tres Bessones! Juga amb els mesos, els dies de la setmana i les estacions, i enganxa-hi els adhesius de les teves activitats més especials: festes, aniversaris, vacances, excursions, etc. I coneix amb les Tres Bessones alguns de les dones i homes més importants de la història: artistes, científics, pacifistes, astronautes... Coedició amb Brot72.

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària. «Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia.» - Le Figaro Littéraire «L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa.» - Lire «Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi

A Henry David Thoreau se'l considera un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, profeta de l'ecologia i l'ètica ambiental, i inventor de la desobediència civil. Intel·lectual original i pioner, el seu pensament abraça temes i preocupacions que han anat adquirint importància molts anys després de la seva mort. Sens dubte, la seva oposició als nous valors d'una societat en creixent industrialització el van convertir en un personatge sovint incomprès pels seus contemporanis. «La seva vida de resistència al poder, la seva reivindicació de la individualitat i la seva obra literària i filosòfica, dedicada sobretot a la crítica social i al desmuntatge de tòpics d'acord amb principis de rigorisme moral, ens el fan avui absolutament proper. [...] La biografia que ha escrit Antonio Casado da Rocha ens permet acostar-nos a un personatge fascinant i ens planteja qüestions que són d'importància decisiva -i que ho seran durant molts anys-. Per això mateix Thoreau és un clàssic.» (Del pròleg) «Thoreau va influir de manera decisiva en Tolstoi, en Gandhi (que no hauria existit sense ell), en Romain Rolland, i sobretot en el moviment dels drets civils de Martin Luther King.» - Paul Auster Il·lustracions de Paula Ortiz de Luna

L'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, el jove i ingenu Friedrich es trasllada a Berlín seguint les seves ambicions artístiques. Hi va amb una doble xarxa de seguretat: és de família rica i és suís -ciutadà, doncs, d'un país neutral. En una escola d'art coneix Kristin, una noia que el fascina. Amb ella s'endinsarà en la nit berlinesa, poblada de personatges que volen viure al màxim en les escletxes del III Reich, sigui en clubs clandestins o en festes oficials. Es diverteixen junts i s'enamoren. Però un dia rep la visita de Kristin, tota plena de ferides i contusions -potser torturada-, i ella ha de confessar que no li ha explicat tota la veritat. Basada en una estremidora història real -polèmica a Alemanya encara avui-, Stella és una obsessiva història d'amor i traïció amb el rerefons de la guerra, el nazisme i la caça de jueus. «Llegeixes aquest llibre amb tensió i horror, i el tanques amb admiració.» - Daniel Kehlmann «Qui és la víctima i qui és el botxí?» - Silvia Morosi, Il Corriere de la Sera «La manera com l'autor descriu els personatges és magistral.» - www.criticaletteraria.org

Els fonaments de la interpretació va dirigit a les persones que volen iniciar-se en la interpretació actoral, sigui en escoles o per lliure, i a professors de la matèria. El mètode d'interpretació que es descriu en aquest llibre i la seva didàctica van ser desenvolupats i sintetitzats a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín a partir dels conceptes de Bertholt Brecht, Konstantín Stanislavski i Keith Johnstone. El llibre aporta un bon nombre d'exercicis pràctics de gran eficàcia, ja que, al llarg de dècades d'ensenyament, s'han anat depurant, consolidant i adaptant a les necessitats dels estudiants actuals. «Tenim la convicció que la intuïció creativa de la interpretació només es pot desenvolupar sobre la base del coneixement, és a dir, si hi ha l'estructura. [...] Aquest llibre ofereix una descripció i un catàleg d'exercicis que intenten aportar claredat i estructura al treball dels fonaments.»

Comença el curs escolar i Sylvie, de nou anys, coneix una nova companya de classe. L'amistat sorgeix a primera vista, i és que a ulls de Sylvie, Andrée és una noia agosarada, alegre, llesta i molt segura d'ella mateixa. Som al París de finals de la dècada de 1910 i totes dues provenen de famílies convencionals, catòliques i conservadores. Al llarg dels anys d'aprenentatge compartiran reflexions, confidències i aspiracions vitals i intel·lectuals. Andrée es convertirà per a Sylvie en la seva relació més important. Un autèntic esdeveniment mundial: una novel·la inèdita de Simone de Beauvoir basada en l'amistat entre l'autora i Zaza Lacoin, la seva inseparable amiga entre els nou i els vint-i-un anys. Inequívocament autobiogràfica, Beauvoir va escriure la novel·la el 1954, cinc anys després que El segon sexe la convertís en una referència mundial per al feminisme. «Un llibre inesperat [...] que desconcerta i fascina immediatament.» - El País «Els lectors de Beauvoir hem esperat aquesta novel·la durant dècades.» - La Silla Rota «Passats cinquanta anys continua sent emocionant llegir-la i sentir-la a prop.» - Vivian Gornick «Massa íntima per publicar-la en vida.» - The Guardian

En aquest llibre Rebecca Solnit explora les diverses maneres que tenim de perdre'ns, tant físicament com mentalment, el poder espiritual del vagareig en la natura i el valor inestimable de gosar endinsar-nos en allò que ens és desconegut: en definitiva, ser capaços de mudar o abandonar el nostre lloc habitual al món. De vegades cal perdre'ns per trobar alguna cosa que no sabíem que existia i que, sovint, necessitàvem. Buscant en episodis significatius de la seva vida, Solnit enfila històries fascinants sobre pèrdues i descobriments, i ens narra les seves singulars trobades amb tortugues, monjos, deserts, músics punks, exploradors... El resultat és un viatge de descobriment, profund i estimulant, que estableix relacions insospitades i reveladores. Ens perdem quan no sabem on som (com els exploradors i els aventurers, per exemple); ens sentim perduts quan no tenim una guia o un sentit per a la nostra vida. Amb la seva escriptura serpentejant i captivadora Solnit és capaç de relligar aquests dos significats: estar perdut esdevé l'oportunitat per crear noves connexions amb els llocs i les persones, per ampliar el mapa del món que coneixem.

El 31 de desembre de 1941, en plena ocupació nazi, al diari Paris-Soir es publica un anunci colpidor: «Es busca una noia, Dora Bruder, 15 anys, 1,55 m, cara ovalada, ulls gris marró (...) Enviar qualsevol informació al Sr. i la Sra. Bruder, boulevard Ornano, 41, París.» El narrador queda fascinat per aquella desaparició ocorreguda en un barri que coneixia perfectament: aquells eren els carrers de la seva infància i això fa que s'interessi pel destí de Dora Bruder. Al llarg de la investigació -entreteixida amb la seva vida familiar, plena d'incògnites doloroses-, acabarà descobrint que nou mesos més tard Dora figura en una llista de deportats a Auschwitz. Però en aquesta història són tants els buits com les certeses, i sembla que tot -les vides, les esperances, les respostes- hauria de desaparèixer en el fluir incessant del temps. Relatada amb una extraordinària habilitat narrativa, biografia, autobiografia i història col·lectiva es donen la mà a Dora Bruder, amb la qual Patrick Modiano -Premi Nobel 2014- il·lumina l'ànima d'una època sòrdida a Europa. «Una obra perfecta.» - Guillermo Altares, El País «No és només gran literatura, sinó també un llibre important, una paràbola contra el terror, aleshores i ara.» - Günther Freitag, Der Standard «Una de les millors novel·les aparegudes els darrers anys a Europa. És Modiano al cim de la seva narrativa.» - Adolfo García Ortega «Entenem l'oblit gràcies a Modiano.» - Alice Kaplan, Liberation