«L?artista és algú que passa tota la vida preparant-se per a alguna cosa. Per al creador, la vellesa, en la feliç circumstància que la salut física i mental l?acompanyi, és l?estat més pur, més sobirà i més desinhibit, per al seu exercici de crear».
Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) reflexiona en aquest recull d?articles publicats a La Vanguardia i Cultura/s sobre els límits establerts entre la ciència, el pensament, l?art i la creació en general. Amant de la literatura i la poesia, l?autor transcriu en paraules les imatges del seu món pictòric i del seu procés de creació. Viladecans, un dels artistes catalans més importants de les últimes dècades (i un humanista de primera magnitud), assaja sobre les complicitats que hi ha entre la cultura i la ciència, el paper i el compromís de l?art en la societat i la figura del creador.

En aquest conjunt d’obres, Joan-Pere Viladecans ens mostra, un cop més, el seu pensament ocult sobre el seu, el nostre interior. Fidel a la seva trajectòria, mescla diferents tècniques i materials partint d’una realitat complexa, el propi cos, per endinsar-se en una constant abstracció sobre la fragilitat, la possible malaltia, el patiment i el permanent interrogant existencial.