Com veuen els nous catalans, des de la proximitat i el tracte directe, als catalans autòctons.
Un retrat de Catalunya i els catalans, carregat de curiositat, humor, crítica, complicitat i sorpresa.
Amb el bo i millor del programa «Un lloc estrany» de TV3, que va tenir un gran impacte popular.
Catalunya, un país estrany
Els catalans fem coses ben estranyes. Potser nosaltres estem acostumats que les nostres coses són com són. Però els nous catalans, arribats d’arreu del planeta, tenen altres maneres de ser, de fer i de relacionar-se. En aquest llibre ens parlen dels grans temes i del dia a dia, d’allò que els «indígenes» catalans ja no veiem, de tan vist com ho tenim.
A Catalunya ningú no és religiós però la meitat dels casaments es fan a l’església.
A Catalunya mengem tot el que es belluga, en fem botifarres, n’escurem les entranyes i en xuclem els caps.
A Catalunya manen les dones... però són les que menys guanyen i les que més treballen a casa.
A Catalunya l’única llengua que no cal conèixer és la llengua pròpia del país.
¿Com som, doncs, els catalans? ¿Quines coses fem que siguin tan diferents de la resta del món?
- «Les noies del meu pis s’estan depilant constantment. Sempre estan escalfant cera. És patètic.»
- «Si els dius: 'Ja parlo una mica de català...' De seguida et valoren, ja tens un punt més.»
- «Garrepes? No ho sé... El que sí comenta tothom és que són mals amants.»
- «Els catalans viuen pendents de l’home del temps. Qualsevol diria que tots són pagesos.»
- «Si parlem de diners, de peles, jo sé que d’un català no en puc esperar res.»
- «La roba interior de les dones és enorme. Al Brasil no se la posaria ni la meva àvia.»
- «Entren molt d’hora i pleguen molt tard. Sempre em pregunto que deuen fer tanta estona a la feina.»
Fúlvia Nicolàs
És estranya de naixement i fa vint anys que treballa a TV3, on va començar de periodista i ara fa sèries més o menys documentals. L’any 2005, i estimulada pel fet de viure a Matadepera, va idear i dirigir -amb Joan Pavia- la sèrie Un lloc estrany. Aquesta visió pseudoantropològica dels catalans va ser l’èxit de la temporada, va guanyar diversos premis aquí i a fora, i ha estat copiada -amb o sense permís- per diverses televisions arreu del món.
Maialen Arriaga
És estranya d’adopció: en realitat va néixer a Pamplona i és mig basca, que ja són ganes de ser exòtic, i viu al barri de Gràcia de Barcelona. Estava acabant Comunicació Audiovisual a la UPF quan, fent de becària a TV3, va caure a les urpes de la gent d’Un lloc estrany. El primer Nadal ja la van obligar a fer cagar el tió. A hores d’ara, el seu procés d’inculturació és total: no convida a casa seva ni que la matin, parla amb naturalitat del seu trànsit intestinal, i distingeix amb soltura rovellons i pinetells.

Una magnífica novel·la que ens traslladarà al Londres dels 50 de la ma d'una noia catalana que hi viatja per convertir-se en infermera.

Tres hiverns a Londres és la història d'una carta perduda, la carta que hauria pogut canviar tota una vida. És la història de qui la rep, l'Anita: una jove infermera que ha emigrat a Londres fugint de la por i les misèries dela Barcelona dels cinquanta. És la història de la seva família, desmanegada per la guerra i la pobresa; la de les seves germanes i amigues, companyes de viatge; la del Saint Olave's, l'hospital de barri on es fa gran. I és la història del primer amor, que li deixarà empremta per sempre i que allargarà, en la fantasia, fins a la vellesa.