A PROP és una faula sobre la incomunicació, una reflexió poètica i profunda sobre les relacions interpersonals i l'individualisme, sobre els desitjos i les emocions. Des del punt de vista literari, ressalta la senzillesa narrativa i l'engranatge intern del relat, que plasma el paral·lelisme entre les accions dels protagonistes: un ànec i un conill que viuen reclosos en la seva solitud; en aquest sentit, l'àlbum convida el lector a no donar l'esquena als altres, ?tot privant-se de la possibilitat de compartir els moments més simples i feliços de la vida?, segons explica la mateixa autora. Estèticament, Natalia Colombo barreja diverses tècniques, des de la pintura amb acrílic fins al collage, a més de dissenyar una tipografia pròpia. També empra diversos recursos visuals que li permeten jugar amb els conceptes de moviment i simetria, sense oblidar la combinació de colors, textures i materials, que donen un estil i un tarannà personals al conjunt de la seva obra.

Quin disgust se?n va endur la Celestina quan va perdre el seu nino preferit! Sort de l?Ernest, que trobarà una solució que la farà feliç, no només a ella? sinó també a molts altres habitants del bosc. Per això són els amics de veritat! ?Ernest i Celestina han perdut en Simó? és uno dels 30 títols d?una exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar als anys 80 sobre les peripècies d?un os bondadós i una ratolineta molt sensible.

?Nunú al jardí? forma part d?una sèrie de llibres de cartró amb les cantonades arrodonides per a prelectors i primers lectors. En aquest volum l?elefant protagonista experimenta amb els cinc sentits a través de la naturalesa: la calor del sol, el sabor dels fruits, el cant d?un ocell, l?aroma de les flors i els colors de l?arc de Sant Martí.

?Nunú juga? és un dels títols d?una sèrie de llibres de cartró amb cantonades arrodonides per a prelectors i primers lectors protagonitzada per un petit elefant. La importància del joc individual i col·lectiu per al desenvolupament de les habilitats motrius, el coneixement de l?espai i la socialització, ocupen aquest volum: la utilització de peces per a construir figures, la destresa amb la pilota, la lectura i el seu valor en el desenvolupament de la imaginació i, sobretot, compartir aquest temps de diversió amb altres amigues i amics.

KALANDRAKA presenta els seus contes clàssics més coneguts, reunits en una capseta plena de llibres? petits i de somnis? molt grans.

El conill Simó va plantar moltes pastanagues però algú li va suggerir que plantés també enciam; algú altre, tomàquets; un altre, albergínies... i l?hort va créixer, tot ple no només de vegetals sinó també d?agricultors molt especials: el ratolí, la gallina, el cabrit, el porquet, la guineu... El X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats és un elogi del treball col·lectiu, la convivència en harmonia i el contacte amb la naturalesa.

Llibre de cartró de petit format que segueix la fórmula dels anomenats llibres «de mai acabar» o sense fi. Un conte per ser explicat en el qual són fonamentals les rimes i el ritme. Juntament amb la senzillesa literària i artística del llibre, destaca el joc que es proposa als infants, mitjançant el qual els primers lectors descobriran la funció lúdica de la lectura, perquè passant les pàgines i donant la volta al conte?

Publicats per primera vegada el 1962, ?L?escombracarrers?, ?El peó de camins? i ?La florista? són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l?humor gràfic català del segle XX. La seva obra és el reflex d?una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie, són el reflex de les gents senzilles i treballadores.

Publicats per primera vegada el 1962, ?L?escombracarrers?, ?El peó de camins? i ?La florista? són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l?humor gràfic català del segle XX. La seva obra és el reflex d?una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie, són el reflex de les gents senzilles i treballadores.

?La venedora de llumins? d?Andersen adquireix una dimensió especial en aquesta versió de Tomi Ungerer del 1974, que encaixa perfectament amb l?actualitat, tot deixant en evidència que les qualitats més detestables dels éssers humans han empitjorat amb el pas del temps. Molt crític amb la societat, l?autor retrata l?agressivitat, la cobdícia, l?elitisme, la supremacia del poder i els excessos del materialisme en un text narratiu descriptiu -potser dels més elaborats d?Ungerer en l?àmbit literari- i unes il·lustracions expressives, riques en detalls i colors, tot combinant vinyetes amb recursos gràfics que accentuen el dinamisme del relat.