Aquesta sèrie de Frédérick Stehr protagonitzada per petites aus desprèn tendresa i emoció; l?autor es posa en la pell dels nens i nenes a través d?aquests adorables personatges que reflecteixen les inquietuds i els sentiments infantils, autèntics
i profunds. «El dia d?abraçar» comença sent l?expressió de l?afecte mitjançant un objecte -doudou- amb el qual estableixen un vincle i que els transmet seguretat, calma, consol? i acaba sent
una celebració de l?amistat.

Aquesta sèrie de Frédérick Stehr protagonitzada per petites aus desprèn tendresa i emoció; l?autor es posa en la pell dels nens i nenes a través d?aquests adorables personatges que reflecteixen les inquietuds i els sentiments infantils, autèntics
i profunds. «Xim Bam Bum» és un divertit i sorollós joc musical creat a través de l?experimentació amb els sons que produeixen diferents complements domèstics;
una aproximació al joc simbòlic que sorgeix de l?exploració de l?entorn més proper.

Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes
que es forja en un edifici qualsevol d?un poble o ciutat.
A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa. Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà,
les pàgines d?aquesta obra ens permeten traspassar cada porta.
Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala»,
una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d?avantguarda) va escriure petits contes durant 1921

L?Ernest s?ha perdut a la selva i cap dels seus habitants
sembla que vulguin ajudar-lo a tornar amb la bandada d?elefants.
Ni el més fort, ni el més ferotge, ni el més ràpid dels animals
fan el mínim gest per escoltar-lo i el tracten amb menyspreu. Però la més petita de les criatures el sorprendrà donant-li
la comprensió i la col·laboració que necessita.

«A la cua de l?Arca» és un homenatge al teatre en clau d?humor que, a través d?un còmic embolic, juga amb els dobles sentits i el torrent de sensacions que provoca un malentès. Després de «L?última carta», els guanyadors del IX Premi Internacional Compostela per a Álbum I·lustrat, Antonis Papatheodoulou i Iris Samartzi, tornen amb una altra lectura divertida, entranyable, en un atractiu format amb pàgines desplegables i una estructura dialogada que remet al còmic.

La història de Kandinga aplega el saber dels pobles africans, la seva mil·lenaria tradició oral i la riquesa de la seva cultura. Un relat que convida a un viatge imaginari fins a la recòndita sabana per conèixer els seus habitants: cocodrils, elefants? I per sobre de tots ells, el lleó. El protagonista d?aquesta rondalla és un rei anat a menys -vell, malalt i abandonat- por culpa de la seva crueltat. L? egoïsme i l?avarícia no fan per als animals salvatges, ni molt menys per a les persones?

No té documents ni família, per això els guàrdies del camp de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat d?altres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs, l?amistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs d?on procedeixen? Malgrat la seva precària situació, no deixen de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc com a llar.

Un dels temes que més curiositat desperta als lectors és l?origen de les coses. L?eterna pregunta del perquè és a la boca de tots els nens i nenes, els acompanya des de la infantesa fins a la maduresa. Aquil?les representa perfectament aquest paper inquiet, que el porta a transformar-se contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d?anar més enllà, d?experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu.

Més d?una trentena d?accions i d?emocions es representen, per parelles i de manera confrontada, en aquest llibre visual de Tomi Ungerer. Les úniques paraules que contenen són les identifiquen cada il·lustració: riure-plorar, estimar-compartir, veure-mirar, cantar-ballar? Es tracta d?una obra pensada en especial per als més petits, en la línia de títols com «On és la meva sabata?» i «Caracol, ¿dónde estás?», que es remunten a la dècada de 1960

«Des de 1880» és una narració gràfica, una història sense paraules que mostra el pas del temps en el darrers 140 anys. Ambientada en una ciutat occidental, l?edifici d?un cèntric carrer és l?escenari invariable on s?observa el trànsit dels anys a través de la vestimenta dels seus habitants, els diferents models de família, els mitjans de transport, els productes exposats als aparadors, els oficis dels transeünts o els avançaments tecnològics.