Lady Puffin s?ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. La Rita és l?amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l?amiga assenyada, i haurà d?explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. La situació es va enverinant, perquè les amigues semblen pols oposats, però l?esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.
Gemma Sardà publica la seva tercera novel·la, i, com sempre, ens deixa amb un somriure als llavis. Aquí agafa el repte de fer parlar els morts, continua esmolant una de les millors traces per fer diàlegs de la nostra literatura i aquella capacitat de destil·lar tot un món ?o encara més difícil: un estat d?ànim? amb un parell de frases.

El Palau Robert acull entre el 19 de Maig i el 25 de setembre de 2022 l’exposició «Revolució VilaWeb». L’exposició explica el valor que ha tingut VilaWeb per al periodisme i la societat, des de la perspectiva de vint-i-set anys de trajectòria, fet que el situa entre els diaris digitals més antics del món i com el pioner als Països Catalans. La revolució d’internet és tecnològica però ha esdevingut social i té unes implicacions molt fortes en la política i els mitjans. Al llarg d’aquest quart de segle VilaWeb ha sabut construir un model fortament participatiu amb els lectors i ha posat dempeus un model econòmic sostenible basat en el suport de més de 22.000 subscriptors voluntaris. Aquest llibre neix de l’exposició i incorpora un extens assaig que repassa la trajectòria del diari i reflexiona sobre com VilaWeb ha incidit en els mitjans, obrint camí sempre, i en la societat.

La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L’home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D’aquí en surten dos destins possibles: depenent de com es recuperi la mare d’aquell sotrac, veurem com les vides dels fills s’embranquen per camins ben diferents. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se’ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.

Jordi Falgueres és un detectiu d?estar per casa que rep encàrrecs puntuals d?informar sobre altres persones. Un dia li demanen un informe sobre un tal Daniel Bastida, i qui li encarrega ?el pare de l?amant del Daniel? no sap que tots dos es coneixen des de la infància. L?informador Falgueres aquí viu un dilema: dir-li o no dir-li, a l?amic, que el sogre potencial està confabulant contra ell. Aquest llibre desplega les dues possibilitats en dues novel·les, i d?aquí se?n derivaran els destins de glòria o desgràcia de Daniel Bastida.
Joaquim Carbó retrata amb ironia un paisatge cultural i sentimental, el de la Barcelona dels setanta i vuitanta, que va trepitjar i enriquir com pocs ?i també patir, una mica.

El món és molt més formidable, complex i profund del que ens han fet creure. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis, però també a través de la terrible persecució que van patir. Existeix un món visible i un invisible. El misteri sempre bategarà. No es tracta de desvelar-lo, sinó d’intuir-lo i viure’l. Joan de Déu Prats i Maria Padilla signen aquí el seu llibre més perfecte.

De la tragèdia de la plaça de Tian?anmen, tothom en recorda una fotografia, avui dia ja històrica, en la qual es pot veure un jove protestant, anònim, enfrontant-se a un tanc. La imatge condensa la determinació dels manifestants i la violència desmesurada exercida per la República Popular de la Xina. El que va ocórrer aquells mesos a Pequín, però, va ser molt més complex i, sobretot, molt més inclement.

Partint de les conseqüències de presentar-se a un premi literari, descobrim dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D?una banda, l?artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l?altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística, obsedit amb l?alliberament sexual. Dues novel·les que fan una radiografia perfecta del món cultural català durant l?últim franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven.
Les primeres dues novel·les de la continuació de Temps Obert, el mític cicle novel·lístic de Manuel de Pedrolo.

Saki (pseudònim d?Hector H. Munro) va tenir una vida digna de ser reproduïda en qualsevol dels seus contes, amb un avantpassat que perd la vida devorat per un tigre, una mare que mor envestida per una vaca, i ell mateix assassinat per un franctirador alemany durant la Primera Guerra Mundial, tot just després d?aixecar el cap per renyar un soldat al crit d?«apaga la maleïda cigarreta!». No va tastar la glòria en vida, però avui se?l considera un dels pares literaris de l?humor anglès, i va ser llegit amb devoció per autors com Borges, Chesterton o Tom Sharpe. Amb Saki és impossible no somriure.
Conté: El matrimonier - Tobermory - Sredni Vashtar - Esmé - La cerca - Laura - Els contistes - El mètode Schartz-Metterklume - El codonyer - El bou enclòs - L?ant - Les golfes - A prova - Advertida - La vida en unes terrasses Mappin particulars - Mentre duri la guerra

Més enllà de l?art «dels folls», molt més enllà de l?art «outsider», els artistes d?art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa?t en les mitologies particulars d?artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d?un món encara massa desconegut, el món de l?art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.
Oriol Malet és un dels dibuixants de còmic més importants del país, i amb Comanegra ja va signar Mandela i el general fent parella amb John Carlin. En aquest cas ha estat assessorat pel gran especialista mundial en art brut, Christian Berst, per signar la seva obra més ambiciosa.

Walter Benjamin no va morir per una sobredosi de morfina. Per tant, tot el relat entorn del seu suïcidi queda fet miques. Santi Vancells ho té clar, ens ho argumenta des de l?experiència mèdica i hi reflexiona amb profunditat en aquest còctel d?història, crònica negra i novel·la psicològica. A més d?haver estat metge a Portbou durant quinze anys, l?autor va ser un dels impulsors del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou, dedicada al filòsof. En aquella empresa va compartir esforços, entre d?altres, amb Dani Karavan, l?autor del Memorial, que té un paper molt important en aquest llibre. Un llibre que revisa la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el trist paper d?espectadors que hi van tenir tants catalans i el relat que s?ha construït entorn de la mort de Benjamin a Portbou.
«La teoria del suïcidi va deixar Benjamin sol davant la història i va permetre als seus botxins viure en la impunitat més absoluta, sense experimentar cap mena de neguit ni penediment. A Portbou, Benjamin no va claudicar ni va pidolar clemència, no va renunciar als seus principis ni es va arrossegar davant la policia».
Santi Vancells va ser el metge titular de Portbou durant quinze anys, i en va estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. Ha treballat en l?organització d?esdeveniments relacionats amb aquest projecte a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Va col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys ha guiat ?i ho continua fent? grups de persones pel camí que va seguir Benjamin, des de Banyuls fins a Portbou. El seu relat uneix en una mateixa veu la memòria de Benjamin, de Portbou i de Karavan, i culmina una dedicació tenaç de molts anys divulgant la relació entre la vila i el filòsof.