A començament de segle, en un hotel de la costa francesa, una distingida dama anglesa se sincera amb un altre hoste de l’hotel i li confessa que, durant vint-i-quatre hores, quan ella ja era una vídua d’una certa edat amb fills grans, es va sentir empesa per una passió irresistible per un home que no coneixia de res, un jove polonès molt atractiu. Un jugador. 

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un “valor universal excepcional”, pertanyen al patrimoni comú de la humanitat, una fórmula que permet garantir-ne la preservació i fomentar-ne el coneixement. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural “viu”.

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa patrimonial del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció. Perquè no ens podem permetre perdre ni un bri de tot aquest patrimoni que ens parla del nostre passat, de les nostres arrels i de la nostra manera de ser, d’un patrimoni que explica com som i d’on venim.

Amb aquest llibre fareu un viatge màgic per tot el patrimoni Unesco que tenim a Catalunya. Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.

La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny. Aquest llibre fa un repàs de la història d’aquesta tradició, mostra com ha evolucionat la tècnica de fer catifes, ressegueix les associacions que apleguen els catifaires, i posa èmfasi en els valors d’aquests treball artístic, artesanal i col·lectiu, al mateix temps que presenta la Federació Catalana d’Entitats Catifaires i la candidatura a la Unesco d’aquest art efímer amb arrels profundes a Catalunya, que ha aconseguit créixer en valors, en creativitat, en qualitat i en espectacularitat. 

Quan va començar aquesta festa? Per què està relacionada amb el Corpus? Se celebra a tot Catalunya? I a altres països? Per què vol ser un Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO?

Il·lustrat amb fotos curioses, boniques i evocadores, el llibre que teniu a les mans dona resposta a aquestes preguntes i mostra la bellesa de les creacions florals, així com la dedicació, la creativitat i l’entusiasme dels catifaires catalans.

“Rotija és gairebé un exercici d’exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparició del desig. No es tracta, però, d’inspirar compassió. No és un lament confessional, sinó l’escriptura com a diversió i, per què no?, burla d’un mateix. […] malgrat que hi ha molts poemes que semblen partir d’un record, la veu mai no es basa del tot en la memòria, sinó que salta endavant, cap al futur. La pena prové de l’endemà, de l’esdevenidor i de la seva inevitabilitat”, del pròleg de Joan Rius Miralles.

Al llarg de la vida hi ha moments harmònics, com una mena de guspira que torna a encendre’s de tant en tant. Són fugaços, imprevisibles, inajornables, no es poden encabir en cap capsa, no s’atresoren físicament. Només passen una vegada i després ressonen en la memòria. És en aquests moments que es dilueix lleugerament aquesta continuïtat interior unificadora de la consciència. Però com diu Annie Ernaux: «Si no les escric, les coses no han arribat al seu terme, només les he viscudes». 

Els relats d’El sol de l’hivern atresoren alguns d’aquests moments que han anat ressonant en el cap de l’autora durant anys i que ara troben la drecera per arribar al seu terme. Amb el temps ha après a mirar-los com qui guaita a través del retrovisor del cotxe mentre avança per la carretera i deixa enrere un paisatge trepitjat i canviant. Alguns són records de fa molts anys, d’altres, més propers. Ocorre, però, que la intensitat dels records és de vegades inversament proporcional al temps recorregut i per això els més llunyans apareixen de sobte punyents, impetuosos, exigint que els donem pas. No saps mai quan vindran, et busquen i et troben quan menys t’ho esperes.

Amb poc més de vint anys, la Denise, òrfena i amb dos germans més petits a càrrec seu, arriba a París disposada a treballar a la botiga de teixits del seu oncle Baudu. Però la situació de les petites botigues de París ha canviat molt arran de l'aparició d'un gran establiment de novetats anomenat El Paradís de les Dames, propietat d?Octave Mouret, que no para de fer descomptes, ofertes i promocions per atraure les seves clientes. El seu impacte és tan gran que no només està eliminant la competència tradicional, sinó que fins i tot està transformant l?urbanisme de la capital.
En contra dels desitjos del seu oncle, la Denise entra a treballar com a aprenenta en la secció de confeccions d?El Paradís en unes condicions gairebé miserables, que tanmateix no dubta a acceptar perquè l?establiment ofereix als seus treballadors una habitació a les golfes de l?edifici i un àpat al dia, així com la remota possibilitat d'ascendir i tenir un sou.
Per a sorpresa de tothom, mentre en Mouret dirigeix el destí de les parisenques, àvides de novetats, i els comerciants del barri lluiten heroicament per sobreviure, una relació insòlita sorgirà entre aquesta empleada i el seu patró.
Publicada el 1883, El Paradís de les Dames és una de les grans novel·les d'Émile Zola. Gira a l?entorn de la inauguració a París d'una gran botiga de novetats i l?aparició d?un nou estil de consum que amenaçarà greument la supervivència del petit comerç tradicional. I, d?altra banda, és també la més optimista de les novel·les de Zola, en què les reivindicacions dels empleats acaben desencadenant millores socials.

La Josée es va casar amb l’Alan, un jove americà, ric i atractiu, pensant que era un home senzill amb qui podria dur una vida sense preocupacions. I durant un temps és així: viuen als Estats Units en una mena de vacances eternes. Però a ella cada dia se li fa més feixuga la vida ociosa al seu costat, perquè la gelosia, l’alcoholisme i les dinàmiques tòxiques a les quals l’arrossega inevitablement cada vegada són més presents en la seva relació. Trista i desenganyada, troba a faltar la seva antiga vida i la llibertat que tenia a París. I de cop s’adona que, si no fuig d’ell immediatament, potser aviat serà massa tard.

Aquest llibre neix del cor d’un barcelonista i vol deixar constància dels lleidatans que han jugat al primer equip masculí i femení de futbol, en equips preparatoris i en equips de les altres seccions del Futbol Club Barcelona.

També vol donar notícia de la munió de penyes barcelonistes repartides per tot el territori ponentí, l’Alt Pirineu i la Franja, i de diferents personalitats amb arrels lleidatanes que, en un rang o un altre, han format o formen part de l’estructura del club.

Escrius aquest poemari als temps morts de les feines que has anat tenint. Penses els poemes mentre el tupper s?escalfa al microones. Canvies de mètrica, de formes, no vols avorrir-te: fas poesia per a ascensors.
Et preguntes si el vers t?apropa al món. Si més gent haurà escrit un email, una ressenya al Google maps o un comentari a un videotutorial del Youtube i també, com tu, ho haurà sentit com una pregària.

T?estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l?any 1983 a l?editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses ?entre les quals Doris Lessing, Adrienne Rich o Sara Maitland? analitzessin críticament la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d?autores catalanes han entomat el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia. Margarida Aritzeta ? Gemma Asins ? Àngels Bassas ? Lolita Bosch ? Natàlia Cerezo ? Stefanie Kremser ? Marta Marín-Dòmine ? Andrea Mayo ? Júlia Ojeda Caba ? Marta Orriols
? Marta Pera Cucurell ? Llucia Ramis ? Marta Romagosa ? Gemma Sardà ? Simona ?krabec ? Sílvia Soler ? Marta Vives Masdeu ? Irene Yúfera ? Ivet Zwatrzko i Pou