Al llarg de la seva vida, la Maria Montessori no només va lluitar perquè tots els nens poguessin aprendre, sinó que a més va defensar que l’educació era la millor arma per a eliminar les diferències socials. Després de convertir-se en la primera metgessa d’Itàlia, va decidir dedicar-se a la seva autèntica vocació, l’ensenyament. Al cap d’uns anys, va desenvolupar un nou mètode educatiu perquè les escoles es convertissin en llocs pensats per als nens, on poguessin aprendre i experimentar mitjançant jocs.

A lo largo de su vida, Maria Montessori no solo luchó por que todos los niños pudiesen aprender, sino que además defendió que la educación era la mejor arma para eliminar las diferencias sociales. Tras convertirse en la primera médica de Italia, decidió dedicarse a su auténtica vocación, la enseñanza. Al cabo de unos años, logró desarrollar un nuevo método educativo para que las escuelas se convirtieran en lugares pensados para los niños, donde pudiesen aprender y experimentar mediante juegos.

A l’època en la que va néixer Florence Nightingale, els hospitals eren llocs bruts, on treballaven persones que no sabien gairebé res de medicina ni de com tractar els pacients. Amb esforç i valentia, Florence es va convertir en infermera professional, i se’n va adonar de que moltíssimes malalties podien prevenir-se si es milloraven les condicions higièniques dels malalts i dels centres sanitaris. Gràcies a aquest descobriment, va salvar milers de vides i va aconseguir que la infermeria es convertís en una professió respectada.

En la época en la que nació Florence Nightingale, los hospitales eran lugares sucios, donde trabajaban personas que no sabían casi nada de medicina ni de cómo tratar a los pacientes. Con esfuerzo y valentía, Florence se convirtió en enfermera profesional, y se dio cuenta de que muchísimas enfermedades podían prevenirse si se mejoraban las condiciones higiénicas de los enfermos y de los centros sanitarios. Gracias a ese descubrimiento, salvó miles de vidas y logró que la enfermería se convirtiera en una profesión respetada.

This book arises from the meeting and collaboration between investigators from Centro di Ateneo Studi e Ricerche sulla Famiglia (Università Cattolica di Milano) and IESF, Istituto de Estudios Superiores de la Familia (Universitat International de Catalunya, Barcelona) on the topics of Aging and Intergenerational Family Solidarity. The origin of the commitment towards these topics was the solicitation raised from the decision of the European Union to establish the year 2012 as the European Year of Active Aging and Solidarity between Generations. Following this solicitation, in Italy, the Università Cattolica took up the challenge by funding the research entitled “Non mi ritiro - L’allungamento della vita: una sfida per le generazioni, un’opportunità per la società” (2012-2014). Later, in Spain, the IESF (thanks to Santander Universidades) has activated a Chair dedicated to long-term study on the theme of intergenerational solidarity and the family (2013-2020). The main output of the Chair was the research titled “Older Parents, Generations and Family Solidarity. A Multilevel Analysis of the Spanish Context”. The contributions of the present volume develop reflections from an intergenerational perspective, both at a theoretical-conceptual level and as a product of empirical analyses based on research carried out in Italy and Spain.