La comèdia dels quatre quadres

Una jove actriu irromp en una emblemàtica sala de teatre mentre un director de reconegut prestigi intenta ultimar els darrers detalls tècnics la nit abans d’una estrena. El que sembla una trobada casual i efímera acaba derivant en una nit terriblement important per als dos personatges, que marcarà el decurs de les seves vides. Estructurada en quatre actes separats cadascun per un període de quinze anys, l’obra ens mostra tres moments més culminants que expliquen les conseqüències d’aquella primera trobada i que, de passada, ens parlen de l’evolució del món del teatre al nostre país des dels anys setanta, així com d’un amor embogit que adopta dos camins diferenciats i tràgics: el de l’amor romàntic, que un dels personatges de la peça mostra vers l’altre, i el de l’amor per la professió, que l’altre personatge demostra amb la seva passió, en estat pur, vers el mateix món del teatre. A partir d’una estètica aparentment naturalista on es dota els diferents signes teatrals d’un fort simbolisme —entre els quals juguen un paper important el cos dels actors, les configuracions d’espai escènic, la mateixa paraula, la música, i llenguatges propis del món de la dansa i el circ en moments puntuals—, l’obra es pot llegir com un poema dramàtic dividit en quatre estrofes, on la passió vital i el teatre s’uneixen de la mà tot creant una bellesa perillosa, com la que evoca una artista que balla, valenta i vulnerable, capgirada en un trapezi.