És hora punta al restaurant i en Peppe i en Gelsomino fugen de la Xef.
Seran capaços de cuinar uns espaguetis sense destrossar la cuina? Si voleu saber què passarà, entreu-hi, la porta és oberta.

Quan el protagonista sap més que l?espectador, misteri. Quan l?espectador sap més que el protagonista, suspens. Quan el protagonista i l?espectador saben el mateix, sorpresa.
I quan t?oblides de tot el que saps a canvi de poder pagar mensualment el benestar de ta mare, i et veus obligat a suportar les exigències i la vulgaritat suprema dels usuaris de la sanitat pública, la fulla esmoladíssima de la navalla d?un gitano a frec de pell i el temor d?acabar, tard o d?hora, involucrat en la intoxicació de tot un edifici hospitalari, una de dues: o no fas res i et deixes endur per la insatisfacció permanent (el mal rotllo o la follia sense retrocés que només zeladors i administratius poden contreure en un recinte hospitalari) o coneixes el Jesús dels Morts, el sinistre zelador del mortuori, de qui tothom diu monstruositats, i comparteixes amb ell la droga de l?esperança i el secret, i alhora misteri, dels fantasmes que deambulen per l?hospital.

La vida dels habitants d’un petit poble d’interior mallorquí, Galilea, es veu profundament trastocada quan la Laia, de nou anys, diu que ha respost la telefonada (literal) de Déu a la cabina del poble. Una cabina que està a punt de ser retirada de circulació. La Laia defensa que Déu li ha dit que tornarà a telefonar d’aquí set dies. Qui agafarà el telèfon quan torni a cridar-los? Es convertirà el poble en un destí atractiu amb el possible miracle? O és la salvació del poble el miracle en si? I, sobretot, per què els ha telefonat Déu?

Es hora punta en el restaurante y Peppe y Gelsomino huyen de la Chef. ¿Serán capaces de cocinar unos espaguetis sin destrozar la cocina? Si queréis saber qué pasará, entrad, la puerta está abierta.

¿Por qué contamos usando un sistema numeral nacido en la India? ¿Por qué hay un cráter lunar dedicado al color de los ojos de un andaluz del siglo xi? ¿Se experimenta ilegalmente con humanos? ¿De qué están hechas las estrellas? Todas estas preguntas, y muchas otras, tienen cabida en este libro, un pequeño paseo por la historia de la ciencia y algunos de sus descubrimientos. Además, el autor muestra cómo la cosmovisión científica ha afectado incluso a conceptos tan diferentes como el arte o el amor.

Las historietas de Privi acercan al lector al mundo de la protección de datos personales con un lenguaje comprensible.
Estas tiras de cómics tratan las dudas principales de las personas que poco o nada saben sobre privacidad.
Las viñetas se complementan con una documentación más extensa y detallada sobre cada tema.

Un calendari, una fotografia, un rellotge, una perxa, unes ulleres, un llibre, una mistera, una samarreta, una motxilla, un collaret, un anell. Aquest inventari d’objectes quotidians, que donen nom als relats d’aquest recull, es poden trobar fàcilment en una casa qualsevol. Cadascun d’aquests elements ens conta una història, un instant diferent en la vida dels personatges, que van amunt i avall de ciutats com Mumbai, Tòquio, Fira, Venècia, París, Nova York, Barcelona, Vaduz, Copenhaguen, o altres llocs anònims sense una connexió aparent entre ells; tot i que, en realitat, acabarem descobrint que, tal com proposà en el seu moment l’escriptor hongarés Frigyes Karinthy amb la teoria dels sis graus, tothom està connectat.

És el resultat de la recerca protagonitzada per alumnat de 1r de Batxillerat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta durant els cursos 2018-2019 i 2019-2020 a partir del pilotatge del projecte Portes de la memòria. De la Batalla de l’Ebre a la deportació als camps nazis. S’estudien els ampostins Lluís Cid i Mayos, Jacinto Forcadell Jornet, Marcelino Ortí Messeguer, Miguel Tomás Castell, Pedro Valero Navarro, Enrique Ferrer Berenguer, Enrique Ferrer Durán, Vicente Gil Cercós, Ramón Jornet Jordà i Joaquín Tarín Martínez a partir de la informació aportada per l’investigador Joan B. Beltran Reverter i s’utilitzen pautes de recerca com l’entrevista a familiars i l’arxivística. L’objectiu principal del projecte és reconstruir la memòria d’aquests deportats per no oblidar-los mai més, però alhora també qüestionar els exilis i les deportacions actuals de totes aquelles persones refugiades per motius diversos, massa sovint tractades amb indiferència. Per tot això, l’assaig resultant esdevé un crit contra la intolerància i la desmemòria. Que el retorn a les famílies i a la ciutadania serveixi per honorar-los.

Terres de llum és el títol amb què Miquel Escudero agrupà tota la poesia pròpia el 1976, tot i que l?obra restà inèdita fins que es va publicar pòstumament el 1982, repartida en dos llibres: un d?unitari, Fulls del romanç d?Elsa Ellisson, i un altre, Caravana, que contenia una selecció dels restants poemes que va escriure. El present volum, que rescata el títol pensat per l?autor, inclou una completa introducció d?Antoni Nomen, la narració autobiogràfica d?Escudero Sofre de Llucifer, inèdita fins ara, i la reedició de les seves poesies, de les quals s?han revistat els textos d?acord amb els originals conservats.

El llogaret de Vinaròs va sorgir a mitjan segle xiii abocat a la mar i la pesca hi seria una activitat fundacional. Al llarg de les cinc centúries següents s?hi va practicar una pesca artesanal: bona, diversa, abundant i sostenible. L?any 1767, amb la primera concessió de 8 parelles del bou a Vinaròs, la pesca va entrar en una nova etapa ?industrial?, amb aquest nou art que va suposar una capacitat creixent d?explotació dels recursos pesquers. Si ho resumim des del punt de vista de l?evolució de la pesca del bou a Vinaròs, l?any 1782 ja n?hi havia 14 parelles, que n?eren unes 25 a mitjan segle xix. El 1878 comptava 36 parelles, mentre que amb la norma de les tres milles de 1888 l?any 1891 n?eren 53, que va provocar un ?esgotament dels caladors?. Amb el nou segle xx, l?any 1916 a Vinaròs hi havia actives 43 parelles i una dècada més tard, el 1926, s?hi va adoptar una innovació transcendental: el motor, que va revolucionar l?arrossegament amb els cavalls de potència. Això va suposar una nova crisi pesquera, que es va ?solucionar? amb la guerra de 1936, que va regenerar els caladors a la força. El franquisme afavorí l?activitat pesquera, amb un augment de l?esforç de pesca, amb l?afegit de les malles estretes i l?incompliment de la veda; tot plegat, va provocar una nova crisi al llarg de la dècada de 1950,amb una caiguda dels rendiments del bou, quan a Vinaròs n?hi havia 60 barques l?any 1960. En un context d?un liberalisme explotador creixent, el 1985 a Vinaròs encara feinejaven 50 barques del bou (cada vegada més potents). Però si fem un salt endavant, arribem a la nova ordre de les tres milles de 2007, que va afavorir una nova crisi de sobrepesca, una reducció de la rendibilitat i les barques del bou no han parat de disminuir (a Vinaròs ja només n?eren 7 l?any 2020).