L’any 2008 Joan Miquel Oliver s’estrenava com a novel·lista amb l’espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l’amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de l’autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l’amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

Els alienígenes han envaït la Terra i tothom ha desaparegut. Només Alexandra Schneider, Albert Pinya i Joan Miquel Oliver han sobreviscut a la catàstrofe. L'autor mateix ens explica la seva experiència en una invasió extraterrestre de debò, allunyada dels tòpics cinematogràfics, sense guió i sense sentit, sense herois i sense èpica, amb petites dosis d'aventura i humor. Els personatges d'aquesta història van per feina i no es compliquen gaire la vida per trobar la solució a un episodi de les seves vides que més aviat els molesta, i s'enfronten desmenjadament a la tasca que els ha caigut a sobre: salvar el món.
Aquesta novel·la està basada en fets reals i la història que s'hi explica és certa fins al seu detall més insignificant.

Les pàgines d'aquest llibre són tres mesos d'apunts al natural. Joan Miquel Oliver es converteix en l'ombra de Miquel Riera —escalador mallorquí i catalitzador d'una pràctica esportiva molt particular, el psicobloc— amb la primera intenció de fer-li una biografia. Molt enfora d'assolir aquesta cota, el resultat és un retrat literari personal del món actual. Vida nocturna, cultura, paisatgisme, política, música, turisme, escalada, societat... Res queda fora d'aquesta anàlisi crua i espontània. Com l'ha volgut definir l'autor mateix, un llibre viscut i escrit en noranta dies.