Amb La crisi dels vuitanta Olga Xirinacs ens ofereix un seguit d’inspiradíssims textos breus on ens parla de cinema, música, literatura, dels seus referents culturals i vitals al llarg dels anys i, sobretot, de què significa fer-se gran i de com cal dignificar el concepte d’ancianitat en la nostra societat actual.
Desfilen per davant del lector Hermann Hesse, Judy Garland, Dashiell Hammett, Henning Mankell, Georges Bernanos, Paul Valéry, Tomasi di Lampedusa, Pedro Salinas, Simone de Beauvoir, Apel·les Mestres, Chopin... i tants i tants altres que Olga Xirinacs homenatja perquè els considera part indestriable de la seva pròpia existència.

Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

Jeroni Escalè, pintor avantguardista llicenciat en Belles Arts i maníac dels triangles, hereta un vell casalot que sembla, en més petit, la mansió que surt en la pel·lícula Psicosi d'Alfred Hitchcock. Decideix intal·lar-se en aquell casalot vell amb la seva companya Marina Maleva i el petit gosset que élla té i que respon al nom d'Antoñito. Allí habilita el seu estudi de pintura i, en les passejades que fan per l'entorn, descobreixen un paisatge inspirador.
Tot sembla anar bé, però en un dels cingles propers hi descobreixen una cova que no hi ha en el mapa que tenen de la zona. Quan pregunten respecte a aquell lloc, es troben amb notícies de desaparicions estranyes, de gent que mai no ha estat trobada i d'una superstició sobre la cova que evita als habitants d'acoscar-s'hi.
Jeroni, intrigat per la història de la cova i de natural obstinat i inquiet, decideix d'investigar-ho. El resultat no podria ser més macabre. A l'interior d'aquell espai hi troba sis mòmies sepultades i disposades a terra... en forma de triangle!
I, per si aquella descoberta no fos prou esgarrifosa per ella mateixa, encara serà més torbador per als habitants del casalot, quan descobreixen que a la paret de l'estudi de pintura hi apareixen els rostres dels morts...