El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de records d?infantesa o d?adolescència, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l?aprenentatge permanent. Tot hi són provatures: el coneixement de la història ?la personal i la universal?, l?impacte de l?art ?també de la lectura i l?escriptura?, la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pèrdues ?encara que al final la mort, la més punyent, és companyia?, el diàleg amb altres poetes, els viatges ?que ho són cap enfora i cap endins?, la imaginació ?espacial i pictòrica?, l?amor per una casa que té existència en el record, la denúncia del règim patriarcal, el diàleg entre cultures, el jo que s?emmiralla en el tu... Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredat simbòlica: el vestit blau, el còdol sense dents, el banc de les mirades...

«El camp de la creació artística feta per dones, tot i que cada vegada menys, continua marcat per prejudicis androcèntrics. Sembla un deure intel·lectual de les dones col·laborar a tornar a situar l'art femení en l'espai de l'activitat artística que homes i dones compartim. Cal fer visible el que encara no ho és prou. Els textos que aquí es publiquen són crònica alhora que reflexió sobre esdeveniments puntuals (exposicions, lectures) que han motivat un comentari. La crònica situa els treballs puntuals de les artistes. La reflexió projecta les seves trajectòries en les coordenades de temps/espai de l'art.» (extret del pròleg)

Sota el títol de El saber del cor trobem set narracions d’un extraordinari lirisme on l’autora ens presenta un seguit de relacions sentimentals duals entre personatges famosos i el seu entorn familiar o amical: la tibantor gèlida entre Cécile Éluard i la seva mare Gala Dalí; la néta menyspreada pel seu avi com és el cas de Marina Picasso; la muller dedicada en cos i ànima a l’absorbent marit representada per Anna Murià, esposa d’Agustí Bartra; l’estimació modèlica entre les dues germanes Zambrano, María i Araceli; l’artista incomprès i la seva dona fidel, William i Catherine Blake; la primera dona occidental que va poder veure la ciutat sagrada dels lames del Tibet, Alexandra David-Néel, i el seu fill adoptiu; i finalment la investigadora que es capbussa en el mite d’Andrés Petit o Quimbisa, religiós sincretista cubà. El saber del cor és una autèntica joia per als amants de la literatura amb fondària.