I, malgrat tot, sent palpitar, a les venes,latent, la sang cansada del meu pare:ascla i tarquim que en el meu cos batega.Note el cordó enèrgic de ma mare,umbilical, que m’hi uneix ben a dintredes que vaig nàixer, el mil nou-cents setanta…Tot el que sóc els ho dec en gran mida:l’esguard, el cor, l’idioma net que parle;el pensament, el gest de rebel·lia!