Si los experimentos sociales del siglo XX han conducido a sociedades autoritarias, ¿por qué no rendirse a la tentación liberal que afirma los derechos fundamentales, la libertad individual, la democracia, la propiedad privada y la igualdad de oportunidades? Si los proyectos de ingeniería social deliberada son una rémora para el crecimiento, el bienestar, la igualdad y la libertad del ciudadano, ¿por qué no aceptar un presente imperfecto con el propósito de mejorarlo sin por ello sucumbir a unos sueños que, ahora ya lo sabemos, generan monstruos? Si el capitalismo y la globalización estimulan un desarrollo que facilita la existencia humana, ¿por qué no defender un orden establecido que nos instala en un universo, el nuestro, que es hoy el mejor de los posibles y, además, admite la reforma? Una apuesta liberal-conservadora que nos previene de las consecuencias perversas de la quimera y nos instala en el mundo real con la intención de cambiarlo en la medida en que ello sea factible y deseable. Porta Perales lleva a cabo una reivindicación del siglo XX liberal conservador, partiendo de sus raíces políticas y sociales, frente al progresismo reinante en una buena parte de Europa. Libro crítico y agudo, su lectura permite fijar con claridad los ejes de la política liberal como reivindicar su tradición frente a la pérdida de los valores que se viene percibiendo desde la segunda mitad del siglo XX.

Les alternatives al sistema liberalcapitalista han fracassat. El règim comunista, a més d'ineficient, ha estat tan despòtic i opressiu com el feixisme. I el socialisme i la ideologia progressista han entrat en una crisi que sembla irreversible. El liberalisme -en contra del que afirmen els seus crítics- ens ha ofert una societat lliure i democràtica que ha possibilitat un índex de desenvolupament i benestar com mai no hem tingut. ¿Per què, doncs, no elogiar-lo? Això és el que fa l'autor, que no s'oblida de les insuficiències i injustícies que l'ordre liberal ha generat. ¿Com superar el malestar existent? Paradoxalment, amb propostes que brollen del mateix ordre liberal. I és que, com mostra aquest treball, costa pensar en un món millor que no sigui liberalcapitalista. El llibre es clou amb unes reflexions liberals i nacionalment impròpies sobre Catalunya que tenen la virtut de parlar del país real que belluga al carrer.
DE L'OBRA DE L'AUTOR, LA CRÍTICA HA DIT:
"Ara que encara s'usen el fonamentalisme ecologista, l'il·luminisme de l'esquerra redemptora i l'absolutització pacifista, Porta Perales aposta per l'individualisme racional i els dominis de la vida privada, per una urbanitas sense heroïcitats ni utopies, per un cert minimalisme ideològic. Potser es tracta de la drecera entre els individualismes tribals i la noció d'un bé comú"
(EL PAÍS)
"Les seves anàlisis sovint són iròniques i en alguns casos corrosives"
(LAVANGUARDIA)
"Porta Perales té el significatiu mèrit de plantejar la necessitat d'una revisió crítica de la identitat catalana que ens eviti de caure en la massa estesa malaltia del passat"
(AVUI)
"Una crítica de l'essencialisme identitari català"
(ABC)

El nacionalisme català i el pensament catalanista sempre parlen de la identitat nacional propia. Una identitat que, segons se'ns diu prendria cos i forma al voltant de la llengua, la història, la manera de ser, etcètera, pròpies dels catalans. Però, ¿Existeix aquesta identitat nacional pròpia? ¿No es tracta, com assenyala la politologia contemporània, d'una identitat imaginada i/o construïda al llarg del temps que respon als desitjós i els interessos del moviment nacionalista? Més: ¿Quina pot ser la substaníivitat de la identitat catalana en un món complex i híbrid com el que ens ha tocat viure? A Malalts de passat -expressió amb què Josep Ferrater Mora feia referència a Catalunya i els catalans- posa en evidència, amb els noms i cognoms, el procés d'imaginació i construcció d'una identitat nacional catalana que mai no ha encaixat amb la realitat. I el llibre -tot bandejant el somni i reconeixent i assumint el que existeix- reivindica una Catalunya fonamentada en la ciutadania i en una identitat impròpia, plural i encreuada que doni raó del que efectivament som.
Un llibre que ens obre les portes de la Catalunya real.

Des de la trona. Fonamentalistes, predicadors i nostàlgics a la cultura catalana actual és un llibre que, amb nom i cognoms, critica la figura de l'(auto)anomenat intel- lectual crític: aquell que sempre sap on és la raó del Mal, que sempre té a mà alguna apocalipsi amb què espantar-nos, que sempre està disposat a conscienciar-nos i que sempre disposa d'alguna recepta amb què protegir-nos o salvar-nos. Un intel·lectual que pretén ser expressió de la nostra consciència crítica, model de conducta ètica del país i faedor dels gustos estètics de l'individu consumidor de cultura. Manuel Vázquez Montalbán, Josep Fontana, Lluís Maria Xirinacs, Narcís Jubany, Ricard Maria Carles, els Moviments de Renovació Pedagògica Rosa Sensat Teresa Pàmies, Josep Maria Benet i Jornet Albert Boadella, Raimon, Antoni Tàpies i Oriol Bohigas són alguns dels intel·lectuals analitzats en un llibre que revela l'emergència, a Catalunya, d'una cohort de fonamentalistes, predicadors i nostàlgics que són l'expressió d'un integrisme ben peculiar: l'integrisme de rostre humà.