«La pura veritat és que la complexitat potser sigui el factor que defineixi més bé el conjunt de La perfecció de la molla. Una complexitat que es nota en tots els aspectes del recull. Podríem començar per la complexitat estructural del llibre. Rosa Vilanova sap escriure bons poemes i després domina el difícil art de col·locar els diferents poemes en nuclis temàtics que, al seu torn, s’entrellacen per formar una unitat superior que és molt més que la mera suma de textos. Cada poema és una creació autònoma i cada poema ocupa un lloc determinat en el seu nucli o clúster temàtic que finalment ocupa un lloc determinat dins l’estructura general del llibre. El llibre té cinc seccions o nuclis temàtics: vint-i-quatre autoretrats, nou poemes dedicats a una tria de ponts sobre el Fluvià, tres poemes sobre gossos, sis poemes sobre l’interior de la cambra i tretze poemes d’amor.»
Del pròleg del llibre, «Les incisives paraules de Rosa Vilanova», de D. Sam Abrams.