Un llibre, una veu: una combinació màgica. Una reivindicació de la lectura compartida com a estratègia de millora individual, familiar i social.
En una era dominada per internet, les noves tecnologies i la immediatesa, la periodista nord-americana especialitzada en literatura infantil Meghan Cox Gurdon ens demostra que la lectura compartida és un recurs extraordinari a l'hora de millorar les capacitats intel·lectuals i afectives d'infants i d'adults, així com una manera de refermar els vincles familiars i socials.
Basant-se en estudis científics de psicologia i neurociència, i en vivències i experiències reals ­en cases, en escoles, en hospitals...­, l'autora analitza els beneficis de dedicar una estona al dia a la lectura en veu alta amb els fills, amb els alumnes o amb malalts a qui els sigui impossible llegir, i són tantes i tan evidents que a hores d'ara els neurocientífics consideren la lectura en veu alta un dels indicadors més importants en el grau de felicitat i benestar.
En un llibre rigorós i planer, Meghan Cox Gurdon reivindica el fet de llegir en veu alta com una activitat reconstituent que ens ajuda a recuperar allò que la tecnologia ens pren. És un acte senzill, però amb unes repercussions complexes i meravelloses, en què no cal gairebé res: tan sols un llibre, un lloc tranquil i almenys dues persones disposades a gaudir del plaer que és compartir aquesta estona màgica.

47è PREMI VILA DE MARTORELL 2022. PREMI LOCAL
A començament del segle XX, les avantguardes artístiques van donar cobertura a la majoria de moviments pictòrics, arquitectònics i també musicals. Tot artista que volgués definir la seva posició, el seu model, es podia incorporar a la tendència que més li convingués. Però, vet aquí que un artista alemany, nascut a Hannover l'any 1887, va tenir l'audàcia de crear el seu propi moviment, la seva illa exclusiva, com un veritable nàufrag, ja que cap dels ismes establerts el podia acollir íntegrament. Era Kurt Schwitters, creador del moviment Merz, una proposta que només ell podia ocupar, de la qual només ell sabia els requisits. Un model inabastable per a la resta dels companys de la seva generació. I, com a gran creador, va elaborar propostes en totes les disciplines: en pintura, música, escultura, poesia... En cadascun d'aquests territoris va aixecar una obra considerable, sòlida, perfectament definida i clarament avantguardista.

47è Premi Vila de Martorell - Premis Categoria Oberta de Poesia
Ningú és un llibre de poemes relacionat amb la noció d'identitat, tan necessària, perquè a tothom ens cal alguna cosa que ens identifiqui, i tan difícil alhora. «L'oblit de ser m'ha dut a ser ningú», es pot llegir en un vers. En l'obra apareixen una multiplicitat de veus que aborden els temes habituals de la poesia lírica: el pas del temps, les relacions amoroses, el sentit de l'escriptura, la percepció de la plenitud o l'estímul de la contemplació artística.

Una història d'aventures reals i que alhora fa de guia de la costa catalana.
L'escriptor i periodista Daniel Romaní va recórrer l'estiu del 2021 el litoral català, del Delta de l'Ebre al Cap de Creus, amb patí de vela. En aquest llibre explica la ruta que va fer per badies, penya-segats, desembocadures, platges i cales, i per les poblacions costaneres, amb aquest extraordinari catamarà inventat a Catalunya fa un segle, que no té timó i es governa desplaçant el propi cos.
Amb el seu estil amè i molt personal, Romaní narra amb detall les seves vivències i dona veu als qui el van acompanyar -des de terra o navegant-, i que van contribuir decisivament a l'èxit de la travessa i a fer-la encara més apassionant.

«Si fos un noi, m'escaparia amb tu i ens ho passaríem la mar de bé, però soc una pobra noia i he de comportar-me com cal i tornar a casa.»
El senyor March se n'ha anat a la guerra i les seves filles s'han quedat amb la mare, la tia i els amics, durant un hivern en què hauran d'aprendre moltes coses. La Meg, la Beth, l'Amy i la Jo, les quatre germanes March, tenen interessos molt diferents, però miren de conviure tan bé com poden i d'afrontar els canvis que suposa créixer i fer-se un lloc al món. I encara més sent dones.
Per fi, més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la versió íntegra d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
«Hi ha un llibre en què em va semblar veure reflectit el meu futur: Donetes, de Louisa May Alcott... Jo volia, com fos, ser la Jo, la intel·lectual. Compartia amb ella el rebuig per les tasques domèstiques i l'amor pels llibres. La Jo escrivia i, per voler imitar-la, vaig començar els meus primers contes curts.» Simone de Beauvoir
«Vaig trobar consol en els llibres. Curiosament, va ser Louisa May Alcott, amb Donetes, qui em va oferir una perspectiva positiva del meu destí com a dona.» Patti Smith

Una tendra història d'amor a la Barcelona dels anys cinquanta que es llegeix sense deixar de somriure.
Un escriptor d'èxit retirat és víctima d'un petit accident de trànsit sense transcendència, però, com que s'ha fet mal al canell, li donen la baixa i li recepten una temporada de repòs. Desvagat per obligació, aprofita aquesta pausa per recordar com va conèixer per casualitat la Maria... quan ell era considerat el nou prodigi de les lletres catalanes, estava força pagat de si mateix i prou perdut a la vida.
Una petita joia oblidada de la literatura catalana.

Virginia Woolf narra amb les seves pròpies paraules la quotidianitat d'una escriptora compromesa amb la literatura i la seva lluita per trobar sentit a la vida.
«Les entrades d'aquest diari, que van del 1918 (quan Virginia Woolf tenia 23 anys) fins al 1941 (quatre dies abans de la seva mort a 59 anys), són les que va seleccionar el seu marit, Leonard Woolf, l'any 1953 a partir dels 27 quaderns de què constava el diari complet. El testimoni que presenta aquesta selecció de la vida literària de Virginia Woolf, i de les alegries i incerteses que li procurava la seva obra, és d'un gran interès i segurament el que més ens commou de la seva vida com a escriptora.
Les notes del diari ens permeten acompanyar l'autora en la redacció i la publicació de cadascun dels seus llibres i sentir amb ella la joia i alhora la desesperació que es deriva de la seva consagració absoluta a la literatura. Són unes pàgines plenes de vida, de passió incontenible, d'ànsia de saber, de necessitat d'escurar la vida fins a la darrera gota i d'escriure-la en cartes, ressenyes, assaigs, novel·les i en aquests apunts que escrivia quotidianament per descansar de l'esforç ingent que feia per trobar una nova manera de fer ficció.» (De l'epíleg de Dolors Udina.)

En el París luxós i crepuscular del 1900, els plans de matrimoni d'una parella topen frontalment amb els convencionalismes i la hipocresia de l'aristocràcia del Vell Continent.
Un elegant cavaller novaiorquès anomenat John Durham arriba a París amb la intenció de demanar matrimoni a la seva amiga d'infantesa, la Fanny Frisbee, que ara ja és tota una dona acostumada a la sofisticació del Vell Continent. Encara que tots dos estan molt enamorats, el pla té un greu impediment: la Fanny està separada (però no divorciada) del marquès de Malrive, un aristòcrata dissolut que es nega concedir-li el divorci per evitar l'escàndol que, fins i tot, està disposat a retirarli la custòdia del fill que tenen en comú. Durham, resolutiu i directe, demana ajuda a la cunyada de la Fanny, l'enigmàtica Madame de Treymes, que es mostra disposada a intercedir per ells, però a la seva manera.
Edith Wharton, la primera dona en guanyar el premi Pulitzer.

L'autor adscriu la seva poesia al que anomena «poesia de la mediocritat», una poesia que defuig qualsevol intent d'excel·lència, que evita la falsa puresa que és tan aliena al fet de la vida, i que podem trobar a la mirada sobre qualsevol temàtica. Allò que l'aglutina, com és el cas dels poemes aquí reunits, és el seu tractament: mitjançant el llenguatge, intenta esbrinar què s'amaga rere les coses i els esdeveniments, comuns i mediocres, que conformen el dia a dia i tot allò amb què podem relacionar-los. Així, és una poesia quotidiana, de vegades irònica, sobre la vida més prosaica o sobre la mort (de persones concretes); sobre les divinitats, la mitologia i el pas del temps; sobre la memòria i els records, o la presència i l'absència dels fills i la natura, on destaca la mar Mediterrània com un territori filosòfic i emocional que es va dissolent. Tot plegat, un espai personal (com tot allò que conforma la geografia de qualsevol individu) contemplat des d'un mur de pedra seca on l'autor s'asseu en un intent per consolidar tot allò que acaba conformant-nos.
XXVII Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada.

Manuel Capdevila i Font és un animador cultural i musicògraf de prestigi nacional i internacional. Ha dedicat més de 40 anys de la seva vida a les Joventuts Musicals de Barcelona, i ha format part o ha participat en la fundació de nombroses entitats, fundacions i concursos musicals. Aquest volum fa un recorregut pels esdeveniments i els noms més importants de la música clàssica catalana, espanyola i internacional de bona part del segle XX, a través dels seus records i de la documentació que ha anat recollint i arxivant curosament.
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2021.