Després de l?èxit de Barcelona: històries, curiositats i misteris, Barcelona secreta i Barcelona secreta 2, Xavi Casinos prossegueix el seu viatge als detalls més íntims de la ciutat, aquells que no surten a les guies però que amaguen una història i són, per tant, part de la història de la nostra ciutat. Aquest periodista i escriptor en desvetlla uns quants més en aquest llibre, escollits entre els que ha anat publicant al llarg dels darrers anys a la secció «Barcelona secreta» de La Vanguardia. El lector hi trobarà anècdotes, misteris i curiositats de la història de Barcelona, des dels romans fins als anys noranta. Tot plegat, en un recorregut visual ple de sorpreses a través de tots els districtes de la ciutat.

Després d?una estada llarga en un sanatori, on ha estat ingressat a causa dels seus recurrents problemes de salut, el protagonista torna a París en plena Primera Guerra Mundial i es troba una ciutat que viu pendent dels esdeveniments que es van succeint en els diferents fronts.
En el decurs d?un passeig nocturn, enmig d?un paisatge urbà completament a les fosques a causa de les alarmes antiaèries, coincideix per casualitat amb el baró de Charlus. Passejant pels carrers sumits en la foscor, tots dos mantenen una llarga conversa, durant la qual posen al dia tot el que els ha succeït en els anys que no s?han vist. Després d?acomiadar-se, el protagonista s?adona que està cansat i té set, però ho troba tot tancat. Atzarosament, va a parar a un establiment que sembla un hotel, però que, un cop ja és a dins, s?adona que és un bordell masculí. Allà veurà, d?amagat, el senyor de Charlus en una habitació, encadenat i fent-se fuetejar voluntàriament per un altre home. També hi trobarà en Jupien, el sastre que tenia el taller a sota de casa dels Guermantes i a qui temps enrere va enxampar mantenint relacions amb en Charlus. De fet, sembla que en Jupien és, precisament, el gerent d?aquest bordell.

Un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat i nerviós perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l'assassinat d’en Geoffrey Hammond, capatàs de la plantació i amic seu, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar abusar d'ella aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

Aquest és un projecte artístic que uneix fotografia i poesia. Aplega seixanta fotografies de sor Isaura ?religiosa clarissa que va entrar al monestir de Pedralbes amb disset anys?, i trenta poemes en català i trenta proses poètiques en castellà de David Jou ?físic i poeta.
Amb aquest llibre, els autors reten homenatge a la comunitat de germanes clarisses, que durant set segles han desenvolupat la seva vida, la seva fe i la seva espiritualitat seguint les ensenyances de sant Francesc i santa Clara d?Assís. Dues mirades, des d?òptiques artístiques diferents, que conflueixen en l?art i en la contemplació de la bellesa, en què el cosmos, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors ens parlen de la presència de Déu.

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l?origen en l?edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l?os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d?altres en els quals s?exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps ?fenòmens humans?. Aquests són els protagonistes d?aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d?animals salvatges, monstruosos o d?espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics. La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.

Els Mellops són una família de porquets molt poc comuna. En comptes de quedar-se tranquil·lament a casa sense fer res, ells s’estimen més viure tota mena d’aventures: construir un avió i sortir volant a veure món, explorar el fons marí perseguint un tresor, buscar petroli... Però el millor de tot és que, després de tots els embolics en què es fiquen, el pare i els quatre fills —en Casimir, l’Isidore, en Félix i en Ferdinand— sempre tornen a casa per celebrar el final de la peripècia amb un deliciós pastís preparat per la senyora Mellops.

L’Stepan, un jove aristòcrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per això s’infiltra com lacai a casa de l’Orlov, un funcionari del règim tsarista, fill del cap de policia. L’Orlov és un home intel·ligent i cultivat, però sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocràtica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inútils com ell mateix. I de nit satisfer les seves necessitats amb la jove i bella Zinaida, esposa d’un altre funcionari, la qual anhela viure una gran història d’amor...

El volum titulat L?arxiu de Sherlock Holmes aplega els dotze darrers relats protagonitzats pel famós detectiu, publicats a l?Strand Magazine entre l?octubre del 1921 i l?abril del 1927; és a dir, després d?un silenci de quatre anys des de l?aparició del volum anterior, El darrer cop d?arquet de Sherlock Holmes, en què Arthur Conan Doyle havia fet dir al seu personatge que ja vivia jubilat, dedicat a l?apicultura i altres aficions domèstiques. Per tant, les dotze noves històries que trobarem en aquest volum corresponen a casos que Holmes havia resolt anteriorment, abans de jubilar-se, i que Watson (o excepcionalment el mateix Holmes) ara transcriu per fer les delícies dels seguidors del detectiu.
El recull aplega algunes de les històries més conegudes de Sherlock Holmes, entre les quals «El misteri del soldat pàl·lid», «L?aventura del client distingit», «El problema del pont de Thor» o «El vampir de Sussex».

El Cant de la Sibil·la és una interpretació musical que té lloc durant la nit de Nadal
en esglésies d?arreu dels Països Catalans. Escenifica uns versos que parlen dels senyals del judici final i l?adveniment de Crist, posats en boca de la sibil·la anomenada Eritrea. La sibil·la és un personatge femení de l?antiguitat clàssica al qual s?atribueix el do de predir el futur.
Després de mil anys d?existència, el Cant de la Sibil·la mereix un llibre original i global, que n?expliqui alhora els aspectes històrics, mitològics, iconogràfics i musicològics. Els autors han explorat les arrels mítiques i històriques de les sibil·les. Convivim amb elles des de fa vint-i-set segles i és bo saber com es diuen, quantes són, quina evolució han tingut al llarg dels temps, com s?han representat en les Belles Arts i la realitat de la seva pràctica profètica. També hi trobarà el lector un estudi musicològic aprofundit d?aquesta tonada medieval que s?interpreta en alguns temples assenyalats, i des de fa mil anys, abans de la missa de la Nit de Nadal. Un cant que ve de les entranyes del sentiment, de les pors i de les esperances del poble fidel.

Fanny Price és encara una nena quan els seus oncles, nobles, rics i magnànims, l?acullen a la mansió de Mansfield Park, on tindrà ocasió de créixer i formar-se amb els seus quatre cosins: Tom, Edmund, Maria i Júlia. Cultes i superficials, tots tracten la Fanny com a una inferior, excepte l?Edmund, que s?hi interessa realment.
El sever patriarca haurà de marxar a Antigua per negocis, i aquest fet, juntament amb l?arribada d?uns nous veïns procedents de Londres, els atractius germans Henry i Mary Crawford, serà l?inici de la irrupció de noves diversions a Mansfield Park. Tanmateix, la Fanny, pel seu caràcter discret i reflexiu, no hi acabarà d?encaixar, i observarà amb tristor com l?Edmund queda fascinat pels encants de la Mary Crawford, malgrat la seva clamorosa manca de principis.