Els plats tradicionals i emblemàtics del Camp de Tarragona, la ruta del Císter i la Costa Daurada, de la mà de l'incombustible gastrònom Jaume Fàbrega.
Amanida de mussola seca, romesco a la salbitxada, verdura amb bacallà fregit, capipota amb fesols, galeres a l'estil calero, conill a la rabiosa, bunyols de poma... Des del punt de vista culinari (com també des del punt de vista històric, geogràfic, artístic...), el Camp de Tarragona i la Ruta del Cister són uns dels pols d'atracció més potents del Principat.
El cèlebre gastrònom Jaume Fàbrega ens convida a descobrir un centenar i mig de receptes saboroses i originals d'aquestes comarques, tant de la costa com de l'interior, en una guia en què es barregen les preparacions més tradicionals amb petites pinzellades de modernitat.
Un receptari senzill, pràctic i ordenat, que inclou moltíssima informació de la cuina de cada comarca i les diverses denominacions d'origen existents, entre les quals les vinícoles, com ara Priorat, Montsant o Tarragona.

Aquest poemari pretén reivindicar el dret a l'espiritualitat de la confusió: la Santíssima Trinitat es tradueix en la figura de la divinitat, de la mare i del jo poètic. La primera, la divinitat, no apareix com una guia ni una salvadora, sinó com la mare del pecat i, per tant, de la culpa. La segona, la mare, és l'encarregada de dotar el jo poètic de l'herència de la intimitat. És així com, seguint els desitjos més innocents de l'autora, La mamella de Déu es manifesta com el diàleg d'una nina petita que xerra amb una veu interior i vol creure que és Déu.
45è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana - 2021.

La filosofia i les pràctiques del budisme zen des de la cultura mediterrània.
El mestre japonès Taisen Deshimaru va portar el zen a Europa ara fa més de mig segle. L'any 1981 va fer un retir a Caldes de Montbui, durant la que va ser la seva única estada a Catalunya, i des d'aleshores el zen no ha deixat de desenvolupar-se al nostre país.
A Zen mediterrani, Lluís Nansen Salas transporta a la nostra cultura els textos més estimats del budisme zen, el Sutra del Cor i els Quatre Vots, en una adaptació que és molt més que una traducció. És el que podríem anomenar una «traducció cultural», perquè aquests textos han estat cantats en la intimitat de la comunitat zen de la nostra terra fins a donar com a fruit una manera de viure el zen que ha germinat en nosaltres i en la societat que ens envolta.

Els protagonistes d'aquesta nouvelle són una dona i un home obsedits per la recerca de la bellesa, l'excel·lència literària i la sublimació de l'estètica, per l'amor a l'art i l'art de l'amor. En aquesta història ­volàtil, fortuïta, fugissera­, un escultor empedreït i una escriptora incipient ­intèrpret també de música­ conflueixen per atzar a Altea, on l'art i la bohème són el pa de cada dia.
Embolcallats per un ambient propici, començaran un joc de seduccions en què tots dos quedaran enviscats: en la carn que s'esculpeix pacientment amb el cisell a la mà i els mots que s'escriuen sobre el llenç del poema. Una història en què la fin'amor i la folla amor ausiasmarquianes, l'amor educat i la passió desbocada d'Estellés esdevenen la consigna i alhora un fat irreversible.
Una història bella i tràgica alhora, com la llegenda d'Althaia, l'heroïna grega, o la del déu Apol·lo i la nimfa Dafne, immortalitzada en la famosa escultura de Bernini, al·legoria de la relació única, extraordinària, irrepetible, entre els protagonistes.
XLI Premi de Narrativa Curta «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Sota l'esqueix, la tanyada és un recull de poemes escrit fonamentalment des de la gratitud i el record. Constitueix un diàleg amb el fill perdut i pregonament enyorat, en un marc en què la natura esdevé protagonista a través de la figura d'un pi llegendari ­el Pi Gros de Santa Maria del Camí, a Mallorca­, que al capdavall servirà al poeta per establir un paral·lelisme entre l'arbre ara malmès i esqueixat i la malaltia que, irreversiblement, va fent el seu camí.
Tanmateix, allò que sura tot al llarg del poemari és una sensació de serenitat i equilibri, de manera que Sota l'esqueix, la tanyada esdevé un exercici poètic que bascula entre l'inevitable dol i la gratitud per haver conegut el fill i haver pogut gaudir de la seva mirada, de la seva bonhomia, dels seus somriuresŽ
XLI Premi de Poesia «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Michel Serrat tenia 80 anys quan finalment va tenir el desig de deixar testimoni dels esdeveniments que van marcar els primers anys de la seva vida. El resultat és aquest llibre, que explica en primera persona les seves vivències de la guerra civil, la fugida a França travessant els Pirineus amb la família quan era petit (el seu pare va ser l'últim alcalde republicà d'Olot), els camps de concentració francesos, l'ocupació alemanya i la resistència, la mort del seu germà, afusellat pels franquistes a Barcelona el 1946... I com la força vital i la confiança de l'autor li van permetre de tirar endavant malgrat les adversitats.
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2020.

Els divuit contes que conté aquest àlbum són això que promet el pròleg que l'encapçala. Són històries d'amor que renuncien al sentimentalisme i als finals feliços per proposar-nos una experiència molt més valuosa: la de la literatura que no està renyida amb la realitat, sinó que ens convida a veure-hi reflectides experiències que se'ns fan molt properes.
Amb aquest recull intens i variat, que ha obtingut el primer I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig», la saviesa narrativa d'Isabel Olesti se'ns ofereix amb tota plenitud.
I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig».

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.
L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

El famós científic Melvin Sagarsky ha tornat a casa de la seva neta Ellie decidit a sacsejar la seva vida plàcida i calmada. Perquè en Melvin no és un avi com els altres. Fa un any va descobrir una fórmula de rejoveniment del cos que va provar primer de tot en ell mateix, i ara va pel món amb l'aparença d'un noi de catorze anys, encara, que quan obre la boca, és ben clar que continua sent un vell maniàtic i malcarat.
L'Ellie i en Melvin uniran forces per guanyar el premi de la fira científica del comtat amb un experiment tan esbojarrat que farà tremolar els fonaments familiars, els del laboratori de ciències de l'escola i, de passada, els de tota la comunitat científica.
Després de l'èxit d'El peix número 14, tornen les peripècies de l'Ellie Cruz i en Melvin Sagarsky, una parella de científics una mica tocats del bolet que serien uns grans candidats al Premi Nobel... si hi hagués un Nobel de fer riure.

Entre el final de la segona guerra mundial i en els anys 60, Europa va viure una intensa polèmica entre dos fars de la intel·lectualitat parisenca, Camus i Sartre. Tot i que al començament eren bons amics es van anar distanciant i les seves diferències van fer que la seva relació travessés unes turbulències que els van marcar profundament. La mort de Camus va fer que la reconciliació no es pogués començar ni a albirar. Els seus posicionaments respecte dels totalitarismes, la Resistència o l'ús de l'arma nuclear els van separar cada vegada més. Però la qüestió de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans. El debat va recórrer l'Europa de l'època, i encara avui intentem donar-hi resposta. Tanmateix, al nostre país, hem preferit no plantejar-nos el dilema i hem fet com si no existís.