El castell d?Òtranto, narra la història del tirà Manfred, l?estirp arrossega una maledicció des que el seu avi usurpà el castell als seus legítims posseïdors. Manfred tracta de perpetuar la seva herència casant al seu feble fill Conrad amb la princesa Isabella, però poc abans del casament, un accident fatal, d?origen aparentment màgic, frustra els seus designis. A partir d?aquest succés, es desencadenaran una sèrie de misteriosos fenòmens sobrenaturals i passions enceses que tindran com a escenari l?asfixiant i sinistre decorat del castell, un dels principals personatges del relat: portes estridents, passadissos foscos i criptes secretes fan la seva aparició per primera vegada. Havia nascut la literatura de terror.

¿Cómo se ha representado en la ficción televisiva nacional el terrorismo de ETA? Partiendo de la premisa de que durante los últimos años, coincidiendo con la
denominada ?edad de oro? de las series, se ha incrementado de forma notable el interés por abordar la acción de la banda armada, ETA catódica. Terrorismo en la ficción televisiva analiza cómo se ha mostrado en la pequeña pantalla la barbarie etarra y todo lo que implicó. A través del análisis de series y miniseries como Una bala para el Rey, El asesinato de Carrero Blanco, El precio de la libertad, El padre de Caín, Cuéntame cómo pasó, Los hombres de Paco, Aúpa Josu, Allí abajo, Cuerpo de élite, Presunto culpable y, de forma especial, Patria y La línea invisible, se pretende indagar en un tema que, pese a su indudable repercusión en la historia y la sociedad, apenas ha sido estudiado en el ámbito de la Comunicación Audiovisual. Más allá de su relevancia para profundizar en el estudio de la ficción televisiva española, el libro trata de acercarse a una serie de relatos televisivos que adquieren un sentido ético en la medida que cumplen con el «deber de memoria» y permiten hacernos reflexionar sobre nuestro papel como ciudadanos en un conflicto que generó muertes, sufrimiento y una indudable fractura social.

El llibre Cèsar August Jordana. Vida i obra lingüística (1893-1958) té un doble objectiu. En primer lloc, en forma de relat biogràfic presenta els resultats d’un estudi basat en documentació inèdita sobre la trajectòria d’aquest intel·lectual català, que va viure primer a Catalunya (1893-1939) i després a exili (1939-1958). En segon lloc, exposa la recerca sobre la seva obra lingüística, inexplorada fins ara, desenvolupada en les facetes d’autor de manuals gramaticals, articulista, professor i corrector, i centrada en la difusió social de la normativa fixada per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans durant el primer terç del segle xx. Tant aquesta aportació a la construcció d’una llengua nacional com la seva trajectòria de conjunt, que inclou també l’obra literària de creació i la de traducció, posen de manifest el compromís polític de Cèsar August Jordana amb Catalunya i el seu propòsit d’elevar el nivell de la cultura catalana.

El període de la història que va de 1931 a 1939, d?Espanya i també de Catalunya, va ser sense cap mena de dubte un dels més importants de la nostra contemporaneïtat. Foren els anys en què va estar instaurada la Segona República, en dues etapes ?la de pau i la de guerra? que havien generat àmplies expectatives entre les classes populars: el 14 d?abril de 1931 fou una jornada de festa popular com se n?han conegut ben poques en el decurs de la història. Des d?aquell mateix dia, però, els sectors monàrquics i alguns militars varen començar a conspirar contra la República, una conspiració que ?després del fracàs de l?intent de cop d?estat del general Sanjurjo l?estiu de 1932? va acabar menant a la guerra civil de 1936-1939. El llibre tracta d?aquest període en tres parts molt concretes. L?etapa de la República de pau se centra en la importància dels fets del 6 d?Octubre de 1934, per posar de manifest que la proclamació de l?Estat Català per part de Companys va venir acompanyada d?accions socials que varen tenir com a protagonistes l?Aliança Obrera i les diverses formacions polítiques que la formaven. La guerra civil és tractada a partir de tres aspectes: les transformacions i canvis econòmics i polítics que van tenir lloc en esclatar la guerra; la internacionalització de la guerra civil; i el paper que va desenvolupar el Partit Obrer d?Unificació Marxista. Finalment, la darrera part del llibre està dedicada a l?ocupació franquista i a l?exili que milers de republicans van portar a terme a partir de 1939. D?aquesta manera el llibre fa un repàs als aspectes més significatius de l?etapa republicana, centrant-se en qüestions menys conegudes d?un període que havia començat amb expectatives de canvi, però que va acabar amb una dictadura que es va allargar durant gairebé quatre dècades.

Un jove Cònan, lluny de la seva Cimèria natal, viatjarà per les terres del sud on provarà de guanyar-se la vida com a lladre i mercenari. Fent ús de la seva espasa, la seva força i la seva audàcia, s?enfrontarà a hordes de guerrers, bruixots mil·lenaris amb poders obscurs, monstres esfereïdors ?tangibles i intangibles?, gegants de gel i, fins i tot, a homes amb habilitats demoníaques. El viatge el durà per unes terres ?més o menys? civilitzades, regides per lleis i convencions socials que s?escapen als principis i costums bàrbars del jove cimeri. Cònan és el personatge més rellevant de l?escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d?altres personatges com Solomon Kane o Kull el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Conan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

Entre los meses de octubre de 1849 y de junio de 1851, Gustave Flaubert, a la edad de veintiocho años, llevó a cabo un largo viaje por el Oriente, que ha llegado a ser considerado como el episodio más importante de su vida. «Su viaje a Egipto fue el hecho capital de su existencia. Su genio encuentra en él su forma definitiva y se precisa en sus tendencias», anotó ya alguien de forma taxativa en el momento del «redescubrimiento» de Flaubert a comienzos del siglo pasado. Hoy, al cumplirse el bicentenario del nacimiento del autor, que vino al mundo el 12 de diciembre de 1821 en el Hospital de Rouen, donde su padre ejercía de médico jefe, Ediciones Laertes se complace en reeditar el libro que posee el mérito suplementarios de haber sido la primera traducción que se hizo al castellano de un bloque importante de su Correspondencia, una de las más celebradas en la literatura occidental. Hoy abundan las traducciones de otros bloques no menos importantes (Correspondencia con Turgueniev, George Sand, Louise Colet), pero nunca tan intensos y determinantes para la vida del escritor.

Bigas Luna es, sin duda, uno de los directores más originales dentro del panorama del cine contemporáneo español. A partir de sus iniciales inquietudes en el campo de las artes plásticas, la videocreación y el interiorismo, supo construir un cine peculiar donde confluían sus intereses como pintor, escritor, diseñador y fotógrafo. A lo largo de su carrera tuvo una voz propia, un universo cinematográfico singular y fácilmente reconocible por sus espectadores, donde la gastronomía, el erotismo, la identidad y sus raíces surrealistas aparecían entreveradas con los recuerdos de su infancia y bajo la influencia de las mujeres que, tanto en la vida como en la pantalla, arroparon, dispararon y moldearon su portentosa capacidad para crear imágenes inolvidables. Director controvertido y contradictorio, descubridor de nuevas estrellas, sus diferentes y cambiantes apuestas estéticas no siempre han sido ni bien entendidas ni bien recibidas por la crítica. Pese a todo, consiguió depurar un estilo cinematográfico único e inimitable, construir un universo fílmico fruto de la lenta decantación de sus múltiples y variadas influencias. En su cine convivía Andy Warhol con Ignacio F. Iquino, Luis García Berlanga, Luis Buñuel y Alfred Hitchcock, y en toda su obra es sencillo encontrar los rastros del arte conceptual, del pop art, del surrealismo y de la posmodernidad.

Un dijous, a l?hora de dinar, tot d?un plegat, de forma inesperada, la Terra és destruida per tal d?obrir una ruta exprés hiperespacial a través del sistema solar. Per a Arthur Dent, a qui precisament aquell matí li acaben de demolir la casa, la cosa resulta ser molt més del que ell pot afrontar. Tristament, però, el cap de setmana amb prou feines ha començat, i la Galàxia és un lloc ben estrany i sorprenent.

La identidad propia siempre ha sido objeto de interés y de controversia. Vivimos en una época, de multiplicidad de pantallas, donde impera la presencia del relato subjetivo y el refuerzo del yo. Por ello es especialmente interesante adentrarse al yo desde el ámbito de la serialidad televisiva, que quizás ha sido la pantalla que más revoluciones narrativas sobre este terreno está reflejando en los últimos años, quizás por su capacidad para mutar como espejo social, de lo que somos como individuos y sociedades. La ficción actúa como espejo para el espectador en el que se reflejan las múltiples derivas ontológicas, los cambios en las dinámicas sociales, entre otros muchos aspectos, a la v

La casa i el cervell (1859) és una obra mestra de la literatura sobrenatural. En aquesta novel·la breu sobre una casa encantada, Edward Bulwer-Lytton desplega totes les seves habilitats per escriure una angoixant ghost tale en què el narrador, sense fer cas als consells dels seus, decideix passar una nit, amb l?única companyia del seu criat i el seu gos, en una casa encantada londinenca. Allà, serà testimoni de tot un reguitzell d?aparicions sobrenaturals vinculades amb uns terribles crims que van tenir lloc molts anys enrere. El secret de tot aquest malson podria amagar-se en una cambra buida... ?Un dels millors contes de cases encantades mai escrits.? H.P. Lovecraft ?La millor història de fantasmes en llengua anglesa.? Lafcadio Hearn