La velleta refranyera és una dona centenària que, com parla a la manera d'abans, a base de refranys i frases fetes, crida especialment l'atenció a un grup d'amics, que acaben convidant-la a la Setmana Cultural de la seua escola, lloc on, no només farà realitat el seu gran somni, sinó que hi coordinarà els Xiquivellets.

¿Qué mejor lugar que el jardín para descubrir la poesía? Un lugar donde el tiempo descansa, satisfecho como la lagartija, para después volar, ligero como la mariquita.
La abeja, las ranas, los gorriones y los caracoles, todos tienen sus rincones y sus juegos, su poesía.

Quin lloc millor que el jardí per a descobrir la poesia? Un lloc on el temps descansa, satisfet com la sargantana, per a després alçar el vol, lleuger com la marieta.
L’abella, les granotes, els teuladins i caragols, tots tenen els seus racons i els seus jocs, el seu poema.

Miguel Samper Peiró (Pego, 1933-Madrid, 2009) fue más conocido por el nombre artístico de Michel. Nacido en un pequeño pueblo de la Marina Alta muy pronto comenzó a cantar como solista en orquestas de los años cincuenta como las del maestro Oltra y la Sik-ko. Su carrera como profesional comenzó en Benidorm a principios de los años sesenta; luego llegaron Barcelona y Madrid. Fue un asiduo en los festivales de la canción de Aranda de Duero, Barcelona, Benidorm y Tenerife, así como en los programas musicales de TVE. Participó también en festivales internacionales como el de Atenas, Yugoslavia, Rumania, Portugal, Italia o Polonia, donde ganó el Gran Premio del Disco en 1969. Llegó incluso a actuar como telonero en los dos conciertos que dieron en España los Beatles en 1965.
Sus características gafas oscuras de concha y sus pobladas patillas marcaron un estilo diferente y original, en el que imperaba una extraordinaria voz. Tras los éxitos cosechados en España inició en 1968 una aventura artística por tierras soviéticas que se prolongó hasta 1985, con un total de más de 1.400 conciertos. Desde entonces su proyección en España se fue apagando hasta caer en el olvido, habiendo sido sin embargo, el iniciador de las grandes voces valencianas que luego fueron Nino Bravo, Juan Bau o Francisco.

L’interés per l’escriptora valenciana Maria Cambrils, defensora dels drets de les dones al primer terç del segle XX, constitueix el punt de partida d’una recerca que ajudarà Maria Sendra a endinsar-se en la maduresa encarant les inseguretats personals en un món a la deriva. La resistència a la depredació urbanística, el temor per la pèrdua de la identitat cultural, la complexa relació entre amor i sexe, la qüestió feminista i la literatura acompanyen la protagonista en el recorregut pels es­de­ve­niments històrics d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. La riquesa humana de personatges, com el metge Guitart, Maria Cambrils, el ti Fernando Sena, Antonio Abad o Pepa Pons, cons­trueix un ca­li­dos­copi de les inquietuds socials i polítiques d’una època marcada per la il·lusió a pesar de les ad­ver­sitats.

El nostre poble ha cantat –i canta– per a totes les situacions vitals i, especialment aquelles que li són més properes, més quotidianes. Per això en aquest llibre fem un repàs cantat per la més genuïna dieta mediterrània. És, per tant, un fidel reflexe del que som. Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques arreplega, més de 500 cobles, algunes d'elles arreplegades directament d'informants i, per tant, inèdites. És un homenatge als llauradors, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció. Un reconeixement, també a pastors i ramaders, amb els quals l'autor, com antic conrador de conills comparteix tantes coses.

Som petroaddictes, sí. I no sabem com posar-hi remei. L’endemà que l’aixeta del petroli es tanqui, potser d’aquí a unes dècades, el món es paralitzarà? Esperem que no! Però des d’aquest precís instant hem de buscar altres aixetes que garanteixin l’abastament energètic perquè la roda de la vida segueixi girant. El futur passarà per un model energètic mixt, on les energies renovables, respectuoses amb el medi ambient i inesgotables a la natura, tindran un paper fonamental. En aquest llibre hi trobareu una munió de receptes a l’abast de tothom per a cuinar un món energèticament més sostenible.

Maria no se sent còmoda a casa. Hi ha els típics conflictes familiars amb els pares i un germà drogoaddicte. En vista de la por que pren al seu germà, fuig a Carcassona on viu Charles. Però amb ella s’enduu una estranya medalla que conté una maragda. Només quan la llueix en un dels actes culturals que es fan a l’estiu a Carcassona, Monsieur Brouart la reconeixerà i començarà una llarga i trepidant història per aconseguir el graal càtar, sobre el qual pesa una greu maledicció que s’anirà complint sense excepcions.

Miquel, estudiant de Belles Arts, està pintant als peus del Montcabrer el Mas del Baró, el Mas Maleït. Quan pinta uns ametlers que presideixen l’entrada del mas, apareix reflectit al llenç un rostre femení que mostra uns ulls esgarrifats. Sorprés davant la repetició del fenomen, iniciarà una investigació que el durà a esbrinar qui s’amagava al darrere d’un crim execrable.

Zag, un xiquet sahrauí, és acollit per la família de Miquel per a passar un parell de mesos a sa casa. Durant eixe temps Zag es troba un món amb un paisatge i uns costums completament diferents a la seua vida al desert. Però seran principalment Miquel i els seus amics els que descobriran la realitat sobre el poble sahrauí: un poble dividit, part del qual està sotmés a una terrible invasió militar i part, arraconat a l’hamada, la zona més àrida del desert, on sobreviuen en camps de refugiats gràcies a una minsa ajuda internacional. Veuran també com han anat passant els anys i la situació dels sahrauís s’ha fet cada vegada més desesperant a causa de la hipocresia que alguns anomenen diplomàcia.