www.paquebote.com > BULLENT
En cadascun dels contes d’Efectes secundaris podem veure una denúncia de distints aspectes de la vida a la nostra societat. Vivim petites històries que poden dur-nos a una reflexió sobre les incoherències de l’ànima humana o simplement fer-nos gaudir amb un somriure cadascuna de les anècdotes i les correspondències que hi trobem al nostre voltant, a la realitat. Perquè, qui no coneix una dona que fa règim, algú que s’automedica o altres incapaços de desconnectar de les rutines en un context extraordinari? Seguim el joc de l’autor i duguem-ho a l’extrem (o l’extrem és fora de la ficció?).
Un embolic de poemes per gaudir amb la màgia de les paraules, per traslladar-vos en busca d’aquells animalets que vos desperten curiositat, per passar de la primavera al fred, per llegir de bruixes i encanteris, per parlar de forma diferent d’un mòbil o d’un ordinador..., per embolicar-vos en un món de poemes!
Al Lacrima Coeli estan ocorrent coses molt estranyes. Des de fa vora tres segles que els fantasmes hi fan i desfan com els ve de gust. Un pare Celestí contínuament acompanyat del fantasma del dit que li amputaren. Una Ofèlia que prefereix la companyia de la poesia a la del descans etern. Uns professors que es mouen en una realitat molt irreal. Uns alumnes que jugant jugant es veuen involucrats en el robatori d’una relíquia. I tot això amanit per una gran dosi d’humor surrealista. Un centre d’estudis on pot passar de tot excepte avorrir-se.
La Safor és mar i platja, món rural i centre comercial, festes i gastronomia, els grans clàssics del segle XV i la família Borja, però també muntanyes, valls, rius, boscos, barrancs, fonts, marjals, vies verdes, castells, monestirs, aqüeductes, coves i avencs, amb un nexe comú: una xarxa de sendes de muntanya i de pistes forestals que demanen ser explorades i que ens conduiran a tota mena de tresors naturals que desitjarem revisitar sovint, perquè ens esperen i els tenim colpidorament props, a un tir de pedra.
Quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, Joan-Ratot i la seua dona, la rateta Torna-per-més vivien a la Serra de Castalla.
Sols amb el lloc que havien triat per viure tenia el matrimoni un fort motiu de felicitat.
Però, un mal dia Joan-Ratot caigué dins l'olla i un seguit de desgràcies començaren a succeïr-se per aquest fet...
Una deliciosa rondalla d'Enric Valor. Un conte de repetició, magníficament il·lustrat per Antoni Laveda.
Arnús era una pirata que estava una mica fastiguejat de tot: trinxar, pelar, cremar, rebentar, robar, aixafar i escorxar ja no li feien cap il·lusió. L’única cosa que el feia córrer era una substància fosca i aromàtica, una menja dolça i amargant a la vegada, provinent del cor de les Amèriques, una beguda que s’havia convertit en el plat preferit de nobles i reis a les corts europees... Sabeu què vull dir? És clar, la xocolata.
Però la lluita per posseir aquest producte excels farà perdre la xaveta a més d’un personatge, com ara al seu principal enemic, Genís Delacau, i també a un vell virrei poca-solta, cosa que acabarà provocant un bon cacau!