La novel·la més trapella de Jane Austen, que amb el seu humor finíssim critica l?efecte que tenia la literatura gòtica sobre les ments joves.
La Catherine Morland és una jove de disset anys que dedica totes les seves hores de lleure a la lectura de novel·la gòtica, i de fet s?imagina sempre protagonitzant aventures emocionants. Els senyors Allen, amics de la família, la conviden a Bath, on coneixerà a la Isabella Thorpe, una noia molt espavilada, potser massa. Juntes gaudiran de la vida social de la ciutat i assistiran a balls, una circumstància que els permetrà de conèixer en Henry Tilney, un jove clergue molt interessant.
Després d?uns quants dies sense veure en Henry Tinley, el jove finalment reapareix de bracet amb una dama jove i bonica, que resulta que és la seva germana Eleonor, que es fa molt amiga de la Catherine. Com que els Tinley es veuen obligats a abandonar Bath, conviden la noia a visitar la finca del seu pare, Northanger Abbey. Seduïda per les novel·les gòtiques, ella se la imagina fosca, antiga i plena de misteris fantàstics, i s?hi encamina desitjosa de viure aventures dramàtiques, mentre al seu entorn tothom està capficat pensant que hauria d?aprofitar l?avinentesa per trobar un marit ric.

El llibre més personal d’un dels cuiners de referència del país, en què no es mossega la llengua parlant sobre la cuina moderna i l’star system dels darrers anys.

En aquest recull d’entrevistes, Josep Lladonosa parla de la cuina a casa nostra, de la professió de cuiner, i també de la transformació social, cultural i política que ha experimentat durant els anys en què va exercir aquesta professió. Al llarg de les converses, no s’està d’evocar els aspectes més crus de la seva vida, de dirigir crítiques irades a l’evolució —segons ell, aberrant, destinada principalment a enlluernar la clientela per justificar una factura desproporcionada— de la professió, ni de reivindicar-se com un treballador de la cuina que s’esforça a difondre el patrimoni culinari català.

V Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2022.

Castigar la fera és la transcripció d’un viatge en espiral cap a l’infern ètic. S’inicia amb l’animalització del jo poètic i l’acceptació de la ferotgia intrínseca en l'ésser humà i culmina (o no) amb una exposició de la cruesa a què arriba la cultura del càstig, tan present en la societat actual, i un qüestionament de la seva eficàcia real.

Un llibre de receptes dolces i salades per temptar amics i familiars en les ocasions especials, explicades amb tot detall perquè tinguin l’èxit assegurat!

Aquest és un llibre recopilatori de saboroses preparacions dolces i salades, tant tradicionals com actuals, pensades especialment perquè sigui factible de fer-les a casa. Una obra de consulta pràctica i molt visual, plena d’il·lustracions i fotografies que ajuden a entendre millor tot el procés culinari. El llibre es divideix en dos blocs. El primer està dedicat a les elaboracions dolces que podem fer durant tot l’any: pastes de te i galetes, pastissos per a celebracions, coques llamineres... El segon se centra en elaboracions salades, pràctiques i senzilles, que resulten perfectes per a ocasions especials com ara una festa, un pícnic o un aperitiu. 

Un recorregut per les cases d’alguns escriptors que van trobar a Mallorca el seu lloc per viure i escriure: George Sand, Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Maria-Antònia Salvà, Robert Graves, Blai Bonet i Antònia Vicenç.

«Si pots suportar-lo, Mallorca és el paradís»: va ser amb aquesta frase que la poeta nord-americana Gertrude Stein va convèncer Robert Graves perquè triés viure a Mallorca quan, després de la Primera Guerra Mundial, buscava un lloc de retir. Paradisos suportables és un recorregut personal i literari, entre la crònica i la biografia d’autor, per les cases d’alguns dels principals escriptors que han trobat a Mallorca el seu lloc per viure i escriure. De George Sand a Antònia Vicens, passant per altres autors clàssics com Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Maria-Antònia Salvà, Robert Graves i Blai Bonet, aquest llibre vol confrontar obra i vida, paisatge i creació, i fer-ho des de l’espai de la intimitat, dels papers privats, de la comprensió dels projectes vitals i artístics dels escriptors en els llocs que un dia varen habitar.

Una novel·la històrica ambientada a l’Empordà del segle XIV en què la protagonista ha d’amagar que sap llegir i escriure per poder sobreviure.

Amb només tres anys, l’Ermessenda veu com la seva mare és brutalment arrossegada per un animal desbocat, justament quan intentava protegir-la a ella de la fúria de la bèstia. Filla d’un escrivent de Sant Pere de Rodes que fou cronista a la guerra de l’Alguer (1354), la noia aprèn a llegir i a escriure de ben petita, unes habilitats del tot extraordinàries entre les dones d’aquell temps, i que l’Ermessenda haurà d’amagar per poder sobreviure, especialment quan, en quedar-se òrfena també de pare, entri a treballar com a serventa en una masia d’un noble del comtat d’Empúries. Un cop allà, sota les ordres del baró de Vila-sacra, les terribles servituds a què s’haurà de sotmetre la determinaran a fugir cap a l’Alguer per començar de cap i de nou.

Aquesta insòlita història medieval ens transporta a l’època en què Pere el Cerimoniós va conquerir l’illa siciliana i la va repoblar amb catalans, i ens demostra que, molt sovint, ni el pas dels segles és capaç d’ocultar les misèries humanes.

XXVIII Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d’Igualada.

Un home camina pel carrer. Considera que és capaç de tenir gran idees i escometre empreses importants, però cada dona que passa pel seu costat el distreu. De fet, es distreu gairebé amb cada arbre, amb cada bici que envaeix la vorera. De sobte, està pensant en aquell amic amb qui ja no es parla o en aquella injustícia tan greu que van cometre amb ell a l’oficina. Es posa nerviós i parla sol, tot indignat, fins que una altra noia que creua el carrer el retorna, aproximadament, a la realitat. Llavors aquest mateix home entra en una habitació i s’asseu a l’escriptori. Si mai res no sortirà com ell vol, almenys provarà d’esbrinar-ne el perquè.

Arbres ambulants neix de l’esforç de mirar la pròpia vida amb un mínim d’abstraccions, potser per acabar comprovant que les preocupacions i misèries mundanes que et corquen el cap tampoc no són, a la fi, comunicables. 

Un llibre incòmode, necessari, per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de Barcelona.

Barcelona no està bé. Ho diu tothom. Fins i tot els que creuen que no cal fer res per tornar a anar bé. Ja ens entenem. El neguit per la ciutat és compartit i present a la nostra vida.

Aquest llibre manté que Barcelona és una ciutat naturalment conflictiva, dialèctica. Nascuda i viva per a la discussió, el debat i la irresolució. Barcelona mai no estarà acabada. Barcelona és una ciutat sense solució.

I desmunta la mentida del model urbà de «parc d’atraccions», que ens ven una ciutat sense conflictes, cosmopolita, plena d’atractius que no ens interessen, mentre que els veïns són expulsats físicament i sentimentalment d’una ciutat que ja no és nostra, tot i que encara no l’hem perduda del tot.

Barcelona no té solució planteja com es pot arribar a solucions davant l’expulsió de la gent, la memòria i l’esperit. Perquè volem ser veïns de la ciutat més fascinant, incòmoda, bella i revolucionària del món.

Un dels grans clàssics de la literatura victoriana, fins ara inèdit en català: una tendra història d’amor enmig dels conflictes de l’arrencada de la Revolució Industrial.

A causa de la feina del seu pare, el reverend Hale, la jove Margaret es veu obligada a abandonar el poblet en què va néixer, a la idíl·lica Anglaterra rural, per anar a la ciutat de Milton, al cor de la Revolució Industrial. El contrast entre el món amable de la seva infantesa i la duresa de la vida al nord industrialitzat no pot ser més intens. Un cop allà, la Margaret entra en contacte amb un nou ordre social, dominat pel conflicte entre els patrons de les fàbriques i els treballadors del tèxtil, que viuen i moren en unes condicions indignes, i això l’obliga a mantenir un equilibri precari en les seves relacions.

El senyor Thorton, un jove empresari de la ciutat i tot un home de negocis, però poc format acadèmicament, demana al reverend Hale que li faci classes a casa, la qual cosa li permetrà conèixer la seva filla, que desaprova la seva actitud davant la vaga dels treballadors i les seves maneres rudes i poc elegants. Tot i ser conscient del seu menyspreu, en Thorton no pot evitar sentir-se atret per aquesta noia tan bonica i decidida. La tensió entre els dos personatges anirà creixent, mentre els carrers de la ciutat s’omplen d’obrers que estan disposats al que sigui.

Publicada el 1855, Nord i sud pretén presentar-nos un món industrialitzat en què el respecte pels valors humans és possible i oferir als lectors del seu temps la imatge d’un patró preocupat pel benestar d’aquells que són la força que permet la creació de riquesa. 

La novel·la més transgressora i sorprenent de Virginia Woolf.

?D?ençà que es va publicar l?any 1928, Orlando ha estat una de les novel·les més populars de Virginia Woolf, tant per la seva originalitat com pel seu esperit transgressor. S?hi narra la vida d?un jove cavaller anglès de la cort isabelina, ben plantat, ric, seductor i interessat en les arts i les lletres ?figura que s?inspirava vagament en l?escriptora Vita Sackville West, amiga i amant de l?autora?, que travessa la història des del segle XVI fins al XX i, que, d?una manera totalment atzarosa i impensada, un dia, es desperta convertit en dona.

Les peripècies del (o de la) protagonista a través del temps permeten a Virginia Woolf elaborar una peculiaríssima reflexió sobre la història, el gènere i les emocions, com també oferir al lector un exemple més que suggeridor sobre l?absència de límits en la creació artística.