El llibre fa un recorregut a través de les cases on van viure algunes de les escriptores més rellevants del segle XX: la caseta sarda de Grazia Deledda, la Petite Plaisance de Marguerite Yourcenar a la costa dels Estats Units, la vil·la francesa de Colette, el refugi oriental d?Alexandra David-Néel, la casa natal de Karen Blixen a prop de Copenhaguen i el retir rural de Virginia Woolf a Monk?s House. Un itinerari per les cases de totes aquestes escriptores, en què, a través dels mobles, els objectes, les fotografies, les habitacions i els jardins, l?autora ens introdueix a la vida d?aquestes dones, els seus secrets, pors i fragilitats.

Entrar a casa seva és entrar a la seva privacitat, com si les mateixes protagonistes ens obrissin les portes de casa seva i ens convidessin a preguntar sobre les seves vides. Sandra Petrignani ha sabut sentir-hi l?eco de les seves veus per oferir-nos els detalls que revelen com van ser i com van viure aquestes escriptores cabdals per a la història de la literatura.  

En John Durbeyfield és el pare d'una família nombrosa que viu pràcticament en la misèria. I també és un dropo, un borratxo i un irresponsable. Un dia, en una conversa casual amb el vicari del poble, descobreix que molt probablement el seu cognom està emparentat amb el de la família dels d’Urberville, una nissaga aristocràtica i rica, i hi veu una gran oportunitat per canviar la seva sort. Amb aquesta intenció envia la filla gran, la Tess, una jove bonica i molt innocent, a reclamar davant dels d'Urberville els seus drets legítims, així com l’herència que els pertoca. Arran d’aquesta trobada, la noia crida l'atenció de l'hereu, l'Alec d'Urberville, que s’aprofita sense escrúpols de la seva posició de poder i de la innocència de la Tess.

En fer-se notori el seu embaràs, la Tess es veurà severament jutjada per l'estricta moral victoriana i se sentirà del tot incapaç de comprendre el rigor que se li aplica, a ella que és una víctima, exclusivament pel fet de ser dona. Malgrat tot, intentarà obrir-se camí, treballant fins a l'extenuació i sense perdre mai la bondat, així com trobar un refugi on poder viure feliç la resta de la seva vida.

Aquesta és una de les grans novel·les victorianes, en què Hardy mostra la inexorable fatalitat que persegueix els innocents i els més febles, i la futilitat de l'esforç humà quan es troba davant d'un destí advers. 

En la segona meitat del segle XVIII català, una època de progrés i creixement a tots els nivells, si més no per a uns quants, una nena abandonada de naixement a les portes d’una església lluita per sobreviure. La Rosa és una expòsita que serà acollida per una família pagesa amb la qual viurà feliçment fins que, per circumstàncies diverses, es veurà empesa a tornar a l’hospital, que la col·locarà de criada a la casa d’un notari. Allà s’haurà d’adaptar a la vida a ciutat, amb els seus avantatges però també embolics, els uns deguts al mateix negoci del notari, i d’altres de l’entorn social. De tota manera, el fantasma dels seus orígens la perseguirà al llarg de la seva vida i condicionarà moltes de les seves decisions.

Una novel·la imprescindible per entendre la consciència col·lectiva dels homes i les dones del segle de les llums, amb un final imprevisible.

Com un corrent d’aire que naix per contrast entre el mar fresc i la terra càlida, les experiències del passat i del present originen aquests versos. Durant la primavera i l’estiu de l’any anterior van germinar, per florir al llarg de la tardor i granar els primers dies d’hivern. La sentor marina es fa notar en sensacions corporals que envolten la infantesa, el vagareig de la vida emocional, la pau de l’amor i la maduresa entre vegetació i roques, l’enyor de la mar llunyana. Tot amarat d’un sentiment crític que esdevé literatura per estima al país i a la llengua.

Poblament és el somni fundacional de l’humà, que, com un Llàtzer-Sísif, no para de reviure’s constantment des del subsol. Les paraules es busquen entre elles i es canvien cartes, en un mostrari de poètiques que fa un ventall a la mà del lector-tafur ben variat.

Us presentem la Mo LoBeau, la filla adoptiva dels propietaris del cafè de Tupelo Landing, un poblet de Carolina del Nord on aparentment mai no passa res destacable.

La Mo té onze anys, els mateixos que han passat des que el Coronel i Miss Lana la van salvar de morir ofegada durant les grans inundacions que van assolar l’estat. Tafanera i llesta com ella sola, directa —de vegades massa i tot— i una mica atabalada, la Mo té previst passar l’estiu donant un cop de mà al cafè dels seus pares adoptius, seguint la pista de la seva mare biològica i buscant un primer cas per a la seva flamant agencia de detectius privats, que comparteix amb en Dale, el seu millor amic.

Per això, l’arribada a Tupelo Landing del detectiu de la policia Joe Starr li posa la mosca rere l’orella. L’Starr ha reobert un cas antic sobre l’atracament a un banc en què mai no es va atrapar els lladres ni es va recuperar el botí… Sembla un regal caigut del cel per a la Mo i en Dale, però val més que vagin amb peus de plom, perquè fa tota la pinta de ser un regal enverinat.

Un llibre que explica la història de la música des del punt de vista de les dones que l’han protagonitzat.

Si el que us interessen són les dates històriques, les batalles i les vides dels homes amb perruca, aquest no és el vostre llibre. En aquestes pàgines abordem la història d’una manera que possiblement us semblarà diferent, potser fins i tot incòmoda. Perquè... on són les senyores dins la història de la música? 

Deixant de banda la tradició en el sentit més avorrit de la paraula, aquest llibre ens acosta a la creació musical de les dones del nord del Mediterrani que, al llarg de la història, han anat teixint connexions i creant estils que podem anar traçant fàcilment fins als nostres dies. 

Si decidiu explorar aquesta història amb nosaltres, sapigueu que no hi trobareu un relat gaire habitual, sinó que topareu amb tot d’idees, històries i conceptes que, potser, us faran canviar la manera com heu entès la història i la música fins ara.

Un llibre incòmode, necessari, per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de Barcelona.

Barcelona no està bé. Ho diu tothom. Fins i tot els que creuen que no cal fer res per tornar a anar bé. Ja ens entenem. El neguit per la ciutat és compartit i present a la nostra vida.

Aquest llibre manté que Barcelona és una ciutat naturalment conflictiva, dialèctica. Nascuda i viva per a la discussió, el debat i la irresolució. Barcelona mai no estarà acabada. Barcelona és una ciutat sense solució.

I desmunta la mentida del model urbà de «parc d’atraccions», que ens ven una ciutat sense conflictes, cosmopolita, plena d’atractius que no ens interessen, mentre que els veïns són expulsats físicament i sentimentalment d’una ciutat que ja no és nostra, tot i que encara no l’hem perduda del tot.

Barcelona no té solució planteja com es pot arribar a solucions davant l’expulsió de la gent, la memòria i l’esperit. Perquè volem ser veïns de la ciutat més fascinant, incòmoda, bella i revolucionària del món.

V Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2022.

Castigar la fera és la transcripció d’un viatge en espiral cap a l’infern ètic. S’inicia amb l’animalització del jo poètic i l’acceptació de la ferotgia intrínseca en l'ésser humà i culmina (o no) amb una exposició de la cruesa a què arriba la cultura del càstig, tan present en la societat actual, i un qüestionament de la seva eficàcia real.

Una novel·la històrica ambientada a l’Empordà del segle XIV en què la protagonista ha d’amagar que sap llegir i escriure per poder sobreviure.

Amb només tres anys, l’Ermessenda veu com la seva mare és brutalment arrossegada per un animal desbocat, justament quan intentava protegir-la a ella de la fúria de la bèstia. Filla d’un escrivent de Sant Pere de Rodes que fou cronista a la guerra de l’Alguer (1354), la noia aprèn a llegir i a escriure de ben petita, unes habilitats del tot extraordinàries entre les dones d’aquell temps, i que l’Ermessenda haurà d’amagar per poder sobreviure, especialment quan, en quedar-se òrfena també de pare, entri a treballar com a serventa en una masia d’un noble del comtat d’Empúries. Un cop allà, sota les ordres del baró de Vila-sacra, les terribles servituds a què s’haurà de sotmetre la determinaran a fugir cap a l’Alguer per començar de cap i de nou.

Aquesta insòlita història medieval ens transporta a l’època en què Pere el Cerimoniós va conquerir l’illa siciliana i la va repoblar amb catalans, i ens demostra que, molt sovint, ni el pas dels segles és capaç d’ocultar les misèries humanes.