La Josée es va casar amb l’Alan, un jove americà, ric i atractiu, pensant que era un home senzill amb qui podria dur una vida sense preocupacions. I durant un temps és així: viuen als Estats Units en una mena de vacances eternes. Però a ella cada dia se li fa més feixuga la vida ociosa al seu costat, perquè la gelosia, l’alcoholisme i les dinàmiques tòxiques a les quals l’arrossega inevitablement cada vegada són més presents en la seva relació. Trista i desenganyada, troba a faltar la seva antiga vida i la llibertat que tenia a París. I de cop s’adona que, si no fuig d’ell immediatament, potser aviat serà massa tard.

Amb poc més de vint anys, la Denise, òrfena i amb dos germans més petits a càrrec seu, arriba a París disposada a treballar a la botiga de teixits del seu oncle Baudu. Però la situació de les petites botigues de París ha canviat molt arran de l'aparició d'un gran establiment de novetats anomenat El Paradís de les Dames, propietat d?Octave Mouret, que no para de fer descomptes, ofertes i promocions per atraure les seves clientes. El seu impacte és tan gran que no només està eliminant la competència tradicional, sinó que fins i tot està transformant l?urbanisme de la capital.
En contra dels desitjos del seu oncle, la Denise entra a treballar com a aprenenta en la secció de confeccions d?El Paradís en unes condicions gairebé miserables, que tanmateix no dubta a acceptar perquè l?establiment ofereix als seus treballadors una habitació a les golfes de l?edifici i un àpat al dia, així com la remota possibilitat d'ascendir i tenir un sou.
Per a sorpresa de tothom, mentre en Mouret dirigeix el destí de les parisenques, àvides de novetats, i els comerciants del barri lluiten heroicament per sobreviure, una relació insòlita sorgirà entre aquesta empleada i el seu patró.
Publicada el 1883, El Paradís de les Dames és una de les grans novel·les d'Émile Zola. Gira a l?entorn de la inauguració a París d'una gran botiga de novetats i l?aparició d?un nou estil de consum que amenaçarà greument la supervivència del petit comerç tradicional. I, d?altra banda, és també la més optimista de les novel·les de Zola, en què les reivindicacions dels empleats acaben desencadenant millores socials.

Aquest llibre neix del cor d’un barcelonista i vol deixar constància dels lleidatans que han jugat al primer equip masculí i femení de futbol, en equips preparatoris i en equips de les altres seccions del Futbol Club Barcelona.

També vol donar notícia de la munió de penyes barcelonistes repartides per tot el territori ponentí, l’Alt Pirineu i la Franja, i de diferents personalitats amb arrels lleidatanes que, en un rang o un altre, han format o formen part de l’estructura del club.

Escrius aquest poemari als temps morts de les feines que has anat tenint. Penses els poemes mentre el tupper s?escalfa al microones. Canvies de mètrica, de formes, no vols avorrir-te: fas poesia per a ascensors.
Et preguntes si el vers t?apropa al món. Si més gent haurà escrit un email, una ressenya al Google maps o un comentari a un videotutorial del Youtube i també, com tu, ho haurà sentit com una pregària.

T?estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l?any 1983 a l?editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses ?entre les quals Doris Lessing, Adrienne Rich o Sara Maitland? analitzessin críticament la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d?autores catalanes han entomat el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia. Margarida Aritzeta ? Gemma Asins ? Àngels Bassas ? Lolita Bosch ? Natàlia Cerezo ? Stefanie Kremser ? Marta Marín-Dòmine ? Andrea Mayo ? Júlia Ojeda Caba ? Marta Orriols
? Marta Pera Cucurell ? Llucia Ramis ? Marta Romagosa ? Gemma Sardà ? Simona ?krabec ? Sílvia Soler ? Marta Vives Masdeu ? Irene Yúfera ? Ivet Zwatrzko i Pou

Que les dones, pel fet de ser-ho, no puguin contribuir amb equitat en el món de la ciència, la tecnologia i el pensament fa que hi surti perdent la humanitat sencera, i no només la meitat femenina. Si bloquegem el 50% del talent que es podria dedicar a la recerca, perdem capacitat d?avançar en la comprensió del món i de l?univers, de fer-nos preguntes i de cercar possibles solucions per als reptes actuals i futurs. En aquest llibre hi trobareu referents de científiques, tecnòlogues i pensadores excepcionals, en vint textos que descriuen la trajectòria de vint-i-una dones d?orígens, disciplines, contextos històrics i entorns familiars molt diversos. Les seves experiències vitals i acadèmiques conviden a reflexionar sobre els impediments que van trobar per dur a terme la seva activitat i ser valorades, i demostren que és possible despertar en la societat nous camins d?avenç del coneixement.

En l'època daurada de Nova York, un vidu ric i distingit de l'alta societat anomenat John Lennox viu dies pletòrics de felicitat després que la jove i atractiva Marian Everett hagi acceptat la seva oferta de matrimoni. Però, poc abans del casament, en Lennox coneix per casualitat el pintor Charles Baxter i visita el seu taller, i allà li crida l'atenció un retrat inacabat d’una dona amb uns trets molt semblants als de la seva Marian. El pintor, que va conèixer la noia durant un viatge a Itàlia, reconeix haver-s'hi inspirat vagament. I aleshores, en Lennox, desitjós d’obsequiar la seva promesa amb un regal de noces original, li fa un encàrrec inesperat: un retrat de la Marian.

En ocasió del seu setantè aniversari, l?autor ha decidit aplegar en aquest llibre els poemes que ha publicat al llarg de cinquanta anys sobre l?ermita del Vinyet. Hi intenta combinar la visió individual i sitgetana amb algunes perspectives religioses i culturals que sempre li han interessat. ?Els temps d?avui no són fàcils per a la pregària, per falta de silenci, de concentració, de formació i de convicció íntima, i convé ajudar-hi tant com es pugui des de la poesia i la reflexió? (del pròleg de l?autor).

Daniel Romaní emprèn un nou viatge per tot el territori català per explicar-nos en aquest llibre els principals escenaris de Catalunya on s’han rodat pel·lícules i sèries de totes les èpoques, tant de producció catalana com d’altres països. Girona (Joc de trons), Manresa (Plácido), Tossa (Pandora y el holandés errante), Terrassa (La teranyina), Vilafranca del Penedès (Habitacions tancades), Cervera (Vidra privada) i, per descomptat, Barcelona, són alguns dels nombrosos llocs que visita, molts dels quals han quedat associats per sempre a obres de la pantalla.

L’autor del llibre dona veu als participants dels rodatges (actors, directors, extres...) i fa especial èmfasi als elements de patrimoni cultural —i en alguns casos també natural— que val la pena visitar de cada indret. Nombroses imatges d’aquests espais culturals i naturals, del mateix film i del rodatge complementen uns textos plens de curiositats que conviden a veure —o a tornar a veure— totes les pel·lícules.

Durant unes vacances a Hendaia, l?Yves, un jove seductor procedent d?una família benestant en hores baixes, coneix la Denise, bonica, rica i casada amb un empresari que sempre està atrafegat. Entre banys a les platges basques i bucòliques excursions al camp, tots dos inicien un idil·li secret que sembla que els ha de canviar el destí.
Però les vacances s?acaben i, un cop són a París, aquella passió abrandada comença a esbravar-se. L?Yves es veu obligat a tornar a la rutina de la seva feina gris d?oficinista, que li amarga el caràcter, i mentrestant, la Denise, sola i sense cap preocupació, no troba resposta a la intensitat dels seus sentiments en l?actitud del seu amant i se sent incapaç d?esperar, un dia rere l?altre, que l?Yves surti de la feina.
Aquesta és la primera novel·la d?Irène Némirovsky. Publicada el 1926, quan l?autora només tenia 23 anys, hi demostra una precocitat extraordinària per a l?anàlisi psicològica i el retrat de les diferències socials en un món encara trasbalsat per la Gran Guerra.