La periodista del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Gemma Garcia Fàbrega toca a fons una història molt
sensible, la de la febre de l’or immobiliari viscuda als
Països Catalans i els seus impactes socials, polítics
i econòmics, amb informació de primera mà i una anàlisi
estrictament documentada que obre una perspectiva
nova sobre els motius d’una catàstrofe.
A Els senyors del boom s’escriu la contracrònica d’un
cicle viscut, però no tancat: es dibuixa un retaule
estremidor amb els rostres dels que sí que hi van guanyar
i s’hi van enriquir, es repassa l’anatomia dels fraus
i les corrupcions que van acompanyar el tsunami
especulatiu i s’explora la cartografi a socioeconòmica
de les restes del naufragi.
Tot això a partir de l’estudi de nou empreses capdavanteres
que tracen uns patrons comuns. Un relat de l’auge
i la caiguda de les persones i les societats que van
escampar el líquid, van encendre el misto i van propagar
el foc. Ho diu David Bassa al pròleg: «Benvolguts senyors
del boom, un dia o altre havíeu de perdre la condició
de senyors. I aquest dia ja ha arribat».
Amb textos de David Bassa i Xavier Vinader

Un professor de filosofia arrogant i hipocondríac no pot resistir se als encants de les seves alumnes. Entre aventura i aventura, s’entreté observant ocells, sopant amb els amics i intimant amb les amigues de tota la vida. Fascinat per la potència intel·lectual d’Umberto Eco, l’existència li canvia la nit que coincideix en un restaurant de Cadaqués amb el mite que sempre l’ha guiat. Què se’n farà, del protagonista, després de la trobada amb el professore?
Pep Bertran (Mataró, 1971) ha estudiat Ciències de la Informació, direcció cinematogràfica i psicoanàlisi. El 1996 va guanyar el premi Just Manuel Casero amb la novel·la La Ribera. Va posar la primera pedra de la col·lecció Narratives d’Edicions Saldonar amb Una vida regalada, una incursió iniciàtica i irreverent a la realitat més fosca i estripada del barri barceloní de la Ribera. Després ha publicat en la mateixa col·lecció la novel·la Entre dues llums, un gir estilístic i ambiental en la seva carrera, en què un mossèn desorientat s’ha d’enfrontar a una terrible veritat amagada que fonamenta la seva vocació religiosa.

El que ha de ser l’escriptor més gran del món no acaba d’engegar els grans projectes literaris que té. Durant dos mesos d’estiu escriu un dietari divertit i inversemblant per rumiar sobre el seu bloqueig creatiu. A partir de l’observació de les persones del seu entorn, acaba explicant la història real de la nòvia de Bin Laden i el conflicte diplomàtic entre Alemanya, França i Andorra, la relació entre Caterina Howard i Enric VIII, el vincle desconegut entre Heròdot, Ramsès II i Bruce Willis i les angoixes i trifulgues del maharaja de Babalalipur.
Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor. Ha publicat la novel·la El nyèbit —amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica Serra d’Or l’any 2004—, vuit llibres de contes, dos d’assaig i un recull de poemes.

El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció.
Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular.
Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització.