Carrer dels dies dibuixa un mapa vital del món vist i viscut pel poeta, trenat amb la millor literatura. Viatge moral que va des de la infantesa irreal al viatge emocional i al retorn desitjat. Una baixada alsinferns de cada dia i una pujada al cel de la paraula com un tot. Elscarrers, en el fons, són una excusa i ho són tot.La meva ciutat té ametllers floritsi una casa al final rere el marjal,carrers estrets arreu i un parc minúsculamb circ, laberint i un gronxador groc,la gent camina molla sense por;la sang, incalculable, i la llum, tèbia.A la meva ciutat hi ha molts trens buits,estacions de ferro colat i alt,passatgers que llegeixen el diarii una al·lota de cames llargues, nues,que es deixa contemplar tot somrient.

Alba Dedeu t'explica sempre una altra història. Mentre desplega davant teu un argument més o menys quotidià, mostra sense dir-ho una altra història més profunda que, de vegades, els mateixos personatges que laviuen no sabrien explicar. La seva mirada se centra en les relacions humanes, en els vaivens sentimentals, els lligams familiars, el distanciament que creix sense que ens n'adonem o les absències massa presents, en la necessitat de tirar endavant en circumstàncies difícils, d'entomar els girs inesperats de la vida... L'estiu no s'acaba mai és una delícia per al lector. Després de Gats al parc (2011), que va rebre elpremi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or, Alba Dedeu fa un salt endavant en la seva capacitat d'atreure el lector i conduir-lo, amb elegància natural, fins al cor de l'ànima humana.Veure vídeo.

Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltati puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.Veure vídeo.