Luis IX de Francia, al filo de la muerte en la costa africanade Cartago, siente miedo: le quedan pocos días o pocas horas -qién sabe- para responder ante Dios, no sólo en su nombre, sino en nombre de su pueblo. En su primera Cruzada (1248-1254, séptima de la cristiandad), Luis IX de Francia había fracasado: de Chipre a Damieta, de Damieta a Acre, de Acre a Cesarea, Antioquía, Jaffa, Naplouse... En su segunda, última y brevísima cruzadam agoniza a los pocos días de acampar ¿Cabe mayor fracaso? ¿qué significa la Cruz que precede a una resurrección que no comprendemos?

María angustias Giménez Vera, cuya biografía tiene el lector en sus manos, y María Josefa Recio martín, fundadora de la Congregación de hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús, son un ejemplo para muchas mujeres que hoy todavía han de aprender a luchar por su propia existencia: unas veces por su propio proyecto vital, otras (demasiadas, desgraciadamente) por su propia integridad física. Ambas nacieron y vivieron en el siglo XIX, pero tienen mucho que decir a las del XXI. María Angustias y María Josefa impulsaron junto a San Benito Menni una congregación de mujeres y para mujeres en una época en la que las mujeres se hallaban en una situación de fragilidad social. Y lo hicieron, como escribe la propia María Angustias Giménez en su "crónica" de los inicios, con "varonil Valor", gran sacrificio y sin temor de perder la vida. Y siempre, haciendo gala de un "generoso corazón y voluntad determinada a la asistencia de las personas que, privadas de la razón, padecen enfermedad mental".

¿Cómo se inicia una revolución?
Esta es la pregunta a la que los protagonistas de La conspiración buscarán dar respuesta. La conspiración, ganadora del premio Interallié en 1938, es la última novela de Paul Nizan, fallecido a los dos años de publicarla en Dunkerque luchando contra el ejército nazi.
Nizan narra con maestría las experiencias de un grupo de jóvenes, educados en la tradición intelectual de la alta burguesía parisina pero decididos e impacientes por cambiar las cosas y llevar a cabo una acción revolucionaria. La fundación de la revista Guerra Civil les permite entrar en contacto con una realidad distinta y, con todo su entusiasmo juvenil, se introducen en una trama de conspiraciones, traiciones y una muerte. Nizan configura así un relato reflejo de una burguesía que ha rehusado su papel revolucionario y ha firmado una alianza con las fuerzas reaccionarias, lo que impulsa a los personajes de La conspiración a buscar valores auténticos en un mundo fragmentado y hundido en la degradación en vísperas de los graves acontecimientos que asolarían Europa durante la Segunda Guerra Mundial.
Esta edición incluye un texto de Walter Benjamin sobre esta obra dirigido a Max Horkheimer.

Hubo un tiempo en que la tenaza del capital conocía límites. Se detenía en las puertas de la fábrica: más allá, la vida discurría en formas que no se dejaban enjaular en el horizonte limitado de la lógica de la producción y el intercambio de mercancías. Pero ese tiempo ya no existe. Hoy, la sociedad basada en la economía de mercado ha sido reemplazada por la sociedad de mercado a secas. El nuevo orden del sistema del libre mercado absoluto requiere la liberalización no solo del consumo, sino también de las costumbres; requiere precariedad incluso en el amor.
Las relaciones sólidas, basadas en proyectos de vida compartidos y una visión del amor como fuerza eterna, han dado paso gradualmente a formas consumistas de relación: encuentros fugaces y sin incidentes, vínculos ocasionales tan fáciles de establecer como de romper, sexo virtualizado y relaciones on line. Hemos pasado de la precarización erótica y sentimental a la feminización del varón, del nuevo feminismo posmoderno a la crisis de la familia, de la gendercracia al triunfo del indiferenciado unisex, del ?para toda la vida? a la inestabilidad amorosa y el aislacionismo sentimental.

Aquest llibre se centra en l’estudi de la crisi identitària que s’identifica en la novel·lística catalana d’aquest segle, amb el propòsit de demostrar la primordialitat de la temàtica. S’elabora, en primer lloc, una perspectiva filosòfica i sociocultural sobre la concepció de la postmodernitat, la qual es vincula estretament amb el sorgiment de la problemàtica identitària en la societat actual. Posteriorment, s’exploren diferents punts d’investigació relacionats amb aquesta disjuntiva identitària, els quals esdevenen motius narratius constants de les novel·les analitzades: els sentiments reiterats de fragilitat, incertesa i pèrdua de sentit existencial; la percepció de la soledat; la vigència del doble identitari; la confusió entre l’esfera real i la ficció o virtualitat; les relacions líquides, la incomunicació i les identitats volàtils; la pèrdua d’un relat coherent sobre el passat, i les reflexions morals sobre la naturalesa humana. Finalment, es posa el focus en el retrat que ofereixen els textos actuals de la realitat immediata, tant dels costums i conductes habituals dels personatges com les característiques més òbvies del món d’avui.

En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat crea el major centre d'informació i propaganda que ha tingut mai Catalunya. Es tracta del Comissariat de Propaganda, un organisme sense precedents que neix amb l'objectiu que la veu institucional del govern català no quedi sepultada entre la propaganda franquista i la del govern de la República. Fruit de molts anys d'investigació, Ester Boquera reconstrueix l'esforç ingent que va fer aquesta institució pionera, que va utilitzar les tècniques publicitàries més innovadores per lluitar contra el feixisme i defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. Aquest apassionant relat descobreix com la Generalitat, conscient de les necessitats de cada moment, va anar modulant la seva estratègia comunicativa per adaptar-la al batec de l'opinió pública i als esdeveniments socials, polítics i militars. Jaume Miravitlles va liderar l'equip multidisciplinari i políticament plural que ho va fer possible. Aquest llibre també recupera més de 300 noms de persones que hi van treballar, un exercici necessari per treure'ls de l'anonimat i dignificar l'excel·lent feina que van fer enmig de grans adversitats.

Les llegendes de Montserrat tenen tres elements ineludibles: les roques, les boires i els miracles. Quin és el més important? Tots tres alhora, units, fusionats pels anys i anys en un imaginari que no trobareu enlloc més sota el cel blau o grisós, o sota la nit estelada o barrada. La geologia i l'acció constant de la natura han estat el gresol dels penyals de formes insòlites i han bressolat les llegendes que ens expliquen uns miracles amb un pòsit d'ahir, unes vivències d'avui i una projecció per al demà... La boira difumina els penyals i permet veure el paisatge amb els ulls de l'encanteri. Les muntanyes es desdibuixen i els camins es tornen perdedors... I el miracle sorgeix a cada revolt.

Vivim una cruïlla històrica plena de paranys, però també d'esperances, i la quarta onada feminista n'és una de les protagonistes principals. Recents moviments reivindicatius d'abast global com el #MeToo han sacsejat el patriarcat i l'han debilitat, encara que la pandèmia mundial hagi vingut a interrompre el camí ascendent de la igualtat de gènere, que és la base del feminisme; més ben dit, dels feminismes, perquè el feminisme serà plural o no serà. Com hem arribat fins aquí? Com surfejar la quarta onada i quins són els reptes principals que hem d'abordar? Aquest llibre analitza aquest impuls feminista que ja no té marxa enrere i parla de qüestions candents com la prostitució, el vel, els ventres de lloguer... Serveix de brúixola per a orientar-se en aquesta 'lluita necessària', destinada a convertir el món en un lloc més habitable i més just.

Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 - Arenys de Mar, 2016) és considerada avui una de les dibui-xants i il·lustradores de literatura infantil més destacades del país entre les dècades dels cinquanta i setanta del segle xx. Filla del pintor, caricaturista, crític i historiador de l'art, Feliu Elias -el popular Apa-, Elvira creix i es forma en un ambient familiar i social del tot propici al cultiu de les arts. Després dels estudis a Llotja, tornada de l'exili, treballa com a figurinista a la casa de modes El Dique Flotante. D'allí, es llença al camp de la il·lustració infantil, de primer amb l'editorial Juventud, on comença a donar mostres d'un estil refinat i elegant per l'acurada documentació amb què preparava cada obra. De la seva relació amb l'Editorial Ariel, en sobresurten, especialment, les il·lustracions per a la versió de Joan Sales de Tirant el Blanc (1954). Els quasi cent anys viscuts per Elvira queden esbossats en aquest recorregut personal i col·lectiu per una Catalunya d'abans i de després de la guerra, amb tots els efectes morals i materials que aquest conflicte comportà.

El conflicto ruso-ucraniano no estalló el 24 de febrero de 2022 con la intervención militar rusa, sino que tiene raíces lejanas. Tan distante que la verdadera pregunta que hay que hacerse no es ¿Por qué la guerra? sino, ¿por qué ahora? El libro recorre los orígenes históricos y políticos del conflicto y se centra en sus consecuencias económicas. De la imagen que se desprende, el por qué ahora tiene poco que ver con Rusia, ni con Ucrania, sino con las estrategias de Estados Unidos en Europa. También se entrelaza con otro gran proceso de nuestro tiempo: el estallido de la pandemia, que marca una violenta aceleración de las relaciones entre Estados Unidos y China en la transición hacia el nuevo mundo verde y de alta tecnología, basado en las energías renovables. Desde este punto de vista, la política aparentemente suicida de la UE hacia Rusia no es simplemente el resultado de la subalternidad con respecto a Estados Unidos. Por el contrario, refleja intereses económicos precisos, con ganadores y perdedores incluso entre los capitales europeos.