El protagonista de Pentimento, un home anònim i sense brúixola, descobreix, per una malifeta del seu cervell, el pintor modernista Aleix Clapés, un artista extraordinari que tenia l?estudi al bell mig de la Rambla barcelonina i que la història i la crítica han maltractat durant més d?un segle, malgrat ser el pintor favorit de prohoms com Antoni Gaudí, Eusebi Güell, Jacint Verdaguer, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i d?altres.
El nostre protagonista, també fill de la Rambla i enderiat a saber més coses de l?oblidat pintor, s?adona que els quadres d?Aleix Clapés, tot i ser un perfecte desconegut, revesteixen les parets dels edificis més famosos de la Barcelona actual.
Amb la inestimable col?laboració de Catalina, l?assistent del pintor, el protagonista, perdut en el seu núvol temporal, destaparà una de les especialitats de Clapés: amagar o fer desaparèixer detalls de les seves obres més polèmiques. Per penediment o per supervivència.
Dos mons sempre propers, el de l?art i el de la Rambla, són viscuts i rememorats per aquest protagonista sense nom en la seva lluita per recuperar la ciutat que estima i la pau de la seva ànima.
? El llibre inclou un plec de color amb les principals pintures del mestre modernista Aleix Clapés.

En aquest nou volum de rutes literàries, Maria Nunes ens acosta a la vida i l?obra de quatre grans autors que ens oferiran mirades ben diverses sobre la ciutat de Barcelona:
? La mirada poètica, vital i enamorada de Joan Salvat-Papasseit projectada sobre la Barcelona marinera i el mar. ? La mirada externa del que ve de fora, passada pel sedàs de la ironia crítica i l?esmolada ploma de Josep Pla. ? La mirada nostàlgica, des de la llunyania de l?exili,
de Mercè Rodoreda, que es nodreix de l?enyorança i del record d?un món perdut en l?aspror de postguerra. ? I, finalment, des del cor mateix de la Barcelona popular, la mirada lúcida, polifacètica, apassionada i compromesa de Maria Aurèlia Capmany.
Quatre visions distintes, quatre rutes literàries per fer a peu o amb la imaginació, de quatre figures mestres de les lletres catalanes que ens faran descobrir l?enorme riquesa del patrimoni literari de la capital de Catalunya.
? Llibre il·lustrat per Josep M. Farré Mateu
? El llibre inclou 8 mapes il·lustrats corresponents a cadascuna de les rutes literàries d'aquest volum.

«Aquest llibre reconstrueix gairebé un segle de la història d?una institució cultural catalana amb projecció internacional i, alhora, una de les primeres de l?Europa contemporània. Des de la seva fundació, el 1922, el PEN Català ha tingut com a missió principal projectar la llengua i la literatura catalanes al món i, de retruc, s?ha fet ressò de la nostra pervivència cultural.»
«Hem volgut commemorar el 95è aniversari de l?entitat amb aquest llibre ?aprofitant les darreres troballes de documents relacionats amb la fundació i la trajectòria de l?entitat? perquè creiem que també reflecteix el recorregut atzarós de la nostra cultura. Una cultura esquitxada de múltiples interrupcions i en què la història pròpia sovint s?ha vist emmascarada per la història imposada des del poder, quan no ha estat tergiversada o s?ha practicat volgudament la desmemòria.»
«Resseguir la història del PEN Català ens porta inevitablement, doncs, a transitar en paral·lel pels fets més importants de la història de Catalunya i d?Europa del darrer segle. El PEN Català, la més antiga de les institucions culturals internacionals a Catalunya, ha representat una història de fidelitat al territori i a la cultura que el representa. I ho ha fet treballant tant a l?interior, en tots els territoris de parla catalana, com a escala internacional, on ha determinat la presència de la nostra llengua i cultura arreu. De vegades de manera solitària, perquè en períodes de repressió o d?absència d?institucions públiques pròpies ha representat la pròpia cultura en tots els auditoris internacionals, denunciant tot allò que ens silenciava.»
Del pròleg de Carme Arenas
? El llibre té un annex amb la traducció a l'anglès de tots els textos (© Robin Vogelzang)

En una visita als cellers Olmoy, unes caves de la competència, l?Eva Sendra, empleada de les caves Malsor, pateix un accident quan s?ensorra el terra d?una sala i cau en una cambra inferior. La fortuna vol que no es faci mal, però la caiguda serà el detonant d?uns fets, d?entrada incomprensibles, que impulsaran l?Eva cap al descobriment d?un dels secrets més ben guardats del món del cava, fins al punt que molts sempre havien cregut que es tractava d?una llegenda.
Aquest secret, però, és també l?objectiu d?uns personatges cobdiciosos, capaços de tot per aconseguir treure?n benefici i, sobretot, per obtenir venjança d?uns greuges familiars que no s?han oblidat ni perdonat.
Com tot secret, el de les caves Malsor també pot ser descobert, però caldrà tenir els mateixos coneixements, molt específics, d?origen matemàtic, que posseïen els creadors del Gran Reserva Brut Nature Malsor, un dels caves més admirats del món, potser el millor.
? Llibre guardonat amb el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2017, convocat per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.

A Les ulleres de Walter Benjamin, Joan Carles González Pujalte s?apropa líricament a la figura del filòsof alemany fent un sentit homenatge a les seves idees sobre l?art i un recordatori necessari al seu final, derrotat a Portbou per l?assetjament dels gossos de la monstruositat del III Reich.
El llibre recull vint-i-set poemes dividits en dues parts sota els títols de «Les ulleres de Walter Benjamin» i «La mort a Portbou».
Les ulleres de Walter Benjamin va ser guardonat amb el Premi Narcís Lunes i Boloix 2017, convocat per l?Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

«Els poemes d?Enric Abad m?han captivat des del primer vers. Amb un llenguatge fresc, una harmonia musical embriagadora i una riquesa lèxica del llenguatge popular gens rebuscat al diccionari de sinònims, la seua lectura es converteix en una seducció permanent.»
«M?ha passat com a aquell que escolta per primera volta La consagració de la primavera de Stravinski i d?entrada se sorprèn en escoltar una harmonia poc habitual a les seues oïdes avesades a venerar els clàssics, romàntics i barrocs, sense saber que cal atrevir-se a escoltar una altra música i deixar-se d?apegalosos clixés que ens impedeixen fruir d?allò que tenim al davant i que no coneixíem. Sense més.»
«I he fet això; a poc a poquet he anat deixant que la música dels poemes d?Enric Abad anés estovant-me els sentits. M?he deixat balancejar per cada paraula, cada carícia, cada frase, cada expressió plena de bella sensualitat eròtica, plena d?un erotisme allunyat de tota voluntat depredadora de dones dòcils, plena d?un erotisme allunyat de tota voluntat abusadora de dones desprotegides, plena d?un erotisme allunyat de tota voluntat paternalista amb dones conformades. Sí, els seus poemes m?han fet volar, somniar, evocar records mig esborrats, riure, desitjar acaronar i ser acaronat, enjogassar-me tot sol davant les paraules escrites? En una paraula, m?han fet gaudir!»
De la introducció del llibre, de Ximo Urenya i Montés

«La puresa no existeix més enllà d?alguns miracles de la natura. Això, en Joan, poeta de ciència viva, ho sap bé. No és gratuït, per tant, el títol que agrupa els poemes que sou a punt de llegir: Animal impur és un sintagma carregat de tot allò que som els humans, fills de dues mil generacions, de sangs barrejades i nòmades. Una constatació física i una declaració d?intencions. El poeta no pretén, doncs, parlar-nos des d?un pla superior, sinó des de la seva condició humana més essencial: la de la impuresa.»
(Del pròleg de Míriam Cano)
«El volum és ple de referències al món animal i vegetal. Hi podem trobar peixos més o menys bíblics, una «serp a la mà» que s?entortolliga en forma de pecat i que podria suggerir la impuresa del títol, d?arrel judeocristiana, ocells, detritus, pòlips, gorgònies, estrelles, un «arrap de pegellida», «sílice, corall», algat o plàncton. Com ja passava a Extrema llum (2014), l?univers natural, i més concretament el marí, envaeix els versos de Duran i conviu aquesta vegada amb vols d?auguris i foscors sibil·lines, escatades.»
(De l?epíleg de Sebastià Portell)

«[A Blau argila] D?entrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). Amb tot, intuïm que se?ns escapa alguna cosa essencial, que els versos amaguen una cara fosca, un revers indicible del qual només tenim notícia obliquament. Som davant d?un discurs travessat d?escletxes, buits, forats, pauses, espais en blanc... tan petits que resulten gairebé imperceptibles. Hem d?agusar l?escolta, si volem sentir el que l?autora no diu.» «La imaginació del lector es tenyeix immediatament de blau, sense necessitat que l?autora hagi d?escriure, explícitament, la paraula blau (petites prerrogatives de la poesia).» «Com l?argila, el llibre d?Esperança Castell deixa en l?ànima del lector un pòsit admirable de veritat i vida.» Gemma Gorga, de l?epíleg del llibre

Edició commemorativa de la biografia de l'autora amb motiu del Centenari del seu naixement (1918-2018) Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral, va escriure un gran nombre d?articles d?opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista, pel seu ideari pioner dins el feminisme i per la seva implicació en la política cultural i municipal des d?una òptica innovadora del catalanisme d?esquerres. Va ser regidora de Cultura (1984-1988) i d'Edicions i Publicacions (1988-1991) de l'Ajuntament de Barcelona. El seu biògraf, Agustí Pons, ens permet, en aquesta edició commemorativa, seguir encara amb més detall els passos de Maria Aurèlia Capmany a través de tots els seus compromisos vitals: des d?una formació intel·lectual sorgida de l?Institut-Escola fins a una culminació artística, cultural i política, sempre fonamentada en un fort sentiment de catalanitat, un anhel constant de justícia social, una defensa a ultrança dels drets de la dona i un compromís absolut amb la llengua catalana. El lector trobarà en aquest llibre, doncs, el recorregut biogràfic i el llegat cultural i social d?una de les dones més extraordinàries que ha donat aquest país en el decurs de l?últim segle. Justament, l?època d?una dona. D?una gran dona.

Manuel de Pedrolo va néixer l?1 d?abril de 1918 i va morir, als 72 anys, el 26 de juny de 1990. Va ser autor de més de 120 obres de poesia, teatre, novel·la breu, novel·la, relat, dietaris, volums epistolars, articles en premsa... per tant, un dels creadors més prolífics de la literatura catalana. No deixava res per verd en el seu intent d?abastar i explicar, d?una banda, la condició humana, i de l?altra, el país i cap a on hauria d?anar. Mecanoscrit del segon origen és un dels llibres més llegits en català i, tot i així, Pedrolo pot semblar-nos ara un autor oblidat. «En Pedrolo, no te l?acabes», asseguren els seus coneixedors. El sentit d?aquesta frase, però, només s?entén quan descobreixes la immensitat i la intensitat del seu llegat literari. Efectivament, en Pedrolo, no te l?acabes... però pots provar de moure?t al seu voltant. Aquest llibre vol ser un manual de supervivència per intentar-ho. Una gran eina per als que vulguin explorar l'univers literari més creatiu i extens de la literatura catalana.