A Blitzkrieg (Guerra llampec), Ernest Farrés ens ofereix trenta poemes que ens descriuen les contradiccions de la societat actual i la desorientació ideològica a què ens arrossega la crisi global. Farrés també utilitza els poemes per analitzar a fons la funció social i intel·lectual de la mateixa poesia i de l'ofici de poeta:
Siguem francs: la paraula / del poeta és paraula / objectivada, el jo / del text no té per què / coincidir amb el jo / real, la poesia / és un manyoc de ratlles / envoltades de blanc.
Ernest Farrés dedica el seu llibre a dos grans referents de la poesia clàssica, Safo i Marcial.

Quan el vell Ukanaburu arriba cada vespre al poblat llança la seva carabassa seca, que li serveix de cantimplora, a la canalla que se li acosta. La primera criatura que l'engrapa se'n va corrents cap al pou i l'omple d'aigua. Després la torna, ben plena, a Ukanaburu, qui comença a relatar un conte dedicat principalment al guanyador de la cursa. Així, la xicalla del poblat anirà aprenent la història de la seva gent i d'aquelles màgiques terres, que Ukanaburu, vell com és, coneix amb tot detall. Teresa Broseta ens brinda un text magnífic que traspua valors humans i que acosta el jove lector a l'autèntic plaer de la lectura: aprendre gaudint. Les personalíssimes il·lustracions d’Esther Burgueño donen força cromàtica i escenificació al text i arrodoneixen un àlbum ple d'espectacularitat visual i d'encert narratiu. Els contes i les il·lustracions d’aquest llibre han guanyat respectivament el VI Concurs de Contes Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2008, i el VI Concurs d’Il·lustració Lola Anglada Vila de Tiana, l’any 2009.

En Guatemala, las autoridades sanitarias alertan de un nuevo virus de gripe que ha causado algunas muertes inesperadas. Ante la propagación del virus, que pronto alcanza a otros países americanos e incluso a otros continentes, la Organización Sanitaria Internacional (OSI) declara en Lausana el estado de alerta pandémica a escala global.
Las autoridades sanitarias gubernamentales cierran filas en torno a la OSI para hacer frente a lo que ya se presenta como una seria amenaza para la humanidad: una epidemia global con previsión de millones de muertos en todo el mundo.
Sin embargo, algunos profesionales, tras analizar los datos que se van generando, poco a poco comienzan a hacerse la misma pregunta: ¿existen realmente razones para una alerta pandémica?
La terrible duda que provoca esta pregunta nos llevará hasta una ignominiosa trama de manipulación de la opinión pública, de pingües intereses económicos y de ansia de poder que, en realidad, había comenzado a urdirse siete años antes de la detección del brote epidémico… en un exótico mercado de un apartado rincón del Lejano Oriente.

El savi Václac Hus, ciutadà de Praga en la primera meitat del segle XVII, rep a casa seva un rodamón de Pisa anomenat Tolino Salerno. El viatger pregunta a Václav si coneix l’origen d’un misteri que l’obsessiona: l’anomenada Rosa de Jade. Václav confia en el jove Salerno i li conta la llegenda d’un cristall tallat en forma de rosa posseïdor d’un secret, el de la bellesa eterna, fins ara, però, il·localitzable.
Tolino, al seu torn, narra a Václav el seu periple vital i el seu afany de retorn al lloc on va originar-se l’obsessió que el desterra: la Universitat de Pisa, on Fredo, un exprofessor misteriós i solitari, defensor de Galileu i enfrontat a un món acadèmic monolític i a la jerarquia catòlica de Roma, li va fer obrir unes portes que duen a una interpretació de l’univers que desborda els sentits i la imaginació.

Un ancià malalt, Francesc Maristany, mor en un hospital de Barcelona en circumstàncies no gaire clares: un personatge a l’ombra pot haver-lo assistit en l’hora final. Els fills de Maristany, Albert i Dora, distanciats ideològicament, coincideixen en la lectura notarial del testament del seu pare i queden atònits davant una condició que els posa el difunt per heretar la seva fortuna. El compliment d’aquesta clàusula tan sorprenent crearà una tensió familiar que descobrirà un seguit de vivències del passat que fins aquell moment havien quedat ocultes.
Amb el teló de fons dels darrers vuitanta anys, un llast d’actes de violència, secrets, enganys i conflictes mal resolts faran que la vida de la família Maristany només pugui recuperar el sentit si s’aconsegueix saber tota la veritat del seu boirós passat.

Una fuita de petroli al port de Tarragona provoca una marea negra que s’estén fins al cap de Salou. Enmig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el cadàver mutilat d’una dona jove. Mentrestant, en una ciutat del Gran Nord rus, enllà del Cercle Polar Àrtic, els pares d’Irina Grosnina fa mesos que han perdut el contacte amb la seva filla i recorren a un conegut amb un càrrec polític important al govern de Moscou. Al voltant de Tarragona, la recerca policíaca, en un entorn de prostitució de luxe, s’enrareix amb la implicació d’un magnat rus de les finances i d’un destacat polític local. Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, policia intuïtiu, solitari i malparlat, es veu forçat a treballar en el cas juntament amb un col·lega enviat per Moscou. Tot plegat es va complicant amb un seguit d’efectes col·laterals que acaben superant la capacitat de reacció dels protagonistes.
La taca negra descriu, sovint cruament, uns ambients de gran sordidesa en uns llocs excessivament propers perquè els puguem ignorar. La facilitat de moviments de màfies estrangeres relacionades amb l’explotació sexual i els reductes de depravació en què es belluguen certs personatges de la novel·la ens parlen d’una realitat que s’entesta a sortir a la llum a través d’aquesta obra de ficció, que culmina amb un final obert i sorprenent.

Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de les xarxes socials, un reclam que cridava a aplegar-se per expressar el primer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignació concitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial, filla de l'especulació financera i de la corrupció política.
Primer van ser-ne pocs, l'endemà més, i després el seu creixement o disminució ja va dependre de tots plegats, del que passava a les places i del que hi passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els «indignats» han aconseguit que s'obrís el debat, que tothom es plantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l'estat latent i han entrat a casa nostra com una ventada.
Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens han organitzat l'assaig d'una nova pràctica política.

S’ha parlat i es parlarà molt de l’exili republicà de 1939. Poques vegades, però, s’ha estudiat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola. Marta Pessarrodona ens relata precisament aquest exili, tant exterior com interior: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloure’s de la societat per por a la represàlia. Les escriptores, artistes i polítiques més destacades per a la cultura d’aquest país van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dones en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors.

Eusebi, un home ja gran que vol entrevistar-se amb un misteriós dirigent anomenat Z, penetra en l’enormitat d’un gratacel ple de persones en actitud funcionarial que el remeten a Virgili, el gran guia del laberíntic edifici. De replà en replà i gràcies a un ascensor accionat per fitxes, els misteris irresolts de l’home aniran apareixent a mesura que els pisos del gratacel vagin sent visitats per Eusebi, sempre amb la companyia, ja aclaridora, ja carregosa, de Virgili. ¿S’acomplirà el desig d’Eusebi de veure Z?

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica detallada i punyent de l’Europa del segle XX des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L’autor repassa els protagonistes més rellevants del segle, de Lenin i Zweig a Havel i Glucksmann. En aquestes epístoles a Clara, una jove periodista becària sortida de la facultat, Pons també retrata un seguit de personatges que ha conegut en quaranta anys de trajectòria professional, fa, alhora, un recorregut pel periodisme literari d’abans de la Guerra Civil i s’acosta prou als nostres dies per identificar les figures emergents del nou periodisme català del segle XXI. Una lectura ineludible per a tots els que estimin el periodisme.