Un simpatitzant d’un moviment independentista és tirotejat per uns motoristes quan recull signatures en suport d’una DUI en una paradeta prop del mercat, en ple centre del Vendrell.
Quatre dirigents castellonencs d’Unión Democrática Popular, partit unionista de dretes, dinen en un restaurant de Tarragona. Un d’ells, Alfonso Adell, únic partidari de fer un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya, mor aquella mateixa tarda a causa de la ingestió, segons sembla, d’un bolet letal.
El sotsinspector Emili Espinosa es farà càrrec del cas d’enverinament, però ben aviat veurà que, quan hi ha política pel mig, tots els esquitxos taquen. Espinosa no s’hi ha volgut embolicar mai, en política, però, per més lluny que en vulguis estar, sovint acaba entrant per la porta de casa teva. I llavors el perill més gros no rau en la naturalesa del crim, sinó en la víctima triada.

El Pol és un periodista cultural, de caràcter ordenat i metòdic, devot dels seus curiosos germans i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu.
La Blanca és una creativa d’una agència de publicitat, de caràcter insegur, que rep un encàrrec de prestigi relacionat amb la figura de Ramon Llull.
El Pol, quan decideix lluitar per un ideal que creu superior, pot ser capaç de capgirar la seva vida, d’anar allà on sigui, sense aturar-se gaire en els detalls.
La Blanca, quan s’entusiasma amb un projecte, s’hi capbussa obsessivament, i més si hi detecta un seguit de coincidències amb la seva pròpia persona, amb el seu propi nom.
L’aspiradora de Ramon Llull és una història de lluita entre el compromís proper i el compromís global, un conflicte humà dels nostres dies, les arrels del qual penetren i es perden en els segles, fins als temps del gran filòsof mallorquí.

Joan Gavina és un jove menorquí nascut el 1755 a Ciutadella, al si d’una família de pescadors. Per salvar la seva germana d’una violació, Joan mata un lletrat francès, fet que l’empeny a fugir i a convertir la seva vida en un atzar que el portarà, després de ser captiu en un vaixell pirata berber, a estudiar nàutica a Barcelona i a servir l’armada anglesa per la Mediterrània.
Gran navegant, Joan Gavina travessarà l’Atlàntic i s’enrolarà a l’exèrcit nord-americà en la guerra d’Independència de les colònies, i, posteriorment, en les lluites amb els indis.
A Menorca, però, Joan hi ha deixat el seu amor, Àgueda, una noia a qui casen amb Felip de Galba, terratinent amb plantacions a Carolina del Sud. En terres americanes els amants lluiten per retrobar-se quan els Galba es traslladen a Charles Town.
«L'amor del capità Gavina» té tots els ingredients de la novel·la d’aventures. Inspirada en la vida de Jordi Farragut, pare del primer almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut, l’autor s’ha pres llicències i ha recreat la figura de l’heroi ciutadellenc, mai estudiada amb prou atenció, fins a convertir-la en un arquetip de la lluita per l’amor i la llibertat.

«El compromís d’una generació» és el segon llibre del programa d’entrevistes en profunditat (S)avis, emès per Televisió de Catalunya, amb tretze personatges més que han tingut un paper clau en la nostra història recent. El primer, publicat l’any 2014, portava per títol «(S)avis. Lluny del silenci i de la queixa».
En aquesta edició, entrevistats per Josep Puigbó, hi trobem Mercè Boada, Dolors Bramon, Eugeni Bregolat, Josep Maria Bricall, Anna Cabré, Victòria Camps, Francesc Garriga, Jordi Nadal, Salvador Pàniker, Antoni Pitxot, Arnau Puig, Jordi Savall i Marina Subirats.
Una generació de (S)avis que han sabut fer del seu compromís personal, professional i social un exemple per a tots.

«Qui obri 'Arrels a la roca' tornarà un cop i un altre a aquests poemes amb l’agraïment d’haver-hi descobert una veu emocionada i perspicaç (les «petites pedres de dolor al meu cor») i la compensació immensa de la seva tenacitat —i fe— en el llenguatge que, com diu en algun dels poemes, ens ha de guardar la poqueta llum perquè mai «no se’ns faci fosc del tot.» Francesc Parcerisas, del pròleg del llibre
Els meus dits s’aferren
a la teva ombra culpable,
roca estèril en la fondària arcaica.
Inútilment, les arrels del meu desig
cerquen en tu un alè per viure.

«Amb Mudar de pell, Bel Granya atorga solidesa i maduresa al diàleg poètic entaulat al llarg de la seva trajectòria vital. Badalona i Mallorca, tan presents en aquest poemari, són els centres d’una intensa activitat de gestió i d’investigació, exercida amb la voluntat que la cultura sigui espai de trobada social i de coneixement per poder habitar el present sense els talls històrics a què s’ha vist sotmesa la cultura catalana. La lectura de Mudar de pell de Bel Granya ens interpel·la sobre els sentits mutants de l’aventura existencial amb la força que només podem trobar en el veritable diàleg poètic.»
Del pròleg de Josefina Salord.

El llibre recull quaranta-sis poemes inspirats en la funció comunicativa del post-it i la seva immediatesa i variada ubicació.
Post-Its va ser guardonat amb el XXVIII Premi de Poesia Catalana Cadaqués a Rosa Leveroni 2015 per un jurat format per Vicenç Altaió, Rosa Ardid, Joaquim Ferrer, Jordi Carulla, Vinyet Panyella i Clàudia Pomés com a secretària.

«Mercè Voltas dedica aquest llibre a la música que tan bé coneix perquè és part del seu treball i perquè estructura fondament l’altra cara de la seva vida creadora com a poeta. I aquest fet, que és evident en la lectura dels cinquanta-set poemes que aquí s’apleguen, quan el llegim amb detenció, ens adonem que passa per un procés de recerca i decantament molt peculiar. Peculiar perquè no és fàcil arribar a escoltar la música des d’uns paràmetres que, tot i estar íntimament connectats, es desdoblen d’immediat en dues accions que són dues formes d’intel·lecció tan radicalment diverses: poesia i música. Mercè Voltas busca les paraules de la música —o «per a la música»— sabedora que la relació entre aquestes dues manifestacions artístiques sempre serà fluctuant, imprecisa, varia­ble, fugissera... L’escriptura esdevé una mena de viatge sense destí, de quimera.» Francesc Parcerisas, del pròleg del llibre.

Amb La crisi dels vuitanta Olga Xirinacs ens ofereix un seguit d’inspiradíssims textos breus on ens parla de cinema, música, literatura, dels seus referents culturals i vitals al llarg dels anys i, sobretot, de què significa fer-se gran i de com cal dignificar el concepte d’ancianitat en la nostra societat actual.
Desfilen per davant del lector Hermann Hesse, Judy Garland, Dashiell Hammett, Henning Mankell, Georges Bernanos, Paul Valéry, Tomasi di Lampedusa, Pedro Salinas, Simone de Beauvoir, Apel·les Mestres, Chopin... i tants i tants altres que Olga Xirinacs homenatja perquè els considera part indestriable de la seva pròpia existència.

Un matí de juny, durant el concurs de vins Genus Vini celebrat al Penedès, alguns membres del jurat cauen fulminats, víctimes d’un verí. Soraya Beaumont, l’hereva d’un important celler de la cèlebre denominació d’origen penedesenca, viu els fets en primera persona, ja que ha assistit impotent al tast de vins i caves que ha provocat la mort de diverses persones i un gran daltabaix al sector vitivinícola. Oriol Planell, metge del lloc, esmenta l’estricnina com a substància letal. Joan Anyí, un altre empresari del ram del vi i del cava, evita que Soraya begui un got d’aigua que també podia estar emmetzinada. Mentre l’astorament i la commoció són absoluts, els secrets del passat s’obren camí entre les vinyes i la pitjor de les metzines, la rancúnia que impedeix l’oblit i el perdó, es farà mestressa de terres i persones.