«I ara ens arriba la darrera creació d?Esperança Castell, el seu cinquè llibre, Mig pa i una flor, un recull ric, intens i extens de cinquanta-cinc poemes, estructurat en cinc seccions, cicles o suites, pautades a partir de tres elements que confereixen unitat al conjunt: cinc cites del poeta i artista Perejaume, cinc cites del poeta Jordi Sala i cinc delicats dibuixos d?Elena Fieschi fets expressament per a l?ocasió.»
»Mig pa i una flor ara per ara completa i corona la trajectòria poètica d?Esperança Castell. Efectivament, l?obra de la nostra poeta dibuixa una línia ascendent que ens demostra un domini cada cop més confirmat dels recursos del discurs líric. Mig pa i una flor és senzillament el llibre més rodó, més autèntic, més valent i més excel·lent de l?autora fins al moment actual.»
»El nou llibre, tot ell, es dreça sobre un punt de tensió que es manté estable entre l?accessibilitat i la subtilesa rigorosa: la poeta s?esforça per explicar-se la vida a partir de les pròpies experiències vitals.»
Del pròleg «La pell que hi va deixar la serp», de D. Sam Abrams

Emili Espinosa, comissari ara a Montblanc, comença a investigar la mort per caiguda a la Serra de Prades de Laura Fallares, una dona que, minuts abans de precipitar-se, assegurava tenir proves de la culpabilitat del químic Eduard Gómez Luera, acusat de la mort de la seva dona i pendent de judici.
El cas Gómez Luera, que ha deixat estupefacta i dividida la comunitat mèdica, pren tot el protagonisme i, per indicació del comissari Espinosa, la investigació és traspassada a Barcelona perquè la sergent Pilar Surroca, fidel col·laboradora seva, se?n faci càrrec juntament amb els seus superiors de la comissaria de les Corts.
La vida de Pilar Surroca, a partir d?aquest fet, comença a complicar-se enormement. La sergent ha de fer front a circumstàncies molt estranyes en l?edifici del Poble-sec on viu, la seva manera de dur la investigació topa constantment amb la jerarquia policial i els seus avenços en el cas Gómez Luera provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure?s literalment entre la vida i la mort.
Sempre amb el consell d?un Emili Espinosa clarament tocat per l?edat i per l?últim cas que va haver de resoldre, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que n?haurà de pagar un preu altíssim.

«En el principi la set i la sal té quatre parts ben definides: I. Arraps de sal, II. Infinita set, III. Set d'aigua i IV. Desfent la sal. Cadascuna d'elles ens capfica en l'al·legoria que representen. La poesia de Maria Carme Arnau apareix com una profunda elegia vessada sobre un paisatge d'ombres on palpita la transcendència, o el desig de copsar-la més enllà de la pròpia experiència. I la inquietud no acaba d'esborrar-se en la llarga observació dels dies, amb els versos lliures que conformen un discurs unitari a pesar de les divisions formals que l'autora esgrana en capítols. Un poemari que cal llegir sense pressa per integrar la seua substància a la pròpia del lector.»
Del pròleg del llibre d?Emili Rodríguez-Bernabeu
Aquest nou llibre de poemes de M. Carme Arnau és un treball estimulant per la seva extensió i per la seva qualitat. Un llibre molt esperat pels amants de la bona poesia. Maria Carme Arnau i Orts és una autora molt reconeguda dins de la poesia valenciana, amb molta obra de qualitat publicada i amb força seguidors dels seus llibres. És una poeta de gran consideració entre els ambients culturals i universitaris de tot l'àmbit de la llengua.

Sota el títol d?«El cercle daurat», que és una metàfora de la vida viscuda i recordada, Jaume Ferran ens fa arribar les seves últimes reflexions sobre la seva infància i joventut a Cervera, els seus anys d?estudi a Barcelona i a Madrid, i el llarg i reeixit periple acadèmic que va viure com a professor a les universitats dels Estats Units, on va treballar fins que es va jubilar.
Jaume Ferran també ens parla de les grans personalitats literàries que va conèixer al llarg de la vida i dels seus companys, poetes i literats, de la Generació dels 50. El seu repàs autobiogràfic comprèn naturalment la seva esposa, l?amor de la seva vida, i els seus fills i nets, que li van omplir la vellesa de la felicitat que les pèrdues familiars i la manca de salut li volien prendre.
L?obra és el text d?un poeta, professor i acadèmic, escrit des del més profund del cor. El volum es completa amb una miscel·lània fotogràfica i un índex onomàstic.

Carmen Orriol, de família de militars i casada amb un coronel, veu com el seu home és afusellat a Burgos pels seus mateixos companys, l?agost de 1936, per haver-se mantingut fidel a la República.
A partir d?aquest fet tràgic, Carmen, una vídua jove, infermera d?ofici, molt atractiva i amb una filla petita, emprendrà una lluita diària per la supervivència en un entorn de crua postguerra i en un marc de relacions afectives sempre envoltades d?inseguretat i perill.
L?any 1945, però, enmig del canvi estratègic del règim franquista forçat per la derrota de Hitler, Martí, un grum català d?un hotel de Santander, serà el testimoni inesperat d?uns fets que precipitaran la vida de Carmen Orriol cap a un futur fora de tot control.

Margarida és la jove esposa d?un marit dèspota, violent i faldiller. Desesperada, fuig amb el fill de l?home que la maltracta i es refugia a la cabana del tros del seu tiet Baltasar, un home ja gran que viu una vida tranquil·la dedicada a la pagesia i a la vinya.
Quan el marit s?adona de la fugida de Margarida i el seu fill es llança a una persecució cega fins al poble on sospita que ella i el nen s?oculten. L?oncle Baltasar, quan rep la seva neboda i la veu cruelment apallissada, jura venjar-se.
Una revenja, però, que també serà terriblement arriscada per a Marc, un jove veremador temporer que lluita per guanyar-se la vida com a periodista i escriptor i que és l?amor de joventut de Margarida.
? Llibre guardonat amb el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2018, convocat per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.

Sota el títol de Silur, aquest llibre de poemes parla sobre el moviment, sempre a partir de la imatge d?aquest peix, que a l?antic Japó era culpabilitzat dels moviments sísmics i els seus desastres. L?obra està dividit en tres parts que corresponen a tres espais on és possible el moviment: aire, terra i aigua (aus migratòries, moviments sísmics ?hipocentre i epicentre? i tsunami).
«Moviment, viatge, desplaçament, és a dir, recerca: heus aquí el que batega a Silur a través d?una geologia que s?omple d?aus migratòries, moviments sísmics i tsunamis per a descriure un món que és, abans que res, un retrat en erupció del jo poètic. No en va el primer poema ?i veritable pròleg? diu: «Va decidir/ que mai més no parlaria d?ella./ I va trobar el seu propi rostre/ reflectit en tots els llibres». En aquests versos hi ha la clau de lectura del poemari, a més d?una afirmació conceptual que es remunta, per exemple, a Donna Haraway i el coneixement situat: l?observació científica del món ?aquí, geofísica? mai no pot deslligar-se del meu propi punt de vista, de qui soc i de qui mai no podré ser.» Del pròleg de Mireia Calafell
Silur va guanyar el premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018 convocat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Llibre de 48 poemes ordenats en cinc parts amb els títols de ?Desintegrar-se?, ?Acte de resistència?, ?Procés a l?atzar?, ?Apunts del natural? i ?Cançoner pensamenter?. A través del seu vers la poeta evoca les figures de Carles Hac Mor, Joan Brossa, Emily Dickinson, Jacques Brel, Novalis, Mestres Quadreny, Joan Ponç... a través d?una poesia sempre agosarada, sempre experimental, amb connexions constants amb el món de l?art i amb la lluita nacional, social i de la dona. ? Epíleg de Margalida Pons ? Llibre de poemes guanyador del prestigiós premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni en la seva edició de 2018. ? El premi té molt de prestigi a tot Catalunya i en especial a les comarques de Girona. L'autora és molt coneguda en els ambients poètics dels dos Empordàs i de Girona en general. A més d'una gran poeta, Ester Xargay és també una innovadora videoartista.

Llibre de poemes en tres parts dedicades al cinema neorealista italià, a l?experiència amorosa i als paisatges empordanesos de Dalí. «Hi ha una mena de fils conductors que relacionen les distintes manifestacions de l?art, les quals són espais de llibertat i de coneixement, pura aventura existencial que transcendeix i complementa els límits de la raó, i una de les poques realitats capaç de projectar-se en totes les direccions de l?espai i del temps sense perdre els seus valors intrínsecs ni veure alterada la seva essència. Quan aquestes manifestacions entren en diàleg, a vegades esdevenen camins fonamentals de la revelació de la vida a través de la imatge. És el que posa de manifest Vicenç Llorca amb els versos magnífics, entusiastes, intel·ligents de Cos de poderosa llum.» Del pròleg d?Antoni Vidal Ferrando

Cap a finals del segle XVI, Jaume Plagumà, el portantveus del rei, és enviat pel veguer de Barcelona a una baronia prop del Montseny per comprovar si és cert que s?hi refugien hugonots i calvinistes.
El que d?entrada semblava un afer inquisitorial deriva en la complicada investigació d?un seguit d?assassinats que podrien tenir l?origen en una escola laica que s?ha fundat a Granollers i que provoca el recel dels ordes religiosos.
La crueltat de l?assassí i els seus mètodes sanguinaris posaran a prova l?enginy i l?audàcia de Jaume Plagumà, que haurà de recórrer a l?ajut d?un escrivà jurat, de nom Gaspar Rosés, davant els dubtes vocacionals del seu inseparable amic, el jutge Pere Joanola.
Segons Plagumà anirà descobrint, l?origen d?aquests crims podria ser llunyà en el temps, més d?un segle enrere, quan Catalunya es dessagnava en una guerra civil entre la Generalitat i la Corona, i quan, a la Força Vella de Girona, qui havia de ser el futur rei Catòlic corria perill de mort.