El relat Psique i Cupido ocupa els llibres centrals de la novel·la d#Apuleu Les metamorfosis, també coneguda com L#ase d#or.

La bella Psique provoca la ira de Venus, que, valent-se de l#ajut del seu fill Cupido, farà tot el que pugui per destruir-la. Els plans de la deessa, però, no sortiran com havia previst.

Psique i Cupido és un dels relats llatins que ha tingut més influència en la història de la cultura occidental, tant en la literatura com en les arts plàstiques i la música.

Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l#Atenes del segle V a.C.

Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries.

Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...

Antígona, de Sòfocles, és segurament l#expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia i les lleis establertes pels homes.

Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s#ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l#expressió del sacrifici personal a causa d#un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans.

Ressenya:
«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l#Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»
De la introducció de Joan Castellanos i Vila

Molts crítics consideren Èdip Rei l#obra mestra de Sòfocles.

Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare.

Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes.

La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios.

Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l#home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l#intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s#hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d#encarar les dificultats vitals.

Dues tassetes de porcellana creuaran una sèrie d'històries i generacions fins que aconseguim descobrir el seu origen real.

Un perfum delator que ens farà viatjar per tot el món.
Parelles, mares i filles, germans i cunyades, molts lligams emocionals que entrellacen els relats, que a vegades ens apropen i a vegades ens allunyen.

El pas del temps i fer-se gran, com a gran eix de les narracions; les relacions sentimentals i molta solitud amb un mateix; trobar-se en cada moment a un mateix i saber encaixar amb els altres, i veure que tot i que tots estem connectats (els personatges de cada relat amb un altre i així al llarg de tot el llibre), en el fons tots estan molt sols.

Anna Molina (la Vilella Baixa, Priorat, 1972)
Després de llicenciar-se en Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona va decidir anar a passar un any sabàtic a Dinamarca, i avui encara hi és. Viu en el petit país escandinau des del 1996 i, a part d'escriure, gestiona la comercialització dels vins ecològics que produeix al Priorat amb un grup d'amics.

La seva narrativa bascula amb naturalitat entre la influència de la cultura escandinava i de la mediterrània.

Va debutar amb la novel·la L'home de lava (Saldonar, 2016), va continuar amb Voliac 2004 (Saldonar, 2017) i ha col·laborat amb els seus relats en recopilacions i premis literaris.

La vida, després arrenca a l'Àfrica Oriental Alemanya, territori que ara coneixem amb el nom de Tanzània, just abans de la Primera Guerra Mundial. Seguim de prop la vida passada dels personatges enmig d'episodis d'alçaments i immersos en conflictes transcendentals: la derrota de l'imperialisme alemany, la colonització per part dels britànics i la independència. El focus narratiu desgrana l'impacte d'aquests esdeveniments en les persones, les repercusions del colonialisme sobre els individus i analitza la força miraculosa de la gent que, malgrat les adversitats, tira endavant, es regarupa de nou i construeix una vida i una família a partir de les tries personals.

Quan encara era un nen, les tropes colonials alemanyes van arrabassar l'Ilyas als seus pares; després d'anys d'absència i de batalla contra el seu propi poble, torna a la ciutat de la seva infància, on descobrirà que els seus pares han desaparegut i que la seva germana Afiya ha estat donada en adopció. Un altre jove hi torna alhora: en Hamza. A ell no el van robar per anar a combatre, sinó que el van vendre. Amb la roba carregada a l'esquena, es limita a buscar-hi feina i seguretat... i també l'amor de la bella Afiya.

Tot just acaba de començar el segle XX i els alemanys, els britànics, els francesos i encara uns altres països més s'han repartit el continent africà. A mesura que aquests joves supervivents intenten refer les seves vides, l'ombra d'una nova guerra en un altre continent amenaça d'emportar-se'ls de nou.

En La vida, després història i ficció s'entrellacen per teixir una novel·la tràgica i lúcida alhora sobre l'Àfrica, sobre el llegat colonial i sobre les atrocitats de la guerra, i també sobre les infinites contradiccions de la naturalesa humana.

Ja no habitem la terra i el cel, sinó Google Earth i el núvol. La informació domina el nostre entorn de vida, i les coses palpables passen cada cop més a un segon pla. El món com a esfera d'informació se superposa al món com a constel·lació de coses, i aquesta transició modifica substancialment la nostra percepció i relació amb el món. Byung-Chul Han analitza amb brillantor aquesta deriva, defensa la màgia de les coses i reflexiona sobre allò que es perd en el soroll de la informació.

Una novel·la que gira entorn de la impossibilitat d'estimar quan encara hi ha ferides obertes.

Una novel·la que gira entorn de la pressió que senten moltes dones pel que s'espera d'elles com a dones.

L#Ona ha decidit no tenir fills. Però de cop i volta tota aquesta vida que li semblava tenir sota controls#esfondra quan es troba fent de mare de la filla de la seva parella. No vol que li passi com a la seva àvia i a la seva mare, que van deixar de ser dones per convertir-se en mares. A la masia familiar del Pallars, l#Ona hi trobarà refugi per decidir cap on vol dirigir el seu futur, perquè només ella té les respostes que sempre ha buscat en els altres.

La gran novel·la de misteri que il·lumina el gènere policíac modern.

El misteriós diamant groc d'una gran deïtat a l'Índia robat per un oficial anglès, una maledicció que pot afectar qui es queda aquesta joia singular, tres misteriosos indis que volen recuperar-lo, un gran casalot anglès on s#esdevé el robatori de la pedra preciosa a mitjan segle XIX i uns personatges construïts amb mestria.

Amb aquests elements Wilkie Collins va escriure La pedra lunar, considerada per T.S. Eliot «la primera, la més llarga i la millor de les modernes novel·les detectivesques d#Anglaterra».