Instants suspesos al mirall del temps, fixats en la rereguarda dels grans esdeveniments, allà on no arriben els micròfons, però hi bateguen les emocions. Certament podria semblar una crònica fotogràfica més d'un líder que ha arribat a la presidència del seu país.Però seria una impressió errònia. Perquè la grandesa d'aquest llibre no rau en el rutilant president que retrata, sinó en l'home profund que endevina. El fotògraf Eddy Kelele ha seguit Artur Mas des del 4 de novembre de 2010 fins al 8 de gener de 2011, unes setmanes decisives. Les seves fotografies, aplegades en aquest llibre, han captat el procés pel qual el candidat Mas es converteix en president de la Generalitat de Catalunya. Però, sobretot, retraten una persona de carn i ossos que en un moment donat es converteix en el president d'un país.

Publicat per primer cop l'any 1968, L'arnès del cavaller fou el primer intent de sistematització de la historia de l'armament personal en terres catalanes des del segle X fins a començaments del segle XVI. L'estudi de la novel·la cavalleresca del segle XV, que portà Martí de Riquer a treballar sobre els autèntics cavallers medievals, i la necessitat de crear un glossari que esclarís els termes militars no descrits fins el moment, tingué com a resultat aquesta obra. A més dels documents consultats per l'autor, fou també gràcies a les magnífiques obres d'art conservades d'aquest període que Riquer confeccionà un llibre fascinant, ple de detalls i erudició que ha esdevingut tot un clàssic. "El present llibre és escrit per persona que s'ha dedicat principal ment a l'estudi de la literatura medieval, i que si ha anat a parar a aquesta mena de recerques és únicament amb l'afany de veure més clars els textos i de fer una escletxa més que ens deixi observar la vida medieval i el temperament dels seus homes" De la nota preliminar de Martí de Riquer.

Un bon dia uns bandolers decideixen segrestar la bibliotecària del poble, la senyoreta Laburnum, tot esperant que l'Ajuntament els pagui un bon rescat. Mentre es fan les negociacions la bibliotecària comença a llegir-los llibres, amb tant d'encert que els bandolers es converteixen en assidus lectors. A més, la bellesa de la noia, els seu bon caràcter, la seva intel·ligència i una malaltia contagiosa acaben complicant el segrest.

L'un va ser capellà conscienciat de l'escola Casaldàliga, però a la selva d'aquí, segons paraules del seu amic Pepe Rubianes, fins que aquella bombolla se li va acabar desfent, com la bombolla immobiliària, com reconeix ara el popular actor Carles Flavià.

Una irònica elegia de l'Eixample i els seus habitants

«A cop d'ull d'antropòleg extraterrestre, els habitants de l'Eixample s'alimenten de paella precuinada i sangria, vesteixen roba d'explorador i samarretes de colors i calcen xancletes, sovint arrosseguen una maleta amb rodes i tenen una gran afició a l'autofotografia monumental. Jo era un anacronisme molest, una nosa per al progrés».

En Deulofeu no és un escriptor com els altres. Tal com els maquilladors embelleixen el rigor mortis dels difunts, els obituaris que ell redacta per a una funerària són un bàlsam momificador per a glòria del traspassat i record d'amics i de parents.

Nascut i alletat a l'Eixample, viu en un edifici propietat de la seva família d'ençà de la seva construcció, la Casa Deulofeu, que apareix en totes les postals. Ara, l'ambició ha portat la darrera tongada de la nissaga de burgesos a trinxar el casal dels avantpassats i convertir-lo en apartaments i despatxos per llogar-los a preu d'or. Ell, l'únic que no ha cedit a la temptació de l'especulació i l'èxode, es resisteix que el facin fora de casa quan ja no té ni edat ni cintura per canviar de paisatge i d'hàbits. L'Eixample és el seu finisterre particular i no està disposat a rendir-se i abandonar-lo.

Un recull de les primeres manifestacions líriques a Grècia del que avui anomenem "cançó d'autor"

Poemes lírics de la Grècia antiga recull una mostra de les primeres manifestacions a Grècia que segueixen la línia de la poesia popular present en totes les literatures i en totes les èpoques: cançons de joc, de treball, de beguda, i invocacions als déus, celebracions de primavera...

La primera part del llibre es dedica als poemes d'Alcmà, Estesícor, Íbic i Simònides, dels segles VII i VI aC. La segona recull composicions d'Anacreont i la tercera, poemes anònims i populars de datació incerta entre els segles VII i V aC. Tots ells, autors famosos i anònims que han deixat una empremta perenne en la poesia occidental.

Una deliciosa novel·la, plena de calidesa i imaginació, que uneix misteris i cuina. És el nou èxit del cosy crime que triomfa al Japó, i ara a tot el món.

Aquesta és una de les novel·les més apetitoses que llegiràs mai.

Una història plena de tendresa, protagonitzada per la parella de detectius formada pel pare i la filla del Kamogawa Shokudo, un restaurant amagat a Kyoto, que sempre és ple. El secret d'aquest duo singular és que s'han especialitzat a preparar exactament el plat que el client anhela i recorda del passat i no és capaç de reproduir o trobar. I ho fan investigant la història de la persona en qüestió. Kamogawa Koishi i el seu pare Nagare, antic detectiu, escolten les confidències dels seus comensals, que anhelen reviure un moment màgic, i recreen els plats cuinats pels seus éssers estimats, en una novel·la deliciosa en tots els sentits.

L'Alma no és una dona fàcil, no s'ho posa fàcil ni a si mateixa ni als altres.

L'Alma va perdre el seu pare als 8 anys, però es va inventar un d'imaginari que l'acompanya des de llavors. L'Alma no és la persona més sociable del món, i la seva vida és una lluita continua contra la seva mare, el seu matrimoni, si mateixa i, d'una manera més dolorosa, també contra els seus fills (i la seva pròpia maternitat). Un dimarts rep una trucada des de l'hospital per comunicar-li la imminent mort de la seva mare. A partir d'aquest moment la precària estabilitat que havia aconseguit en la seva vida acaba d'enfonsar-se.