Unha emotiva historia de familia, convivencia e solidariedade. Un breve relato cheo amor e sabedoría sobre a xustiza, o sentido da vida e a morte desde os ollos da infancia.

Charlotte, co seu case sete anos, empeza a escribir as súas memorias.
Encántalle cambiar de nome, abrazar ao seu irmán, liberar grilos ou inventar
palabras. O seu pai traballaba deseñando motores para avións, aínda que
agora recolle chatarra. A súa casa parécelle un cámping con colchóns,
montañas de roupa e xoguetes por todas partes. Cando a súa nai enferma,
Charlotte adopta o nome de Payasa e proponse coidar aos seus pais. Máis
tarde, disposta a modificar o rumbo dos acontecementos, chamarase Meiga. E
aínda que as magas non sempre poden cambiar as cousas, polo menos poden
pedir desexos.
Como fotografías dun álbum familiar, as ilustracións de
Clara Aciñeiras achegan os protagonistas da historia aos lectores e lectoras
revelando detalles significativos das súas vidas cotiás.

Una emotiva historia de familia, convivencia y solidaridad. Un breve relato
lleno amor y sabiduría sobre la justicia, el sentido de la vida y la muerte
desde los ojos de la infancia.

Charlotte, con sus casi siete años, empieza a escribir sus memorias. Le
encanta cambiar de nombre, abrazar a su hermano, liberar grillos o inventar
palabras. Su padre trabajaba diseñando motores para aviones, aunque ahora
recoge chatarra. Su casa le parece un camping con colchones, montañas de
ropa y juguetes por todas partes. Cuando su madre enferma, Charlotte adopta
el nombre de Payasa y se propone cuidar a sus padres. Más tarde, dispuesta a
modificar el rumbo de los acontecimientos, se llamará Maga. Y aunque las
magas no siempre pueden cambiar las cosas, al menos pueden pedir deseos.

Como fotografías de un álbum familiar, las ilustraciones de Clara Encinas
acercan los protagonistas de la historia a los lectores y lectoras revelando
detalles significativos de sus vidas cotidianas.

«Ozzztrazz, qué aburrido ezzztá el zzzapo» pensó el mosquito. «Zzzi zzzupiera como dizzztraerlo?». Tras el mosquito llegaron el caracol, la hormiga, la araña, la libélula, el ciempiés y finalmente el saltamontes que no estaba dispuesto a formar parte de aquella nutritiva comitiva.

Tarde de sapo es un álbum ilustrado divertidísimo con un ritmo narrativo creciente que conduce al lector hasta su inesperado final.

Sus protagonistas se expresan de una forma peculiar, utilizando juegos fónicos y onomatopeyas, recursos que apoyan la narración y contribuyen a dotarlos de personalidad. Maite Mutuberria hace uso de un lenguaje cercano al cómic, con indicaciones de movimiento, expresiones gestuales, bocadillos y abundantes recursos simbólicos que acentúan el carácter humorístico de la propuesta.

Arriba per primera vegada en català un dels títols més populars entre la vasta obra narrativa de Stanis?aw Lem. Una de les seves obres més populars que barreja la ciència-fificció amb els contes de fades, perfecte pels grans i petits amants del gènere. Publicat per primera vegada el 1964, ?Faules de robots? va ser un dels títols més populars entre l?extensa obra narrativa de Lem, arribant a convertir-se durant diverses dècades en lectura obligatòria a les escoles poloneses. Fins ara inèdites en
català, aquestes rondalles estan protagonitzades per robots: alguns són inventors idealistes, altres, cavallers temeraris i uns pocs, reis tirànics. Setze històries que diverteixen, però també ens fan reflexionar, i que al·ludeixen tant als contes de fades medievals com a les paròdies de les narracions clàssiques, però transcendeixen les faules clàssiques amb una subversió carregada d?humor i d?ironia. Sota el que semblen senzilles i imaginatives premisses es revela una síntesi magistral, amb un to grotesc d?al·lusions càustiques sobre l?autoritarisme, la maldat i l?estupidesa. En aquest món de circuits i metall els antagonistes són els humans: no tant per la seva crueltat llegendària, sinó per la seva pròpia naturalesa: formats principalment per aigua i dependents de l?oxigen, resulten potencialment mortals per a qualsevol androide. Aquestes faules continuen resultant avui tan hilarants com aterridores i ens descobreixen un fantasiós món per als grans i petits amants de la ciència-ficció.

A cavall entre dos mons, la gran ciutat americana i un poble perdut a les muntanyes de Galícia, ?No hi queda ningú? és una reflflexió sobre el desarrelament, la precarietat passada i actual, la cerca d?un espai propi en el món i la supervivència de la memòria. Negueira de Muñiz és un petit poble situat a l?est de la província de Lugo. El seu futur es va veure truncat per la construcció d?un embassament que va deixar en el poble aïllat i en bona part inundat, obligant a més de la meitat dels seus habitants a participar en el Pla de Colonització franquista de la Terra Chá. Sota la migració
forçada, van deixar les seves terres per altres d?estranyes i, a vegades, van sofrir el despotisme del règim. Dècades després, un estudiant gallec treballa a Nova York en una tesi doctoral sobre aquests poblats. Sota el pes dels documents i d?un sufocant estiu, investigarà sobre el destí dels desterrats, i especialment sobre el d?una dona que va desaparèixer del poblat sense deixar rastre.
?No hi queda ningú? és un lúcid exercici arqueològic sobre la recerca a les ruïnes de la memòria. Construïda entre la ficció i la realitat, i erigida sobre dos grans blocs simètrics, embasta amb perspicàcia els temps i espais del nostre passat i present. Tot per indagar, amb una intuïció sorprenent, sobre les petjades deixades en els llocs que habitem.

Un poemari inspirat en els objectes de casa. La rentadora, la nevera, l?aspirador són els protagonistes, però també la pols que s?hi acumula, les formigues que s?hi escolen o les olors que tot ho impregnen. ?Els petits poemes de casa? ens parla de les coses senzilles, de les coses comunes que tenim a casa. Tot un catàleg d?objectes i d?éssers vius que ens acompanyen. Cada poema és una història, un record construït amb versos lliures i estructures variades amb molt de ritme. Poemes que evoquen jocs d?infància, certa nostàlgia, quotidianitat i humor. Salvador Comelles ha construït un poemari rodó, que s?inicia amb ?La casa?, un poema de benvinguda, que ens obre la porta i ens permet conèixer tots aquells elements que hi podem trobar a dins i es tanca amb el record de la llar vist des de fora. Les il·lustracions de la Mercè Galí, amb el seu traç fresc i ràpid aporten una nova lectura, enriqueixen cada poema i proposen constants jocs al lector.

Un llibre informatiu rigorós i sorprenent per descobrir les curioses i variades formes de dormir que trobem a la natura. En “Son animal” podràs conèixer les insospitades formes de descansar de més d’una trentena d’animals, tan diferents com la naturalesa mateixa. Un ocell que apaga la meitat del seu cervell mentre vola, una mosca que s’acomoda sobre la seva flor preferida i un peix es refugia dins una bombolla... Uns dormen pocs minuts mentre altres ho fan llargues temporades. A alguns els hi agrada romandre enterrats i a d’altres, apinyats sobre un arbre perquè els depredadors no els agafin. Una obra amb un contingut científic minuciós que es complementa amb unes eloqüents i detalles il·lustracions fetes amb aquarel·la.

O cabalo, a vaca, a ovella... os animais da granxa intentan convencer a araña para que os acompañe. Ela, con todo, continúa ocupada facendo a súa tea ata que atrapa unha mosca... Unha obra sobre o valor da constancia, o esforzo e o traballo ben feito. Con texto sinxelo, rítmico e fórmulas de repetición, é ideal para ler e escoitar con prelectores e primeiros lectores. Ademais, conta cunha textura no fío de seda que permite seguir a historia co tacto dos dedos. Eric Carle é un dos grandes autores da creación literaria infantil internacional cunha obra extensísima. Nas súas ilustracións alegres e coloristas destaca, como neste caso, o uso da técnica da colaxe.

Una divertida i transgressora versió de la faula clàssica en la qual descobrim la veritable raó per la qual la tortuga guanya la carrera. ?La llebre i la tortuga? és una coneguda faula atribuïda a Esop i posteriorment escrita per La Fontaine o Samaniego amb la qual generació rere generació hem après que la perseverança és capaç de vèncer a l?arrogància. David Pintor juga amb aquesta narració clàssica i ens proposa un desenllaç diferent i molt divertit on tant la perseverança com la intel·ligència hi juguen un paper important. Les imatges expressives i pròximes al llenguatge visual del còmic accentuen el sentit de l?humor d?aquest àlbum hilarant.