En Klauss Klugg té 11 anys i viu a la tranquil·la població de Vilabrui. Un dia, quan passa per davant d?una casa abandonada que hi ha prop de la seva, té un estrany pressentiment. Tot seguit, un nen petit desapareix de manera inexplicable i, gairebé al mateix temps, diversos dels seus companys de classe deixen d?anar a l?escola sense que se?n sàpiga el motiu.
En Klauss sospita que tots els fets tenen relació amb un personatge sinistre que volta per la ciutat. Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada és una novel·la d?aventures i de misteri. El protagonista és un jove detectiu aficionat que mirarà de resoldre el cas amb l?ajuda del seu amic Nil i d?en Sherlock, el seu gos rastrejador.

Vaig escriure Prime time. Irreverències com qui fa una malifeta. Passava moments difícils, i vaig decidir que la ironia, el sarcasme i fins i tot tornar-me irrespectuosa amb les lleis naturals, em feia molt de bé. La literatura em permetia estendre la mà, jo que sempre dic que no serveix per a res, que no és útil. I vaig riure davant del mut ordinador, i vaig llegir-ho en veu alta a alguns amics, que m’anaven abocant idees. Quina festassa! Quina alegria ballar la dansa del ventre damunt les amargors de la vida! I el sexe, com és de brillant i fèrtil! Em vaig sentir desvergonyida. I això m’esqueia tant...!

Segle xiv. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l?existència d?en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord.
Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues caragirats determinen el seu caràcter. L?estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial ens situen en una època de forts contrastos. I, entremig, l?amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa. Un text d?una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l?exitós «drap del piteu».

L?Elisenda se n?ha anat de casa. Ha deixat una nota al marit, un missatge a l?editor i ha trucat a l?institut on fa classes d?anglès. Fa trenta anys va acceptar entrar en el joc d?una mentida que s?ha fet massa grossa, i ara no sap què ha de fer. Havia escrit una novel·la, però no gosava publicar-la per no passar davant del seu marit. El seu amic Pere, amb l?ajuda de la seva amiga anglesa Moira, li va oferir la solució: convertir-se en traductora d?obres de literatura anglesa, entre les quals les d?una autora que ningú no sap qui és i que signa amb el nom de Bonnie Norwick. Trenta anys després aquesta mentida la desborda, no sap què ha de fer. Tem les conseqüències de desvetllar el seu secret alhora que no vol seguir vivint com fins ara. Bonnie Norwick és una història d?amor i de miralls, una història sobre el desig de viure una vida diferent o de viure?n més d?una alhora, i un crit a favor de la igualtat de gènere.

Maremar narra la història de la Jalila, una noia que fuig de la guerra de Síria i arriba a l?illa de Lesbos, Grècia. En Cesc, un home compromès amb la solidaritat dels refugiats, i l?Eva, la seva parella, l?ajuden a instal·lar-se a Barcelona. A través d?escenaris geogràfics diversos, que conflueixen a la ciutat, la Jalila analitza la seva experiència i altres aspectes de l?exili. A més, la noia coneix en Joan, germà del seu pare adoptiu, un periodista amb qui inicia una història d?amor. Un fet misteriós, associat a una vella masia, als avis d?en Cesc i a la postguerra uneix el passat i el present. Com si un mateix dolor s?assimilés, des de latituds i èpoques ben diverses, el sofriment de la Jalila es relaciona amb altres formes afins de patiment, que en Joan ha documentat arreu del món. La conscienciació de la Jalila, juntament amb el treball fotogràfic d?en Joan, converteixen les tràgiques vicissituds que conflueixen a Maremar en una vindicació de la força transformadora de la dignitat humana.

«Escric perquè de sobte m?he adonat que tot el que estimo morirà»
Així comença el dietari que Vicenç Villatoro va escriure entre el 6 de febrer i el 28 de març del 2006, en paral·lel a les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va preferir no tractar-se.
Lluny de l?autoajuda i de l?exaltació sentimental, les notes d?aquest dietari acompanyen una família en uns moments en que s?alternen els instants de tristesa, d?evocació i, fins i tot, de felicitat. Els de màxima consciència i els de gairebé somni. Els de tendresa i els de temor.
Tot i la cruesa de la frase inicial, al llarg d?aquestes notes i d?aquestes setmanes ens apareix la possibilitat, a través de la serenitat, la fortalesa i la companyia, d?arribar a una bona mort.

Com donar sortida a les ànsies d?amor i de coneixement carnal rere la dura repressió de la postguerra? El protagonista ?potser hauríem de dir els protagonistes, perquè d?alguna manera es tracta de tota una generació? d?aquesta novel·la té, literalment, «formigues dins els pantalons». Però, no només en el sentit d?inquietud que es dona a l?expressió en l?anglès d?Amèrica ?ants in their pants?, associada, en aquest cas, a l?impacte de veure com se?ls obria un món nou ?quelcom que la gent anomenava «democràcia»?, sinó també a l?ànsia purament sexual de descobrir el sexe lliure dels gravàmens de la penitència religiosa en què foren criats.
Tanmateix, vist en perspectiva, els joves dels anys seixanta ?i Mark Hale, el protagonista, entre ells? es podrien qualificar de «nous romàntics». Tots ells, després de les vel·leïtats de la primera joventut, van voler trobar l?amor i formar famílies tan estables com les dels seus progenitors, però la societat ja havia canviat...

Entre els centenars de milers de persones que van creuar a peu els Pirineus, l?any 1939, hi havia Alexandre Galí i la seva família. S?establiren a Tolosa, tot i que, a partir de la primavera, hi restà sol. Quan retornà a Catalunya, va evitar
parlar de la seva experiència a l?exili, i ara tenim l?oportunitat de saber-ne més. En aquest llibre podreu fer-vos una idea de quin recorregut vital va fer Alexandre Galí durant els quatre anys que va viure a l?estranger. Al mateix temps, gràcies als dietaris i cartes familiars, tindrem una panoràmica de l?altra banda de la frontera, una França poc acollidora, perillosa i comandada a distància per l?Alemanya nazi.
Tot i això, Alexandre Galí va ser un exiliat afortunat. Va poder treballar colze a colze amb els quàquers (també anomenats Societat dels Amics) i va aprofitar per estudiar. Tanmateix, la vida no era fàcil i cada cop la inestabilitat era més acusada i els canvis, trepidants.

La Jana està decidida a descobrir l?enigmàtica història de la Muntanya Sagrada. Per aconseguir-ho, haurà de trencar la tradició i les normes imposades per la Brixa, una dona plena de poder i de saviesa que fa molt temps va crear una llegenda per protegir la muntanya i el secret que amaga, el de l?aigua il·luminada.
Per revelar aquest gran misteri i alliberar els habitants del poble de les imposicions de la Brixa, la Jana haurà d?aventurar-s?hi tota sola. Això sí, tindrà l?ajuda de la Milsa, una granota invisible que li donarà la força, el coratge i la valentia necessaris per fer possible el seu somni.
I tu, acompanyaràs la Jana en la seva aventura?

La Laia endreça casa seva i, mentrestant, aprofita per repassar tota la seva vida. Ho fa a través d?un calidoscopi. El joc de colors dels seus cristalls la transporta a records passats, a una infància feliç, prop del mar, estroncada per la Guerra Civil i la mort dels seus pares. Amb els anys, per raó del casament amb un industrial egarenc, canviarà el blau del mar d?Arenys pel gris del fum de les xemeneies i per l?aire enrarit de la burgesia de postguerra.
Els silencis es fan insuportables. Se sent sola i incompresa per tothom. Perd el seny i creu que tot és culpa seva. Definitivament, llença la tovallola. Per aquest motiu, es reclou a casa, l?últim reducte de pau. Però, ho serà per sempre?