A la Bela, una dona madura a qui el seu marit acaba d?abandonar, li diagnostiquen un càncer. Decideix no explicar-ho a ningú i, a la recerca d?un ambient tranquil que li permeti encarar amb serenitat el temps que li queda de vida, viatja a les Cales, el poble on ella i el seu pare passaven les vacances d?estiu a la casa familiar del carrer de l?Arc. El que hi trobarà, però, serà l?ombra del passat.
El secret que va guardar el pare cobra vida i es convertirà en la seva obsessió. Començarà a investigar el misteri al voltant de la mort del iaio a partir d?uns documents que trobarà, i s?agafarà a la resolució del misteri com a l?única manera de donar sentit a la vida que li queda. La Bela acabarà descobrint el silenci del pare i, pel camí, en coneixerà d?altres, de silencis, però només trencant el seu aconseguirà sentir-se en pau amb ella mateixa.

El roc, la pedra enorme que Sísif ha de carregar fins al cim d?una muntanya, però que quan arriba a dalt torna a caure i ell l?ha de tornar a buscar i carregar de nou, no és res, al costat d?un altre, d?una pedra que pesa més i que fa de més mal carregar, una pedra més grossa i més punyent que costa més d?arrossegar, que costa tant que Sísif es pot considerar afortunat de no haver-la d?empènyer. Certament, Sísif té sort, molta sort, de no haver de traginar l?absència d?algú que encara hi és.
Quan algú hi és però no hi és, quan l?amor o el que sigui que s?hi assembla marxa per quedar-se, o quan marxa sense haver arribat mai, o quan arriba i no acaba de marxar, no hi ha pedra i no hi ha roc tan pesat per compensar-ho. No hi ha balança prou equilibrada per sospesar-ho. Només turment i pena, muntanya amunt, a la motxilla. A l?esquena.

La Manela neix a Guimerà (Urgell) a començaments del segle xx i és portada a una casa benestant per tenir cura d?uns nens petits, orfes de mare. Durant anys els servirà i, finalment, s?enamorarà d?en Lluís, fill de la casa, amb qui es casarà. Tanmateix, convertida en una dona rica, es veurà immersa en circumstàncies dramàtiques que haurà d?afrontar amb valentia i orgull.
Sense presses, la Manela rememora espais de vida, mira els fets que l?envolten, solca amb nostàlgia el passat proper i tasta amb subtilesa els sentiments que la tenallen.
El llibre, format per històries ?de vegades ucròniques?, contes, anècdotes i faules, es va vestint de fantasies i d?il·lusions.

L?1 d?abril de 1939 s?anunciava el final de la Guerra Civil. Acabaven els bombardeigs, la lluita a les trinxeres... però de cap manera va significar la fi dels vells o nous odis.
Als territoris conquerits pels franquistes, entre els quals tot Catalunya, van aparèixer de manera immediata llistes de persones considerades enemigues. Les presons es van omplir de civils o militars de totes les edats als quals se?ls atribuïen responsabilitats greus. Alguns d?ells, certament, en tenien, perquè al territori que havia estat de la República s?hi havien produït també milers d?assassinats, extorsions, incendis i persecucions. Per esperit de revenja, estava en el punt de mira qualsevol persona que hagués format part d?un comitè, ocupat càrrecs institucionals o simplement ser funcionari o militant de partits d?esquerra o de sindicats. Molts centenars van ser depurats i expulsats dels seus llocs de treball. Altres, desenes de milers, van ser sotmesos a procediments sumaríssims d?urgència i molts d?ells condemnats a mort o a llarguíssimes penes de presó en consells de guerra sense garanties jurídiques. Aquest llibre descriu de forma detallada un centenar d?aquests judicis de la ciutat de Tortosa i el delta de l?Ebre. Tanmateix, canviant noms i algunes circumstàncies, milers de persones de poblacions de tot arreu s?hi poden veure reflectides, perquè als seus familiars o amics els va passar el mateix.

Aquest llibre ofereix una aproximació biogràfica a les persones que han jugat un paper cabdal per fer de la Sagrada Família el que és ara, el que serà el 2026 i més enllà, quan s?hagi completat el temple, amb la decoració de totes les façanes inclosa.
Hem triat quinze personatges representatius dels perfils de persones que han ajudat a fer créixer la basílica: fundadors, mecenes, arquitectes, escultors i gestors. No hi són tots, evidentment, i segur que falten noms il·lustres, però els que hi són representen prou bé la feina col·lectiva que ha estat i és la construcció de la Sagrada Família. Deia el genial arquitecte reusenc que a la Sagrada Família tot és providencial. Cadascú, en funció de les seves creences o de la seva predisposició a comprar aquest relat, ho pot subscriure o no, però tingui o no tingui raó Gaudí, el cert és que la història del que va ser concebut com un temple per expiar els pecats està plena d?episodis en què ha estat a punt de caure a l?abisme i s?ha salvat gràcies a l?actuació providencial d?alguns personatges que s?hi han deixat la pell, la salut i, fins i tot, la vida.

Aquest llibre recull vint-i-cinc històries relacionades amb el món de l?handbol viscudes a peu de pista pel seu autor. No és un llibre d?història clàssic ni un manual de l?handbol, sinó un recorregut sentimental al llarg dels grans moments d?aquest esport amb la particularitat que es combinen fets rellevants d?àmbit universal amb altres de caire local o geogràficament més propers a l?autor. L?handbol costa recula fins als Jocs Olímpics de Munic, l?any 1972, quan l?handbol va formar part, per primera vegada, del programa oficial de la competició i avança, amb nombrosos testimonis fins ara inèdits, fins a la segona dècada del segle xxi.
L?obra és un volum que s?enriqueix dels testimonis que han estat protagonistes dels fets que s?hi relaten. L?autor contrasta, amb nombroses entrevistes, el que coneix de cada esdeveniment amb els records dels protagonistes, per això podem afirmar que, si bé l?handbol és el fil conductor de l?obra, tenim a les mans un llibre de records amb dades procedents, majoritàriament, de les hemeroteques dels diaris. Si algú ha jugat a handbol o n?ha estat seguidor o aficionat, segur que s?hi sentirà identificat, atès que aquest volum s?introdueix, de manera amable i respectuosa, en els vestidors dels pioners d?aquest esport i, a través d?ells, recorre les vicissituds d?un dels esports més populars i amb més història a Catalunya.

El mateix dia que Macià proclama la República Catalana, l?Andreu Burjacas, un exaltat jove de disset anys, espera a la plaça del poble que l?alcalde i els regidors surtin al balcó per anunciar que el somni republicà s?ha estès arreu del país. A partir d?aquest moment, al llarg de catorze anys, acompanyarem l?Andreu per les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, l?exili dels vençuts, el camp de concentració d?Argelers i la lluita armada al costat de la Resistència francesa, sempre amb l?amenaça de ser detingut pels agents de la Gestapo i repatriat a l?Espanya de Franco. Per fi, decideix saltar els Pirineus per pròpia voluntat i participar en l?intent d?invasió amb el maquis a través de la Vall d?Aran. Tota aquesta peripècia comporta l?allunyament forçós de família, amics i, sobretot, de la seva estimada Elisa, amb la qual mantindrà una assídua i tendra correspondència al llarg dels anys sense perdre l?esperança d?un retrobament. Familiars, amics i enemics, creen una xarxa d?històries secundàries carregades d?humanitat que convergeixen amb la història principal i l?enriqueixen.

Vivim un moment d?incertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut
després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? L?estat del benestar i l?hegemonia de les classes mitjanes semblen perdre?s en el passat mentre el present i el futur s?albiren plens de dubtes i pors. Davant d?un panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o d?extrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament d?esquerres, a Catalunya s?ha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació d?un Estat català sobirà separat d?Espanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques globals al centre. El fracàs de la traducció d?aquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de l?independentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.

Xavier Juncosa ens presenta un rodamon extrem, un home que, sense problemes econòmics, decideix desprendre?s de tot ?també de la seva família? i anar a viure al carrer. La veu interior d?aquest personatge, el Martí, ens acompanya en el seu dia a dia, en les seves reflexions, en la mirada que rep dels seus veïns i en l?observació, certament inusual, que fa de l?espai urbà. Un dia, però, l?atac brutal que pateix d?un altre pidolaire ho trasbalsarà tot. Llavors, el lector entrarà al més profund del seu cervell i descobrirà les claus que el dugueren a travessar la frontera.

Historia de bolsillo de Cataluña es un libro que recorre de manera rigurosa y amena la historia de Cataluña, desde la prehistoria hasta el referéndum del 1 de octubre de 2017, a través de un centenar de breves capítulos escritos para todos los lectores. Cabe destacar que los temas se presentan cronológicamente pero a la vez son independientes, por lo que el lector es libre de leerlos uno tras otro o navegar por los tiempos saltando de los árabes del siglo viii a los almogávares del xiv, pasando por el turismo de nuestros tiempos o la Guerra de Sucesión del xviii. Además, la mayoría de temas se ilustran con imágenes de obras de arte y lugares visitables actualmente como invitación a disfrutar de la historia en primera persona.
Historia de bolsillo de Cataluña, un libro para todo el mundo con interés o curiosidad por conocer los acontecimientos históricos que han forjado Cataluña.